Actualitat

19/12/2018

14.000 persones no podran votar a Girona

Tot i que l'article 23 de la Constitució espanyola assegura que la ciutadania té dret a participar en els afers públics, en realitat, només les persones espanyoles podran acabar escolllint els seus representants a les properes eleccions municipals. Aquest és el gran frau democràtic i la vulneració sistemàtica dels drets de les persones d'origen estranger, que avui en roda de premsa hem denunciat amb Espai Antiracista Salt-Girona i Girona Acull.

No poder votar les persones que et representen genera una desigualtat estructural perquè ens divideix en dues categories polítiques:  els que no tenen dret a vot i , els que sí que podran votar el mes de maig de l'any que ve. A Catalunya, a més de les persones de nacionalitat espanyola, també podran votar els veïns i veïnes que vénen de la Unió Europea Bolívia, Cap Verd, Colòmbia, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, República de Corea, Trinitat i Tobago o Xile, sempre que hagin fet tots els tràmits previs. «És una institucionalització de la diferència en el dret», diu Mostafà Shaimi de Espai Antiracista. Shaimi ha remarcat que el sentiment d'exclusió que senten i pateixen els que no poden votar, es transmet a les segones generacions que veuen com els seus pares i mares són discriminats per les administracions.

Alguns exemples dels Estats membres que permeten votar a les eleccions locals a persones migrades residents:

País

Dret a vot dels estrangers residents

Irlanda

Exigeix sis mesos de residència (des de 1963)

Suècia

Exigeix tres anys de residència (des de 1975) Les persones de Noruega i Islàndia tenen els mateixos drets que les de la UE Dinamarca

Dinamarca

Exigeix tres anys de residència (des de 1981) Les persones de Noruega i Islàndia tenen els mateixos drets que les de la UE

Holanda

Exigeix cinc anys de residència (des de 1985)

Finlàndia

Exigeix que portin dos anys. Les persones de Noruega i Islàndia tenen els mateixos drets que les de la UE

Bèlgica

Exigeix cinc anys de residència (des de 2004)

 

Les entitats denunciem que la Llei d'Estrangeria només reconeix el dret a sufragi actiu, és a dir, votar però no ser votat, a les persones estrangeres de països de la Unió Europea i només en les eleccions municipals, mentre que les que no són europees poden si hi ha conveni de reciprocitat. En aquest sentit,  la no participació de veïns i veïnes en les eleccions és un forat negre dins la democràcia actual, que a més, afecta directament la vida comuna i obstaculitza la justícia social.

En la roda de premsa d'avui s'ha assenyalat que estem parlant d'un problema històric ja que des de fa 25 anys els moviments socials i les entitats de Girona reclamen el dret a vot per a tothom. Els nuls passos que s'han fet posen de relleu el racisme institucional que normalitza les diferències en els drets entre persones que viuen en el mateix territori.

 La negació del dret a vot, en xifres

>>Entre el 13 i el 15% de la ciutadania catalana major de 18 anys no té dret a vot (Més de 800.000 persones). Dada del 2017

>>14.000 persones no podran votar a Girona ciutat, també segons dades del 2017.

>>A Salt, un de cada tres ciutadans/es majors d’edat del municipi no té dret a vot