• Inici>
  • Actualitat>
  • Contra el controvertit congrés per a multinacionals, que se celebra a Girona

Actualitat

04/06/2013

Contra el controvertit congrés per a multinacionals, que se celebra a Girona

Coincidint amb el I Congrés Biennal sobre Seguretat Jurídica i Democràcia a Iberoamèrica, que se celebra aquests dies a Girona, més de 120 organitzacions de cinc continents denuncien en una carta l'asimetria de la llei que protegeix els inversionistes i les corporacions amb una "llei dura" que es situa per sobre dels drets humans. Ecologistes en Acció, Enginyeria Sense Fronteres, l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG), RETS (Respostes a les Transnacionals) i el l'Observatori de les Multinacionals a l'Amèrica Llatina (OMAL) consideren que l'objectiu real d'aquest congrés és aplanar encara més el camí per tal que les corporacions puguin modelar la legislació de tercers països d'acord amb els seus interessos econòmics.

El I Congrés Biennal: Seguretat Jurídica i Democràcia a Iberoamèrica està organitzat per la Càtedra de Cultura Jurídica de la Universitat de Girona i el Consell General del Poder Judicial, i compta amb el patrocini d'algunes de les principals multinacionals que obtenen gran part dels seus beneficis a l'Amèrica Llatina: Repsol, Telefònica, Agbar, Abertis i La Caixa. Les organitzacions socials alerten que es persegueix rebaixar la legislació ambiental, laboral i social a l'Amèrica Llatina i a Europa amb la finalitat d'augmentar el negoci i el poder de les empreses multinacionals.

La principal eina de la mal anomenada "seguretat jurídica" són els Tractats de Lliure Comerç i els Acords Internacionals d'Inversions que atorguen drets sense precedents a les empreses i inversors estrangers. Aquests tractats permeten a les multinacionals usar els denominats "mecanismes d'arbitratge entre inversors i estats", mitjançant els quals una empresa privada estrangera pot ometre les vies legals ordinàries de qualsevol país i denunciar als estats a través de tribunals d'arbitratge de dubtosa transparència com el Centre Internacional d'Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (CIADI), que sol fallar a favor de les corporacions. D'aquesta manera les grans empreses poden coaccionar per evitar mesures que impliquin una millora de la legislació ambiental i laboral.

De fet en els últims anys s'ha produït un augment de les demandes realitzades per inversors internacionals en contra de diferents estats, sent exemplar el cas en el qual la multinacional tabacalera Philip Morris, que va denunciar a Uruguai per tractar de protegir la salut dels ciutadans advertint dels perjudicis derivats del tabac.

La capacitat de les multinacionals d'acudir a tribunals d'arbitratge contrasta amb la manca de protecció de la justícia per investigar, jutjar i sancionar a les corporacions denunciades per violar els drets econòmics, socials, culturals i ambientals de la població afectada pels impactes d'aquestes empreses.

Cal remarcar que els principals patrocinadors del congrés de Girona han estat denunciats per violacions de drets humans. Agbar, per exemple, acusat de deixar sense aigua potable a una part de la població del Saltillo (Mèxic) i Cartagena (Colòmbia). Telefònica per acomiadaments massius i pràctiques anti-sindicals a Xile, Perú i Argentina. Repsol -que va obrir recentment un cas contra Argentina en el CIADI per la nacionalització d'YPF- està acusada de contaminació sistemàtica, desplaçament forçat de poblacions, frau i col·laboració amb grups paramilitars en diferents països sud-americans. Caixa Bank, per la seva banda, és una de les principals accionistes d'empreses que operen a l'Amèrica Llatina, com Repsol o Gas Natural Fenosa, que ha estat denunciada per assassinats d'activistes a Guatemala, talls de subministrament elèctric i increment abusiu de tarifes a Colòmbia i Nicaragua, entre d'altres.

Enfront d'aquesta situació, més de 120 xarxes i organitzacions de cinc continents han enviat avui una carta als governs participants en la I Conferència Ministerial d'Estats Llatinoamericans afectats per interessos transnacionals a Guayaquil (Equador) en la qual demanden acords globals per a impedir inversions nocives.

Els signants recomanen que els Estats anul·lin, denunciïn i deixin de signar o renovar els diversos acords i tractats que els sotmeten de forma il·legítima a jurisdiccions estrangeres o a imposicions que vulneren drets humans. Proposen "un marc legal alternatiu per a les relacions econòmiques internacionals que estigui basat en principis democràtics i prioritzi els drets humans sobre els interessos empresarials".

Ahir ja van haver-hi diverses accions per denunciar l'espoli de les empreses multinacionals espanyoles a l'Amèrica Llatina, entre les que es trobarien empreses que patrocinen el I Congrés Biennal sobre Seguretat Jurídica i Democràcia a Iberoamèrica.

Informació elaborada pel Col·lectiu RETS