Actualitat

02/11/2011

El joc està servit

Guatemala celebrarà la segona volta de les eleccions generals el proper dia 6. L'ex militar Otto Pérez Molina (Partido Patriota) i l'empresari Manuel Baldizón (Libertad Democrática Renovada) s'enfronten en aquesta segona volta per assumir la Presidència del país, ja que cap dels dos candidats va obtenir els vots necessaris per accedir al càrrec a la primera volta, que va tenir lloc al setembre. L'activista Lluís Puigdemont, que acaba de tornar de Guatemala, on ha estat fent una estada d'uns mesos amb l'entitat Plataforma Educativa, ens fa arribar la seva visió sobre el procés electoral, la situació que viu el país i els reptes a què s'enfrontarà el nou president.

Per Lluís Puigdemont. A la Cultura Maia, en tota la seva esplendor històrica, ancestral i arquitectònica, la identifiquem sobretot amb els països de Centre Amèrica, però, possiblement, el país on és més present i arrelada en la seva quotidianitat, en pràctiques, en vestimenta... i en creença cosmològica, és Guatemala.

Als ulls del món occidental, el Món Maia té una manera de veure, entendre i interpretar al món que no deixa de sorprendre'ns i atraure'ns. És una Cosmovisió que amb el pas del temps no ha esborrat uns costums i unes tradicions prehispàniques que avui dia encara captiven a multitud de persones d'arreu del món. Però la Cultura Maia no és valorada tan positivament als ulls d'una bona part dels guatemalencs que veuen en ella, més aviat, una involució i un destorb per poder arribar a ser un país modern i competitiu.

La classe dirigent porta el timó del país des de la seva independència del Reino de España el 1821. Diferents fets polítics, econòmics i socials interns, entre ells dictadures, corrupció dels polítics i 36 anys de conflicte armat, no han permès que el país avancés cap a un desenvolupament més propici. Guatemala acaba de celebrar 190 anys d'existència com a república independent. Però encara arrossega i ha de resoldre temes primordials, de la conquesta, de l'època colonial i dels anys de dictadures per poder aconseguir realment uns canvis que l'ajudin a millorar la qualitat de vida dels guatemalencs i guatemalenques: el racisme intern i la discriminació cap a la població maia per part dels ladinos (descendents d'espanyols) i criollos (descendents d'espanyols i maies); tancament de les ferides provocades pel genocidi i acomplir els Acords de Pau; la violència al carrer a causa de la pobresa i el narcotràfic; la violència intrafamiliar que genera el masclisme i l'alcoholisme; augmentar la inversió en Educació i disminuir la desnutrició infantil...

Estem a les portes de la segona volta de les eleccions a la Presidència de Guatemala. El candidat que surti escollit té tots aquests reptes a les seves mans per aconseguir que Guatemala millori, surti de la situació en què es troba i elimini moltes de les xacres que la castiguen. Les promeses són damunt de la taula dels dos candidats, però qui guanyi s'ho haurà de jugar tot en una sola partida perquè només té quatre anys per davant. Potser aquest és un dels inconvenients, la limitació del mandat presidencial a 4 anys improrrogables, per poder guanyar la partida, per desenvolupar un bon programa, si aquest realment existeix, o perquè les "circumstàncies que l'envolten" permetin dur-lo a terme. El joc està servit!

 

Més articles sobre el tema:

«Se profundiza el giro a la derecha y la mano dura». Per Carlos Aznárez. Exactamente 15 años después de que en Guatemala se firmaran los Acuerdos de Paz entre el ejército y la guerrilla de la Unión Revolucionaria Nacional Guatemalteca (URNG), dejando atrás nada menos que 150.000 muertos, el país parece optar nuevamente por refugiarse en promesas de mano dura, militarización y pena de muerte, con la excusa de combatir la inseguridad. Llegiu l'article complet.

«Candidatos a la presidencia y migrantes ». Per Raúl Molina, Red por la Paz y Desarrollo de Guatemala. A dos semanas de la segunda vuelta, al fin Manuel Baldizón y Otto Pérez han descubierto que los migrantes existimos. Se han dado cuenta de que los votantes en quienes podemos influir (un millón) van a decidir el ganador. Desde luego, es muy tarde para enmendar la plana y los migrantes nos encontramos pidiendo el voto contra Pérez, pese a que Baldizón tampoco nos ha tomado en serio. A la Red por la Paz y el Desarrollo de Guatemala (RPDG) le satisface que los dos candidatos hablen ahora de TPS, voto en el exterior y reforma migratoria en los Estados Unidos. ¿Serán sólo "promesas de campaña"? Llegiu l'article complet.