• Inici>
  • Actualitat>
  • CCU: «La realitat no és la que s'amaga darrera un percentatge»

Actualitat

26/06/2012

CCU: «La realitat no és la que s'amaga darrera un percentatge»

L'Associació d'Amics del CCU (Centre Cristià dels Universitaris) és una entitat vinculada al bisbat, que desprès de 20 anys de la seva creació segueix treballant a Girona en els àmbits educatius, sanitaris, d' acció social, drets humans i cooperació internacional, sobretot, a les localitats de La bandera, a Xile, i Jujuy, a l'Argentina. A l'Espai Entitats, entrevistem al coordinador de l'àrea de cooperació a Girona, Fran Quirós, i l'estudiant d'arquitectura i voluntària de l'entitat,Clara Pardo.

Fran Quirós, coordinador del CCU-Girona i Clara Pardo, estudiant d'Arquitectura i voluntària del CCU. Contacte.

L'Associació d'Amics del CCU ja fa 20 anys que funciona. Però, en quin punt es troba actualment?

FRAN: El CCU sempre ha tingut dues àrees: una més vinculada a la fe i el cristianisme, i una altra que és la de cooperació, acció social i voluntariat. Al llarg dels anys, la part més forta de l'entitat ha anat variant. I en els últims anys, la que s'ha enfortit ha estat l'àrea de cooperació i voluntariat.

Amb quins països col·laboreu?

FRAN: Tenim projectes de cooperació a Xile, Argentina i properament a Torola, la població més pobra d'El Salvador. A Jujuy sempre s'ha treballat amb diferents col·lectius, però a La Bandera sobretot treballàvem amb indigents, en un menjador social, de dues formes: aportant recursos financers i humans. Es treballa el suport psicològic, es dóna suport al menjador, es fa prevenció de drogues i educació sexual...Enguany, un grup d'estudiants, en conveni amb la UdG, aniran cap allà. En el cas de Xile, treballem a La Bandera, que és un districte de Santiago on viuen unes 40.000 persones en situacions molt precàries: sense recursos, sense feina, en cases que no reuneixen les característiques d'higiene i seguretat...

Com aneu a parar a Argentina i Xile?

FRAN: Tant a Xile com a Argentina, tenim contraparts vinculades a associacions diocesanes. Hi tenim molta relació i un contacte setmanal o quinzenal via telèfon o correu electrònic per saber l'evolució que tenen els projectes.

Com decidiu quins projectes dureu a terme allà?

FRAN: Al setembre, el voluntari, amb els seus coneixement teòrics o pràctics, ens proposa què pot aportar. Sempre s'intenta casar els coneixements del voluntariat, amb les necessitats de la població que s'atén, a l'hora de tirar endavant un projecte. El voluntari, doncs, fa una proposta d'intervenció d'acord a unes necessitats detectades, i s'encarrega de dissenyar-lo i desenvolupar-lo.

Tu Clara, com t'embranques amb el CCU?

CLARA: Uns companys de carrera m'hi van animar, en parlar-me d'un projecte d'arquitectura. Vam coincidir que érem 5 estudiants d'Arquitectura i un projecte de cooperació vinculat a l'Arquitectura.

FRAN: Sí, és un projecte molt diferent. Des de fa 8 anys, els projectes de cooperació que fèiem eren eminentment educatius. Quan ens plantegen la idea, primer ens vam quedar xocats perquè et planteges com es podrà dur a terme un projecte tan important, sense mitjans. Però amb la seva col·laboració, vam buscar recursos i vam tenir la sort que l'Oficina de Cooperació de la UdG va treure el recurs Arquicoopera i ens hi vam adherir. Des d'aleshores, un becari de l'Oficina de Cooperació ens ha donat un cop de mà, amb assessorament, opinions, suggerències per modificar el projecte, etc.

CLARA: Ens trobàvem que els recursos eren molt limitats. Per tant, no podíem optar a construir amb formigó o ceràmica. L'estat actual de les cases és pèssim: són mòduls de 3x4 construïts en blocs de formigó sense juntes ni morter, on viu tota la família en una sola habitació. Això no dóna cap comfort tèrmic. I en el cas de Jujuy, a l'Argentina, les oscil·lacions tèrmiques són molt fortes. El sostre d'ara és una xapa, que s'aguanta amb plàstics i pedres...i ni a l'estiu ni a l'hivern funcionen com aïllants. Amb aquests paràmetres inicials vam decidir utilitzar la tècnica de BTC (sigles de Blocs de Terra Comprimida), que necessita una màquina especial per comprimir la terra. D'aquesta manera, els mateixos habitants, amb la terra que ja tenen, i un cop coneguin la tècnica i nosaltres tornem cap a casa, podran continuar aixecant cases molt més comfortables que les actuals. La inversió forta és la màquina, que costa uns 900 euros. Nosaltres la proporcionem i aportem el coneixement de la tècnica. Pel sostre hem fet un invent, on es reutilitza palets de construcció com a suport i blocs tèrmics de BTC molt aïllants, que alleugerim amb palla o tel·les, per exemple. I a sobre d'això, hi cultivarem llavors de qualsevol espècie, per tenir una coberta verda.

Per un projecte així, cal conèixer bé les característiques del territori, molta investigació prèvia...

CLARA: A la Universitat hi ha un professor que es diu Gabriel Barbeta, amb molta experiència en projectes de cooperació a l'Amèrica Llatina, que coneix molt bé el terreny i amb molts contactes. Ens ha assessorat i per ell sabem, per exemple, que no podem alleugerir els blocs amb palla a l'Argentina, perquè hi ha un insecte que s'hi cria.

Quan es triga a aixecar una casa amb BTC?

CLARA: Depèn dels operaris que tinguis. Nosaltres som 5 persones i la contrapart ens ha assegurat que tindrem la implicació dels mateixos inquilins.

FRAN: El de Jujuy és un projecte molt interessant, on s'han involucrat moltes persones -42, entre les d'aquí i allà-, institucions que han donat suport econòmic i fins i tot despatxos d'arquitectura d'allà, que faran el seguiment i assessorament als nostres estudiants voluntaris.

CLARA: A més, un cop hàgim complert els objectius a Jujuy, baixarem a La Bandera, per fer un aixecament de plànols d'un edifici que està molt malmès i així després se'n podrà fer la rehabilitació.

Xile i Argentina són dues destinacions que no són massa típiques per a projectes de cooperació al desenvolupament...

FRAN: Avui són atípiques perquè el seu índex de desenvolupament humà (IDH) és acceptable, ja que les condicions econòmiques han canviat substancialment. Però és com aquí, on tenim un bon IDH però també hi ha pobresa. En el cas de Buenos Aires, que sembla que vagi bé, hi ha districtes d'una pobresa extrema, amb fortes mancances higièniques, de salut... deixats de la mà de déu. Aquí ens han tirat en cara que desenvolupem un projecte en un país amb un IDH aparentment acceptable i ens han denegat subvencions de manera injusta, però la realitat no és la que s'amaga darrera un percentatge.

Quants membres sou al CCU Girona?

FRAN: Quinze persones que coordinem les activitats de les dues àrees. Però a l'àrea de cooperació, voluntariat i acció social som unes vuit persones que gestionem sobretot la part de voluntariat local. De cares a l'any que ve, obrirem projectes vinculats a la ciutat de Girona i al menjador social de La Sopa, amb projectes per afavorir les relacions interpersonals entre els usuaris i projectes de salut en l'àmbit de l'esport i des de fa molts anys fem un curs al centre penitenciari, amb gran èxit, amb els presos en règim de tercer grau.

Sou només a Girona?

FRAN: El CCU està relacionat amb la Diòcesi de Girona, per tant la nostra demarcació és aquesta. Però també hi ha CCU a Barcelona i Oviedo. Amb el CCU de Barcelona, hi tenim molt bona relació i l'any que ve, estudiants de la UdG hi podran fer pràctiques.

Quines activitats de sensibilització feu a Girona?

FRAN: Des del mes de setembre fins al mes de juny, fem moltes activitats de sensibiltzació i difusió, no sempre en l'àmbit universitari. Participem a la Fira d'Entitats de l'octubre, a la UdG, i a la Nit del Voluntariat...Estarem en el Fòrum Impulsa i fem constantment xerrades i exposicions a la Universitat, participem al curs de cooperació al desenvolupament de l'Oficina de Cooperació al desenvolupament. De cares a l'any que ve, ens implicarem més en la sensibilització a la ciutat. Volem fer una exposició perquè la Clara té moltes fotos que posen de manifest que als llocs on treballem de Xile i Argentina, no es corresponen amb l'IDH que apareix als informes de l'ONU.

Veure entrevista a TvGirona: