Actualitat

31/01/2017

El gènere, factor de risc en la pobresa energètica

A finals de l'any passat, una dona moria a Reus perquè Gas Natural Fenosa li havia tallat la llum, violant la llei contra la pobresa energètica catalana, la 24/2015, fruit d'una ILP. Fa pocs dies, Enginyeria Sense Fronteres (ESF) amb la col·laboració de l’Aliança contra la pobresa energètica (APE) va presentar l’estudi “Desigualtat de gènere i pobresa energètica: Un factor de risc oblidat”.

Tot i que no hi ha consens a l'hora de definir la pobresa energètica, sí que n'hi ha a l'hora d'assenyalar-ne les devastadores conseqüències que pot tenir tant a nivell social, econòmic, psicològic com físic.

Segons l'informe d'aquestes entitats, centrat en la ciutat de Barcelona, les famílies monoparentals (encapçalades per dones en més d’un 80%), les dones majors de 65 anys, les dones migrades i les treballadores del servei domèstic són els col·lectius amb un major risc de patir pobresa energètica. L’informe assenyala la desigualtat de gènere com a factor de risc clar i evidencia que cal pensar en polítiques transversals que resolguin la problemàtica.

D'entre les dades que apunta l'informe, s'assenyala un nivell baix d'ingressos, l'escassa eficiència energètica dels habitatges (pel deteriorament i la manca d'aïllament), i l'impacte de l'energia al pressupost familiar (l'ogipoli energètic ha provocat l'augment de més del 60% al preu de les factures d'aigua i energia, fent que els famílies -un 10% de les llars espanyoles-, no en puguin assumir el seu pagament.

Podeu descarregar l’estudi complet aquí.