Actualitat

05/02/2014

Els Estats i la hipocresia davant els Drets Humans

La presidenta d’Amnistia Internacional Catalunya, Maria Cañadas, va ser ahir a Girona, en el marc de la campanya“Girona, ciutat de pau” per parlar de “Persones Defensores de Drets Humans en situacions de conflicte." En la que va ser una xerrada molt didàctica, Cañadas va acusar Europa d’hipòcrita ja que enarbora la bandera de la defensa dels Drets Humans, al mateix temps que permet situacions vergonyoses com les de Rússia, on triomfen les amenaces, els atacs públics a la llibertat d’expressió, els empresonaments i fins i tots els assassinats. FOTO: Amnistia Internacional

Cañadas fa 44 anys que està vinculada a AI, primer treballant a la seu central, a Londres, per passar a treballar sobre el terreny, a Argentina, i actualment, com a voluntària i presidenta, a la secció catalana. Per a ella, qualsevol persona té dret a promoure i realitzar la defensa dels DH, recollits universalment i nacionalment a través de la signatura dels diferents tractats. Cañadas parla d’un col·lectiu molt ampli i divers que tant poden viure en països amb conflictes armats com en sistemes democràtics.

La persona defensora dels DH és aquella que denuncia les vulneracions dels drets bàsics i que, per aquesta simple defensa del més legítim, passa a ser considerada com a “perillosa” pels estats. Estem parlant de periodistes, moviments indigenistes, camperols, sindicalistes, membre d’ONG....persones que “entorpeixen” els mecanismes més obscurs dels estats. I les eines dels estats per silenciar les veus crítiques i dissidents són moltes i ben conegudes: la por, les amenaces, les tortures, els assassinats, l’abús sexual, l’explotació sexual...

Per a Cañadas, el màxim responsable de garantir el compliment dels DH és l’Estat, que és qui -a vegades només per quedar bé davant l’opinió pública- signa els tractats internacionals. A nivell internacional, María Cañadas va recordar que existeix la figura del relator de Nacions Unides pels DH que té la funció de visitar i verificar la situació dels defensors/es dels DH en els diferents països per després emetre un informe i unes recomanacions. En el cas del govern espanyol, per exemple, no hi ha col·laboració. El govern espanyol es nega a complir les recomanacions.

La presidenta d’AI va fer un repàs a la situació de defensors/es de DH en territoris amb conflictes armats, destacant els 13 d’Àfrica, un a Amèrica Llatina, 12 a Àsia, 6 del Pròxim Orient i 5 a Europa. Però també va voler mirar cap endins i denunciar la situació que es viu als CIE’s, les derivades de les incomunicacions a presons o les últimes actuacions des Mossos d’Esquadra. No es va oblidar, igualment, de denunciar les relacions que tenen els nostres representants polítics amb països com la Xina o Israel, que reiteradament vulneren els Drets Humans.

Cañadas creu que caldria que cada país tingués un mecanisme nacional de defensa dels DH. I va tancar la xerrada amb una crida als governants perquè respectin allò que han signat, en un clar exercici de responsabilitat i transparència.