Actualitat

22/02/2017

El menyspreu pels Drets Humans, la tònica del 2016

L’any 2016 ha estat un any de clar retrocés en matèria de Drets Humans. Així ho asseguren des d’Amnistia Internacional que acaba de presentar el seu informe anual sobre l’estat dels Drets Humans. Un discurs en augment del “nosaltres contra ells” fa que atrocitats com la crisi de les persones refugiades no tinguin una resposta global adequada. I la tendència a estendre aquest discurs d'odi va en augment, degut a la manca d’un lideratge ferm en la defensa dels Drets Humans.

En l’informe “La situación de los derechos humanos en el mundo” s’ha analitzat la situació dels Drets Humans a 159 països i s’ha documentat crims de guerra en com a mínim 23 països. A nivell general, s’observa un fort retrocés en Drets Humans i n’assenyalen la política de demonització, com una de les causes: Trump, Orban, Erdogan o Le Pen, usen un discurs en el què es deshumanitza grans grups de persones, amb l’objectiu de guanyar vots, i aquesta retòrica tòxica acaba tenint un greu impacte en les polítiques i en les mesures que s’acaben adoptant. Es veu per exemple, quan els governs miren cap un altre costat davant crims de guerra , quan s'impulsen acords que redueixen el dret a sol·licitar asil, o quan s'aproven lleis que violen la llibertat d’expressió.

L’informe diu que 36 països van violar el dret internacional tornant il·lícitament a persones refugiades als seus països on els seus drets estaven en perill. Xina, Egipte, Etiòpia, Índia, Iran Tailàndia i Turquia han dut a terme campanyes massives de repressió. D’altres, han adoptat mesures intrusives de seguretat. És el cas de França que ha prolongat l’estat d’excepció, o també és el cas de la legislació sobre vigilància al Regne Unit. L’augment de la retòrica antifeminista i anti LGBTI també queda retratat a l’informe, amb iniciatives com l’intent de reduir els drets de les dones a Polònia.

Malauradament, la manca d’un lideratge en la defensa dels Drets Humans fa augurar un 2017 negre. «Sense voluntat política dels líders mundials per exercir pressió sobre els Estats que violen els drets humans, estan en joc principis bàsics que abasten des de la rendició de comptes per atrocitats massives fins al dret a l’asil», diuen d'aquesta ONG. Per això, la solidaritat global i la mobilització popular seran claus a l’hora de protegir les persones que s’oposen als que són al poder i que defensen els drets humans, ja que són vistos pels governs com una amenaça per al desenvolupament econòmic i per la seguretat. L’homicidi de l’activista Berta Cáceres, defensora dels Drets Humans és, segons Amnistia Internacional, una advertència per als que fan activisme.

Espanya també recula en Drets Humans.

La insuficient acollida de persones refugiades - un 6% de les 17.000 que s’havia compromès a acollir-, mostra el grau d’interès del govern espanyol pels Drets Humans. Aquest suspèn amb el seu trist paper en la crisi humanitària més greu dels últims 25 anys a Europa, i suspèn també perquè segueix executant expulsions en calent i col·lectives a les fronteres de Ceuta i Melilla. A més, Amnistia Internacional, assenyala que s'ha utilitzat del delicte d’”enaltiment del terrorisme” per limitar desproporcionadament la llibertat d’expressió i critica la impunitat que gaudeixen els membres de les forces de seguretat que abusen de l'ús de la força.

L'ONG lamenta la consolidació de la impunitat dels crims de dret internacional comesos durant la Guerra Civil i el franquisme perquè les autoritats espanyoles segueixen sense investigar-los o perquè s'obstaculitza la investigació que duen a terme els tribunals argentins.