• Inici>
  • Actualitat>
  • 15 coses que potser no saps sobre la cooperació al desenvolupament que fa la UE

Actualitat

10/11/2015

15 coses que potser no saps sobre la cooperació al desenvolupament que fa la UE

Què en saps de l'ajuda al desenvolupament europea? Amb motiu de l'Any Europeu del Desenvolupament, la Unió Europea ha posat en marxa un web en 25 idiomes ( i entre els que no s'hi compta el català), que t'expliquen 15 punts claus de la cooperació al desenvolupament europea i en el que trobaràs l'apartat "Participa!" on s'ofereixen indicacions per a qui desitgi prendre part de forma més activa de la iniciativa.

 

Però quines són aquests 15 punts sobre la cooperació europea del 2015? Aquesta informació està elaborada per la mateixa Unió Europea.

1. PAÏSOS.  L'ajuda al desenvolupament de la UE  beneficia uns 150 països de tot el món: des de l'Afganistan fins a Zimbabwe. Però, en els últims anys, diversos països en desenvolupament han experimentat un fort creixement econòmic que els ha permès reduir la pobresa. Així, a partir del 2014, la UE ha començat a eliminar les ajudes directes a alguns grans països com l'Índia ia altres com Malàisia o molts països llatinoamericans. La UE és, per cert, l'únic donant mundial que ajuda a tots els països fràgils o víctimes de conflictes.

2. OBJECTIUS DEL MIL·LENI. Amb l'objectiu fixat cap a l'assoliment dels Objectius del Mil·leni, en l'última dècada, i gràcies als fons de la UE, gairebé 14 milions d'alumnes van començar classes d'ensenyament primari, més de 70 milions de persones van aconseguir tenir aigua potable de millor qualitat i més de 7,5 milions de parts van comptar amb l'assistència de personal sanitari qualificat, el que va salvar les vides de moltes mares i nadons.

3. TRANSPARÈNCIA. La UE disposa de diverses eines per esbrinar on van els seus diners. L'Explorador de l'Ajuda de la UE (https://euaidexplorer.jrc.ec.europa.eu) permet accedir fàcilment a informació completa i exacta del que fan els donants a tot el món. El Sistema de Transparència Financera de la Comissió Europea indica qui rep cada any finançament de la Comissió. (http://ec.europa.eu/budget/fts/about_en.htm).

4. CONTROL I PREVENCIÓ DEL FRAU. Els programes de la UE se sotmeten a auditories independents i periòdiques. A més, tots els anys el Tribunal de Comptes Europeu examina cada projecte i programa nacional. Si hi ha sospites de frau o corrupció, l'Oficina Europea de Lluita contra el Frau pot perseguir els casos que arriben al seu coneixement. La Comissió Europea i les delegacions de la UE en els països beneficiaris supervisen i controlen els projectes i programes que financen, per exemple mitjançant visites periòdiques. A més, per comprovar els resultats del finançament de la UE, hi ha experts externs que visiten els projectes. Si aquest sistema de control i avaluació fa sorgir sospites greus de malversació de fons, la UE pot suspendre el finançament i prendre les mesures oportunes.

5. PRINCIPAL DONANT. La UE i els seus països membres són els donants que més ajuda oficial al desenvolupament donen.L'any 2013 van donar més de la meitat de l'ajut públic o "ajuda oficial al desenvolupament":  56.500 milions d'euros per lluitar contra la pobresa als països empobrits. Amb la crisi econòmica, alguns països membres van retallar les ajudes al desenvolupament - com és el cas espanyol-. Actualment encara som per sota dels nivells que Europa havia promès.

6. PROTAGONISME DELS PAÏSOS EMPOBRITS. Els països en desenvolupament influeixen molt en com es gasta l'ajuda de la UE, on va i a què es destina. Això respon al principi denominat "propietat nacional" del "Programa per al canvi" de la UE.

7. EXPERTESA. Per dur a terme sobre el terreny els seus projectes de desenvolupament, la UE recorre a organitzacions amb l'experiència adequada.Sovint es financien organitzacions no governamentals locals solvents: des d'una associació local d'advocades que contribueix a fer valer els drets de les dones fins a conegudes organitzacions internacionals (com Amnistia Internacional) perquè defensin els drets humans. També es compta amb socis molt experimentats en organitzacions de les Nacions Unides (com UNICEF o FAO) i en les agències de desenvolupament dels països membres de la UE

8. SOCIETAT CIVIL. A l'hora de planificar la seva cooperació amb els països socis, la UE no només treballa amb els governs, sinó que també s'assegura que participin en els debats les organitzacions de la societat civi (ONGD, sindicats, defensors/es de Drets Humans, etc.)

9. SUPORT PRESSUPOSTARI. Entorn del 25% de les ajudes de la UE es concedeixen directament als governs perquè puguin fer la seva feina segons les prioritats que ells mateixos defineixen en estret diàleg amb la UE.  És el que s'anomena "suport pressupostari", i ofereix als països en desenvolupament les eines necessàries per responsabilitzar-se del seu propi desenvolupament.

10. 9% DEL PRESSUPOST GLOBAL. La UE compta amb 139 delegacions i oficines repartides per tot el món. Però la seva ajuda exterior representa menys d'una desena part del seu pressupost.En concret, al 2013 l'import total de la UE per a ajuda exterior va ser de 14.860 milions d'euros, equivalents a un 9% del pressupost global de la UE, o el que és el mateix, vuit cèntims diaris per ciutadà.

11. COORDINACIÓ. En més de 40 països es fa el que s'anomena"programació conjunta": la UE i els països membres avaluen conjuntament quins són els principals problemes i reptes que se li plantegen a un país en desenvolupament. A continuació es defineixen els sectors en els quals cal concentrar-se i s'elabora un marc comú de treball. Cada donant posa sobre la taula els seus punts forts, coneixements tècnics i avantatges comparatius perquè després pugui decidir com es reparteix la tasca. Sempre que es pot, el govern del país beneficiari assumeix un paper de lideratge.

12. COHERÈNCIA. Les polítiques de la UE en àmbits com el comerç i les finances, l'agricultura, la seguretat, el canvi climàtic o la migració es fan d'acord a les polítiques que es posen en marxa en desenvolupament. És el que s'anomena "coherència política per al desenvolupament". 

13. VINCULACIÓ AJUDA HUMANITÀRIA I COOPERACIÓ. L'ajuda humanitària i la cooperació al desenvolupament de la UE no són el mateix, però van de la mà. I en aquells casos dels països que pateixen crisis recurrents, per exemple degudes al canvi climàtic, els experts en desenvolupament i ajuda humanitària col·laboren per fer més resistents les seves societats. Per això pot ser necessari reforçar la preparació d'un Estat davant de situacions d'emergència o el seu sistema sanitari i educatiu, potenciar els mercats de productes alimentaris, o formar comunitats locals perquè puguin prevenir i gestionar els riscos amb rapidesa.

14. LLUITA CONTRA LA POBRESA. La UE ha contribuit a reduir la pobresa extrema,  per exemple, ajudant a traçar o reparar més de 87.000 km de carreteres perquè les persones puguin transportar mercaderies i aliments en els seus països i així enfortir les economies locals. La UE també ha concedit prestacions en espècie o en metàl·lic a més de 46 milions de persones per garantir la seva seguretat alimentària.

15. RESPONSABILITAT. Una àmplia majoria d'europeus (85%) creu que és important ajudar a les poblacions dels països en desenvolupament. Així ho indica una recent enquesta de Eurobaròmetre realitzada entre 28.000 ciutadans. També està d'acord la majoria en què lluitar contra la pobresa en aquests països ha de ser una gran prioritat de la UE i en què hem de prestar més ajuda al desenvolupament. Una gran majoria considera que ajudar els països més pobres també té efectes positius per als europeus.
Una de cada dues persones creu que tots poden contribuir a la lluita contra la pobresa als països en desenvolupament. Gairebé la meitat estaria disposada a pagar més per aliments o altres productes d'aquests països. Els europeus veuen en el voluntariat la forma més eficaç d'ajuda (75%), seguit per l'ajuda oficial dels governs (el 66%) i la donació a organitzacions d'ajuda al desenvolupament (63%).

Extracte de l'article del web Any Europeu del Desenvolupament, traduït per la Coordinadora d'ONG Solidàries. Si el voleu llegir sencer, ho podeu fer aquí