• Inici>
  • Actualitat>
  • Comunicat del Col·legi d’Advocats sobre l’actual crisi dels refugiats

Actualitat

03/09/2015

Comunicat del Col·legi d’Advocats sobre l’actual crisi dels refugiats

La Comissió de Drets Humans i Estrangeria del Col·legi d'Advocats de Girona ha emès un comunicat on demana als Ajuntaments que donin un ràpida resposta a la crisi humanitària dels refugiats i on exigeixen que es compleixi la lesgilació vigent, en l'actual crisi dels refugiats. El podeu llegir a continuació.

La Comissió de Drets Humans del Col·legi d’Advocats exigeix als Estats europeus el compliment de la legalitat vigent en l’actual crisi dels refugiats

Els advocats insten els Ajuntaments a activar una resposta urgent davant la crisi migratòria

Davant l’actual crisi migratòria la Comissió de Drets Humans i Estrangeria del Col·legi d’Advocats de Girona exigeix el compliment de la legalitat internacional per part dels Estats membres de la Unió Europea. La Comissió entén que la resposta a la situació actual no pot ser unilateral per part dels Estats ni una resposta basada en les polítiques o en els interessos de cada país, sinó que cal un resposta comunitària i unitària per part de la UE, basada en els principis de cooperació i solidaritat, que són fonamentals en els tractats internacionals vigents. Alhora, també denuncia la violació de drets humans per la situació en què es troben milers de refugiats avui a les portes de la Unió Europea i la violació de la normativa europea en la visió restrictiva de les quotes a repartir entre els Estats membres.

La legislació vigent i la manca de voluntat d’aplicar-la

La Comissió també destaca que els tractats i normes internacionals assumits pels Estats membres de la UE formen part del seu ordenament jurídic intern i per tant són d’obligat compliment, i que aquestes normes exposen que l’asil és un dret fonamental i la seva concessió, una obligació internacional. Formen part de la normativa vigent la Declaració Universal dels Drets Humans que reconeix el dret de tota persona, en cas de persecució, a buscar asil i a gaudir d’aquest en qualsevol país, la Carta de Drets Fonamentals de la UE que garanteix també al seu article 18 el dret d’asil, o el Sistema Europeu Comú d’Asil (SECA), mitjançant el qual en els darrers anys s’ha desenvolupat el dret d’asil i que està format per la Directiva sobre procediments d’asil, la Directiva sobre condicions d’acollida, la Directiva sobre requisits, el Reglamento de Dublín i el Reglament Eurodac. A l’Estat, la Llei 12/2009 regula a l’Estat el dret d’asil, d’acord amb l’article 13 de la Constitució.

La Comissió evidencia que aquesta crisi ha posat de relleu la manca d'una política d'immigració comuna a la UE malgrat que el Consell Europeu de Tampere va posar-ne les bases ja al 1999. Com en altres ocasions els Estats han prioritzat unificar altres polítiques i l'Europa dels drets i les llibertats recula cada dia. Europa té un marc jurídic per a regular l'acollida, la concessió de l'estatut de refugiat, els drets i els deures dels sol·licitants de protecció internacional, disposa d'una Oficina Europea de suport a l'Asil, ha establert plans d'actuació en cas d'arribades massives de desplaçats, però aquests darrers mesos només es veu la inoperància d'aquests mecanismes provocada per la manca d'una voluntat clara dels Estats d'aplicar i d'exigir a tots els Estats Membres que apliquin la normativa existent: el Sistema Europeu Comú d'Asil. Els refugiats fins ara han estat tractats com a simples quotes a repartir entre els Estats membres, en cap cas s'ha tingut en compte cap perspectiva humanitària en el tractament de l'arribada i acollida d'aquestes persones.

La Comissió de Drets Humans i Estrangeria considera que les normes no poden ser decoratives, i apunta que la negativa dels Estats membres de la UE a donar assistència als refugiats vulnerant els drets reconeguts a la legislació vigent podria comportar una eventual responsabilitat de l’Estat per un crim internacional, resultant de la violació d’una obligació internacional essencial per la salvaguarda dels interessos fonamentals de la comunitat internacional.

En aquest sentit recalca que la Unió Europea està vulnerant la seva obligació de socórrer ciutadans, que tot i que no ser nacionals dels seus països, es troben en situació d'extrema vulnerabilitat i que a més molts d'ells serien considerats refugiats ja que fugen de països com Eritrea, Síria o Afganistan, i recorda que a un Estat no només li obliguen els drets humans dels seus ciutadans sinó també els drets humans, com el dret a la vida i el dret d’asil, de totes les persones que es troben sota l’abast de la seva sobirania.

Els advocats reflexionen sobre la importància d’utilitzar correctament les paraules per fer referència a les persones estrangeres que estan arribant a Europa: tots han de ser tractats amb respecte i dignitat, però cal exigir als Estats que compleixin amb les seves responsabilitats envers els refugiats, tal com defineix la normativa internacional.

Actuació local urgent

La Comissió de Drets Humans i Estrangeria del Col·legi d’Advocats de Girona es posa a disposició de les entitats socials que endeguin iniciatives en suport als refugiats per tal de vetllar pel compliment de la legislació vigent, i posarà al servei d’aquesta tasca els recursos necessaris per garantir l’efectiva assistència jurídica a les persones desplaçades i refugiades. I també en aquest sentit vol fomentar la formació específica en matèria d’asil i refugi dels lletrats gironins.

Per altra banda, fa una crida als Ajuntaments de les comarques gironines a activar mesures urgents per garantir l’acollida de futurs refugiats, i que a tal fi ofereixin els mitjans pressupostaris, humans i socials que siguin necessaris per fer front a aquesta crisi humanitària.

Girona, 3 de setembre de 2015

Comissió de Drets Humans i Estrangeria

Il·lustre Col·legi d’Advocats de Girona