Actualitat

09/04/2013

«Els del GEES, som els emprenyadors»

Pocs dies després que els membres del Grup d'Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat hagin sigut "cridats a capítol", com diu amb sornegueria empordanesa en Josep Maria Bonet, ens trobem a Figueres per parlar del rumb de l'ONG. Tenen clar que s'han d'obrir, encara més, a l'acció social i acaben de treure dos llibres nous: un sobre la vida de Quim Vallmajó, missioner molt vinculat a l'entitat, i un altre que duu un títol que bé podria ser la definició d'aquest grup: Una pedra a la sabata.

Dos dies després de l'entrevista, sabrem que acaben de detenir 11 membres de l' FDU-Inkingi, el partit opositor rwandès fins ara a l'exili europeu, que havien viatjat fins a Rwanda, un país estretament lligat, ves per on, a Figueres.

 

Josep Maria Bonet, del Grup d'Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat. Contacte.

El GEES és una de les entitats de la Coordinadora amb més trajectòria. Com neix?

El GEES va néixer l'any 1994, arrel de la desaparició d'en Quim Vallmajó, el missioner assassinat a Rwanda. Una part important de membres de l'entitat ja formava part del grup d'Amnistia Internacional-Alt Empordà. Quan en Quim va desaparèixer, teníem moltes ganes de fer accions de denúncia però Amnistia és una entitat molt estructurada que no ens ho permetia. Per tant, vam decidir crear una entitat que ens donés més marge per a l'acció. Al principi, vam fer campanyes més vinculades a la desaparició d'en Quim. Es van enviar, per exemple, 30 o 40 mil postals a en Paul Kagame, el president rwandès, per fer pressió. I quan vam saber que era mort, vam decidir que havíem d'explicar què havia passat, qui era en Quim i què representava. A partir d'aquí, vam tenir clar que teníem «vocació negra», africana, que en aquell moment no era el més habitual. Vint anys enrera, i a nivell de cooperació tothom estava més abocat a cooperar amb l'Amèrica Llatina. L'any que ve fem 20 anys.

Seguiu tenint relació amb el grup empordanès d'Amnistia, no?

Sí. De fet, dos persones dels GEES també en formem part. Però som poquets i fem poques activitats. Això sí, compartim local i algunes activitats.

A nivell d'entitat, quants socis sou?

No tenim socis sinó gent que participa i treballa. Quan es va oficialitzar l'entitat, vam haver de fer els estatuts perquè no hi havia més remei. Funcionàvem una mica anàrquicament fins que el 2002 ens vam plantejar de fer cooperació. I llavors, com que començàvem a remenar diners que no eren nostres, vam pensar que havíem de fer les coses, com a mínim de la manera que marca la llei. Però seguim sense tenir socis: el GEES és un grup de gent que té ganes de treballar. Som uns 15 que ens ho currem fort, i llavors tenim unes 10-15 persones més, que en diem «satèl·lits» perquè donen suports puntuals: quan necessitem un cartell per una xerrada, algú per alguna presentació....I no passem quota. D'entre les activitats del GEES, ja en tenim una que ens dóna calerons, que és el calendari solidari. Amb el que recollim de la seva venda, podem pagar la part del local que ens toca, i altres despeses.

Tornant a en Joaquim Vallmajó, ara fa pocs dies presentàveu, Àfrica al Cor, sobre la seva vida. En quin punt es troba la querella que vau impulsar contra alts càrrecs ruandesos implicats en el genocidi de Rwanda i l'assassinat del missioner de Navata?

Des de que l'advocat que ho duia, en Jordi Palou-Loverdos, va passar a presidir el Memorial Demorcràtic, la querella va quedar força aturada. L'any passat el punt més obert que hi havia era aconseguir l'extradició d'en Kayumba Nyamwasa, extinent de l'exèrcit rwandés i braç dret d'en Paul Kagame, que està a Sudàfrica. Ara amb l'entrada de l'advocat Jaume Asens, s'ha reactivat i s'enviarà la segona rogatòria per veure si es pot enviar una comissió judicial per poder-lo interrogar i prendre-li declaració. Esperem que es desencalli. D'altra banda, a l'ambaixador de Rwanda a Turquia, que no està amb ordre de recerca i captura com la resta de 40 exmilitars de la querella, se'l vol imputar. Mentrestant, s'ha anat agafant declaració a molts més testimonis protegits. Això significa que, en un moment donat,el jutge pot imputar, demanar algú per prendre declaració, etc. Es tracta d'anar fent pressió. Lo de la immunitat dels ambaixadors té escletxes que s'han d'aprofitar.

L'opositora rwandesa, Victoire Umuhoza , ha estat condemnada a 8 anys de presó, després d'haver presentat la seva candidatura a les presidencials d'ara fa 2 anys. Com està el seu cas?

Tenint en compte que se li demanava cadena perpètua, una mica millor. El que sí faran els membres del partit d'Umuhoza, el FDU-Inkingi, ubicat a l'exili europeu, és viatjar tots a Rwanda per donar-li suport. I si els agafen, que els agafin a tots i que els tanquin a tots (*)....Tot i així, ha canviat molt la visió internacional del govern d'en Kagame. Els EUA i el Regne Unit li han tallat tota l'ajuda militar. La seva vinculació a la guerrilla que opera al RD Congo ha estat tan escandalosa, que els altres li han congelat tot l'ajut, com a mínim de manera oficial, que són molts «quartos»....S'ha d'anar fent pressió.

Ara fa dos anys que no es fa cap edició del Diàleg Intrarwandès.

El Diàleg és una iniciativa complementària i vol anar més enllà que la querella: fer justícia es necessari però insuficient. La justícia ha aportat veritat respecte a aspectes ocults i ocultats sobre el conflicte violent (alguns de molt trascendents, en constitueixen crims contra la humanitat) i també reparació moral a les víctimes, però per sí sola no aportarà ni condicions noves de convivència al país, ni permetrà que els exiliats i els seus fills tornin a Rwanda ni possibilitarà fer una transició que superi la dictadura polític-militar a la que està sotmès el poble rwandés i que afecta l'Àfrica central en el seu conjunt. Tant el facilitador principal del diàleg, en Jordi Palou-Loverdos, com nosaltres, tenim clar que volem seguir l'estela d'en Quim per procurar les millors condicions de justícia, veritat, diàleg i harmonia que albirava ell per al poble rwandès: de forma inclusiva i sense discriminacions. En el diàleg s'ha avançat molt però queda encara molt per fer. Justament aquest més d'abril hi ha una nova trobada impulsora del Diàleg Intrarwandès a Brusel.les, coordinada i impulsada pels propis rwandesos en la que en Jordi Palou-Loverdos també hi participarà. Fa més de dos anys que es treballa perquè una universitat nordamericana especialitzada en mediació pugui sumar-hi esforços: si es vol apropar i incloure els elements desertors del Front Patriòtic Rwandès i l'Exèrcit Patriòtic Rwandès, que són a l'exili i, sobretot, si es vol pressionar perquè Paul Kagame i els seus s'asseguin a la taula a negociar una transició pacífica a la democràcia a la rwandesa, cal poder influir en les potències que poden fer que aquest diàleg prosperi, És pel bé del poble que més pateix, dels presos polítics com la Victoire Umuhoza i Deo Mushaidi i tants d'altres. No es vol fer cap altre Diàleg sense que sigui «altament inclusiu», que tothom hi sigui representat. Mentre no hi participi el govern rwandés, no s'avançarà suficient per a una transició pacífica cap a una convivència fèrtil.

Molt lligat al tema de Rwanda, heu fet actes de sensibilització sobre el què amaga el coltan dels nostres ordinadors o mòbils.

Sí, creiem que la ciutadania ha millorat el seu coneixement sobre el coltan: abans no es reciclaven els mòbils, i ara sí. El GEES forma part d'una xarxa d'entitats per la RD del Congo i la zona dels Grans Llacs. Som o vuit o nou entitats. Quan hi va haver la Mobile World Congress, a Barcelona, es va fer paradeta informativa a l'entrada, s'intenta l'aprovació de mocions...A Figueres, ja ho hem fet. El camí és difícil perquè els mòbils mouen molts diners. Però ara hi ha més consciència. També hem contribuït a sotstitular el documental Mòbils de Sang, que a Figueres l'hem presentat, fins i tot en algun institut.

Sempre heu estat molt vinculats als temes de pau. 

I més coses! Abans dèiem que ens definíem per 4 eixos: un de sensibilització, amb activitats com el Calendari Solidari, xerrades, etc; un altre, que és el de la justícia, que seria el tema de la querella de Rwanda; un tercer eix, que és el de Pau, i que va anar sorgint des dels inicis que ja ens relacionàvem amb grups d'objectors, i pel qual va sortir el tema del Castell de la Pau; i l'altre seria el braç de la cooperació al desenvolupament. Però ara en tenim un més. Cada any fem allò que en diem un cap de setmana en què «ens cridem a capítol», que no és res més que una trobada per reflexionar, fer balanç, descarregar tensions, cansaments, etc...I aquest any ha sortit el braç d'acció social perquè veiem que amb el panorama que tenim, no podem estar plegats de braços. Tot i que el codesenvolupament que fèiem amb les associacions de senegalesos, ens obligava ja a fer coses aquí, ens volem obligar a fer-ne més.

Per cert, en quin punt està el Castell per la Pau de Figueres?

Ho tenim en standby perquè ni nosaltres mateixos estem d'acord. Hi ha dues tendències dins del GEES: una que és recuperar el Castell per a la ciutat i l'altra, que és recuperar-lo per a fer-hi un Castell per la Pau. Els primers diuen que això, en tot cas, ho ha de fer la ciutat però que no ho hem de liderar nosaltres. I com que la ciutat no té diners, igualment ha quedat aturat. El tema de la Pau, el seguim treballant a través del Seminari que fem cada any.

Sobre què tractarà el Seminari del 2013?

Aquest 2013 parlarem dels invisibles; és a dir, dels refugiats, dels que pateixen conflictes bèl·lics, etc. Tenint en compte com va anar l'edició del 2012, hem introduït algun canvi. A l'Institut l'Olivar Gran de Figueres tenen un grup d'alumnes de batxillerat i segon d'ESO, que es diu l'Olivar Solidari. Cada dos mesos fan xerrades i hi inclourem el Seminari. I ja tenim lligada la participació d'en Bru Rovira, que viu aquí a prop i col·labora amb nosaltres de fa temps. El vam conèixer l'any 95. Li devia arribar que hi havia una gent que feia una expo sobre en Quim Vallmajó i ens va trucar un dia per veure'ns. Aquell dia, quan va obrir el cotxe, ens va ensenyar 14 o 15 fotos ampliades, de quan havia estat a Rwanda als camps de refugiats, perquè les féssim servir. I des de llavors que ens ha fet alguna introducció per algun calendari, alguna presentació...

Seguiu fent projectes de codesenvolupament al Senegal amb la gent de Kawral Fuladu?

Sí, mira, aquest vespre tenim una reunió amb joves. Els hi vam dir als de Kawral Fuladu, que nosaltres havíem estat uns mestres dolentíssims perquè si en 8 o 9 anys havíem estat incapaços que ells passessin a liderar els projectes, és que no n'havíem sabut prou. Per qüestions pràctiques i ràpides, havíem acabat fent nosaltres massa coses i ells, això sí, porten molt bé el tema de les relacions amb el Senegal. Però la idea inicial és que ho acabessin fent ells tots sols i amb això no ens n'hem sortit. I com que són «grandots» i no massa ben vistos pels joves, quan ens van dir de tornar a presentar una cosa conjunta, els vam dir que ens hi posaríem a fer-lo si sortia una colla de joves que prenguessin el relleu. I amb això estem.

Per què vau començar a treballar amb l'associació de senegalesos?

Al 2001 vam proposar al Consell Municipal de fer un curs de cooperació internacional adreçat als dos col·lectius grossos de persones immigrades que hi havia llavors a Figueres: nordafricans i senegalesos. La part pràctica consistia en fer un projecte. Ente els Nordafricans no hi va haver entesa ni en l'on, ni en el qui. En canvi, els senegalesos van tenir l'avantatge que tots eren de la mateixa zona i tothom s'hi sentia molt més representat, encara que no fos el seu poble.

Dóna una mica la sensació, que el GEES és l'entitat «mestre de cerimònies» en el camp de la solidaritat a l'Alt Empordà. Té bona salut el teixit solidari empordanès?

Els del GEES som els emprenyadors. No d'ara, de sempre. Al Consell Municipal de Cooperació estaven preparant un Pla Director. L'única entitat que s'ho va mirar i que va presentar esmenes (o sigui, l'única que se l'havia llegit i treballat), vam ser nosaltres... De fet, vam presentar una esmena a la totalitat perquè volien que hi hagués entitats privades al Consell i això no es pot permetre. El GEES s'entén bé amb la gent de SodePau, amb qui fèiem coses, amb els de Dníger, que ara se'ls ha girat feina de pau i tenen en Josep Frigola, al Níger, que ja no pot sortir de casa, amb la Ingrid de l'SCI, també hem fet ara una presentació conjunta....i bé, hi ha d'altres entitats com ACAPS i les de la Maria Auxiliadora...Però gent que s'impliqui massa, poca.

Un dels últims projectes (es presenta el 5 d'abril a Figueres) és la publicació d'«Una pedra a la sabata».

Sí, d'una banda, hi ha el llibre d'en Quim Vallmajó, que de fet és un encàrrec d'en Josep Frigola a en Josep Valls, i en el que molta gent hi ha posat «quartos» i de l'altra, «Una pedra a la sabata». Ja feia temps que volíem fer un llibre, coincidint amb els 15 anys del Calendari Solidari. Hem procurat que hi fossin representats tots els dibuixants que han anat participant al llarg d'aquests anys, i hi hem afegit les millors frases, els extractes més interessants dels textos. Segur que tindrà bona acollida.

*Dos dies després de l'entrevista, arribava una nota d'UMOYA. Federació de Comitès en Solidaritat amb l'Àfrica Negra que denunciava l'apallissament i posterior desparició d'11 membres del partit opositor FDU-Inkingi. Els opositors havien estat detinguts prop del tribunal suprem a Kigali, on donaven el seu suport a la líder del seu partit, Victoire Umuhoza , detinguda des de l'any 2010 per «conspiració contra l'autoritat i negació del genocidi», en un judici farsa ja denunciat per entitats humanitàries com el GEES, la Coordinadora d'ONG Solidàries o Amnistia Internacional.