Actualitat

26/02/2010

Comunicat de GRAMC davant els fets ocorreguts a Salt

Els últims successos que han tingut lloc a la vila de Salt requereixen una reflexió per part de l'administració i del conjunt de la societat tant per donar solució a l'actual situació com per prevenir en el futur possibles trencaments de la cohesió social a les comarques gironines. 

1. Salt és una població que vora el 45% de persones estrangeres. No és un secret per ningú que la crisi econòmica afecta de manera diferent a la població. Les dades sobre l'atur manifesten que la crisi actual dobla els seus efectes negatius entre la població d'origen estranger. No és estrany, per tant, que una gran part de la població de Salt, especialment les persones d'origen estranger, tinguin seriosos problemes per subsistir amb els 450 € mensuals que aporta el Govern a les persones que han acabat l'atur. A més a més, els efectes de la crisi sobre la gent jove encara són molt pitjors i, en concret, a Salt, deixa en els límits de l'exclusió a la immensa majoria de la seva joventut.


2. Pel que fa a la població d'origen estranger, tant a Salt com a altres poblacions de les comarques gironines, s'afegeix un nou element per comprendre els efectes de la crisi en aquesta població. Totes les dades i indicadors evidencien que la família s'ha convertit en molts casos en el paraigua que aixopluga el temporal. Aquest paraigua no funciona en la majoria de persones d'origen estranger per diferents raons. Una, en molts casos, les famílies que havien emigrat fa ja un bon grapat d'anys ho feien, entre altres raons, per millorar les condicions de vida de la seva família que restava en el seu país d'origen i, per tant, aquesta no por ser un recolzament per les famílies que viuen entre nosaltres. Dos, les condicions del reagrupament familiar impedien en molts casos que les dones, principalment, i el homes reagrupats tinguessin permís de treball. Per això, les estadístiques mostren que hi ha hagut un increment espectacular en els últims anys de dones d'origen estranger a la busca de treball perquè els seus homes estan a l'atur. Però, en les condicions actuals d'oferta de treball, es fa molt difícil que aquestes dones puguin incorporar-se al món del treball i aportar un sou pel manteniment de l'economia familiar i, tres, què dir dels seus fills i de les seves filles joves, nascuts entre nosaltres o que van arribar molt petits. Una gran part han sofert processos d'exclusió al nostre sistema educatiu que els fa enormement fràgils en l'actual situació econòmica i, per tant, han estar acomiadats o simplement no poden accedir a molts treballs (perquè, entre altres coses han desaparegut) que fins ara els estaven reservats.

3. Fa ja més de dos anys, i la nostra associació ho ha denunciat en diferents fòrums, entrevistes amb l'administració, etc., que a la vila de Salt, i a altres poblacions de les comarques gironines, hi ha moltes famílies que passen gana. Les seves criatures arriben al col·legi sense haver sopat, esmorzar i, evidentment, sense l'entrepà o la fruita corresponent que és habitual en els patis de les nostres escoles. I, a més a més, no passen gana únicament persones d'origen estranger, sinó també persones nacionals com persones grans amb un feble recolzament familiar. És cert que, fins fa poc temps, el banc dels aliments era un important recolzament per aquestes persones. Però, ja no és així. Per exemple, a la vila de Salt, les demandes raonades superen en molt a l'oferta i, per tant, es produeixen situacions molt conflictives per poder accedir a una bossa d'aliments al mes.

4. Les diferents prestacions socials no cobreixen les situacions reals d'extrema pobresa. Un exemple és els centenars i centenars de famílies, estrangeres i nacionals, de les comarques gironines que complint els criteris no accedeixen a les beques de menjador per les seves criatures. La resposta de l'administració mai és que no hi ha diners suficients, sinó que no es compleixen els criteris, la qual cosa per una família amb gravíssims problemes per subsistir a partir de la segona quinzena del mes no deixa de ser una broma molt pesada.

5. Per això, no és estrany que una part, encara petita, del jovent que no té cap perspectiva en l'actual situació realitzi petits furts com el menjar congelat d'una casa, la recaptació d'una màquina escurabutxaques o del bar de la cantonada, les bosses de gent gran que no pot córrer per atrapar-los, etc. Certament, no hi ha cap justificació per aquests comportaments que, a més a més, augmenten la sensació d'inseguretat del conjunt de la ciutadania. Sensació que, en el cas de la vila de Salt, té una base real. És a dir, la inseguretat ha crescut notablement en els últims temps i, a la vegada també, la sensació d'impotència de la població per aturar aquests comportaments. De fet, la militarització policial, com ha ocorregut la nit passada, és una solució momentània que és impossible de mantenir en el temps.

6. La situació actual és el resultat de la pobresa de moltes famílies i dels processos d'exclusió i marginació que la nostra societat ha produït en els sectors més febles del jovent. Per això, tampoc és estrany que quan no es fan polítiques específiques des de l'administració dirigides tant a les persones estrangeres com nacionals per pal·liar graus extrems de pobresa i de manca d'inserció social, sorgeixin enfrontaments entre ambdues poblacions, d'altra banda molt febles, que alimenten tots els tòpics i estereotips que formen part del racisme i la xenofòbia.

7. Per a poder revertir la situació actual calen polítiques socials decidides que atenguin totes les necessitats reals de la població. No pot ser que les persones més febles de la nostra societat, sigui quin sigui el seu origen, hagin d'entrar en conflicte per poder accedir a determinats ajuts directament relacionats amb la seva subsistència que, moltes vegades, a més a més, no provenen de l'administració sinó de la bona voluntat d'entitats i associacions privades. La primera pedra de la cohesió social és que ningú passi gana, desprès hi ha moltes més pedres com l'augment dels contactes entre les persones nacionals i estrangeres o el desenvolupament de polítiques per promoure la inserció laboral i social de tota la població, però, ho tornem a dir, la primera és desterrar la pobresa extrema.

8. La situació viscuda a Salt es pot repetir en altres indrets de les comarques gironines. Dir que les coses estan molt malament econòmicament és únicament una part de la veritat. Estan especialment molt malament pels sectors més febles de la població, persones d'origen estranger, famílies monoparentals, vídues, persones discapacitades, etc. Per això, cal a la vegada un esforç solidari de tota la ciutadania que reverteixi en els sectors més febles. I, sobretot, discursos que no desviïn l'origen real dels problemes. Aquests no estan en la immigració, sinó en la manca de polítiques fiscals i socials dirigides a pal·liar les desigualtats i, en conseqüència, a augmentar la cohesió social. La resta és el caldo de cultiu del racisme i la xenofòbia.


Girona, 26 de febrer de 2010