• Inici>
  • Actualitat>
  • Catalunya, nació de pau. Com enfocar la seguretat i la defensa en un nou Estat d'Europa

Actualitat

30/11/2013

Catalunya, nació de pau. Com enfocar la seguretat i la defensa en un nou Estat d'Europa

La possibilitat que Catalunya pugui esdevenir un Estat ha obert la porta a debatre sobre diverses qüestions sobre les quals s’hauran de prendre decisions i que fins ara no s’havien plantejat. És en aquest context, que divuit persones vinculades a diferents organitzacions del moviment per la pau han estat treballant, els últims mesos, en un document que planteja diverses propostes per contribuir al diàleg social sobre quin hauria de ser el model de seguretat i de defensa d’un Estat del segle XXI. I com hauria de ser aquesta nació de pau?  

El document analitza l’evolució de les amenaces a la seguretat humana al llarg de la història i com s’hi ha fet front, el paper dels exèrcits, les aliances internacionals i la cursa armamentística. També reflexiona sobre les noves amenaces i les alternatives necessàries per fer-hi front, sense violències.

Les 10 tesis principals recollides al document són les següents:

1. La majoria d’amenaces a la seguretat no es resolen amb un exèrcit

2. Afrontar els riscos reals demana prendre mesures en molts camps

3. Hi ha perills i amenaces no contemplats en l’anàlisi tradicional de la seguretat

4. Un nou estat europeu té una oportunitat única d’innovar en seguretat i defensa

5. Un país més segur, un país amb defensa civil.

6. Catalunya ha desenvolupat una cultura política a favor de la pau

7. El moviment pacifista és un actiu important del nostre país

8. Catalunya ha desenvolupat també un marc legal per promoure la pau

9. Les organitzacions socials catalanes participen activament en el moviment internacional per la pau

10. Tenim la capacitat per generar un nou sistema de seguretat i de defensa.

Els participants al seminari Estat de Pau que han redactat el document són: Jordi Armadans, Alfons Banda, Pepe Beúnza, Núria Breu, Joan Contijoch, Felip Daza, Lluís Fenollosa, Josep Lluís Gordillo, Jaume Llansó, Xavier Masllorens, Martí Olivella, Pere Ortega, Àlvar Roda, Fèlix Saltor, Maria Gabriela Serra, Lluís Sobrevia, Jordi Urgell i Eduard Vinyamata.

Podeu llegir el doument sencer i adherir-vos-hi a: www.estatdepau.cat