Actualitat

26/03/2012

Aprendre dels indígenes

«De què voleu parlar?» D'aquesta manera tan poc usual va començar la xerrada de Xavier Albó sobre moviments indígenes i sobre el lema de l'Agenda Llatinoamericana 2012, «Bon viure, bon conviure». Una xerrada farcida d'anècdotes i salts en el temps que posa de manifest una trajectòria rica i viva, al costat dels indígenes bolivians i que comença als 17 anys, quan deixa la seva Garriga natal per instal·lar-se a Bolívia.

El públic va llençar les seves propostes: la petja de les multinacionals, el significat profund de Sumak Kawsay, la importància que un indígena, per primera vegada, lideri el país, què podem aprendre dels indígenes o la situació de la dona boliviana. I és que Xavier Albó - germà de la poetessa Núria Albó-, és antropòleg, teòleg i filòsof, però sobretot, és un expert en la presència indígena i camperola.

Segons Albó, en comparació a d'altres països veïns com Xile, Brasil o Perú, l'empremta de les multinacionals no és tan brutal. Per començar, la cadena nordamericana McDonalds va haver d'abandonar el país, per l'escàs èxit de les seves hamburgueses entre les classes populars. I segurament, aquest menor arrelament de les multinacionals té a veure amb què fins l'any 1985 l'Estat va ser el principal capitalista del país. Actualment, amb Evo Morales al capdavant, els hidrocarburs han tornat a passar a mans de l'Estat i se segueix, segons Albó, un model econòmic en sintonia amb el brasiler: és a dir, «un capitalisme amb més control de l'Estat».

Coneixedor de la cosmovisió indígena, Albó va remarcar que el lema de l'Agenda Llatinoamericana 2012, «Sumak Kawsay» té a veure, sobretot, amb el bon conviure. «I no tant en un sentit més socialista de compartir sinó amb un saber conviure amb la Mare Terra,» saber relacionar-s'hi i respectar-la. Per als indígenes, el mal viure vol dir estar sol, sense suport familiar ni dels amics. Això sí, cada poble ho viu a la seva manera i amb menor o major intensitat. El que sí que és comú a tots els pobles amb els que ha treballat en els seus 10 anys com a coordinador dels jesuïtes que treballen amb indígenes, és que «amb tan poc com tenen, tots viuen molt feliços». Albó considera que pel que fa la relació que mantenen amb la natura, ens queda molt per aprendre. «Són molt animistes, tot té vida». I per tant, tot mereix el mateix respecte.

En un país, on el 62% de la població és indígena és molt important el reconeixement constitucional que es fa a l'article segon dels drets dels pobles indígenes i de l'existència precolonial. Aquesta ha estat una de les moltes aportacions remarcables del govern d'Evo Morales, el primer president aimara a Bolívia. Com també ho ha estat la defensa dels Drets de la Mare Terra davant l'ONU o l'elogi al pluralisme jurídic, econòmic, polític, i ideològic que s'ha volgut plasmar a l'article primer de la Constitució. Però Albó va criticar la incoherència de Morales en voler dividir el TIPNIS, Territori Indígena i Parc Nacional Isiboro Secure, per una carretera que millorarà les comunicacions però dividirà els pobles. La carretera projectada, que tindrà un fort impacte mediambiental i social, ha estat rebutjada per vuit marxes en els últims anys però Morales insisteix en fer-la.

Albó també va voler parlar del paper de la dona, que malgrat el reconeixement constitucional de l'equitat, avança poc a poc. I va nombrar dues grans líders: Nelly Romero, una dona que es mou en cadira de rodes però que, paradoxalment, ha estat una de les líders de la marxa pel TIPNIS i la dirigent minera Domitila Chungara.

Xavier Albó va a ser a Girona la setmana passada, convidat per la Comissió de l'Agenda Llatinoamericana.

ENTREVISTA AL DIARI DE GIRONA >>