• Inici>
  • Actualitat>
  • «Els nens nascuts aquí, que tornen al Marroc perquè els seus pares no troben feina, tenen un xoc bestial amb el sistema educatiu marroquí.»

Actualitat

27/02/2013

«Els nens nascuts aquí, que tornen al Marroc perquè els seus pares no troben feina, tenen un xoc bestial amb el sistema educatiu marroquí.»

L'Associació ÍDEM no és una entitat nova. De fet, el nucli actual ja funcionava a les comarques gironines com a Codenaf des de l'any 2005, i l'any passat van decidir iniciar un camí propi. Hem entrevistat en Yàsser Saadoune, que ens explica els viatges socioculturals que organitzen cada any al Marroc, i els intercanvis de professors marroquins i catalans, entre d'altres coses.

Yasser Saadoune, de l'Associació IDEM

ÍDEM són les sigles de "Innovació i Desenvolupament per un Eix Multicultural". El nucli dels que sou a ÍDEM comença al 2005, però abans us dèieu CODENAF. Per què aquest canvi?

CODENAF era una entitat d'abast estatal i nosaltres, com a delegació catalana i després de cinc anys de treball a les comarques gironines, no hi hem trobat l'encaix. Per evitar mal rotllos, i d'acord a l'estatut, hem modificat la denominació, tenim CIF propi i ara la Junta s'ha de renovar cada dos anys, en comptes de quatre. Amb ÍDEM, volem obrir-nos a la multiculturalitat.

Entre els vostres objectius destaca el promoure i potenciar la identitat pròpia i aliena, individual i col·lectiva. La multiculturalitat, però, la centreu molt al Marroc.

La majoria de persones que formem part d'ÍDEM som del Marroc. I volem establir una nova línia de treball amb el Marroc, més bilateral, de tu a tu, i no únicament financera, sinó d'intercanvi de formació, per exemple. Aprendre coses que es fan allà i aportar d'aquí, el que no es fa allà, conèixer més la realitat d'una bona part de la immigració que viu a Girona. La nostra Junta és multicultural perquè tant hi ha gent autòctona com gent marroquina. És una manera de demostrar que és fàcil treballar junts.

Sou diferents agrupacions a Girona, Salt, Roses, Sant Feliu de Guíxols i Barcelona. Com articuleu el treball conjunt?

El grup més actiu és el de Salt i Girona. Ara bé, quan fem una activitat, tota la gent dels grups hi participen.

De cares a Setmana Santa, heu preparat un viatge sociocultural a Fes i Xauen. Quin és el públic al que dirigiu aquesta activitat?

Aquest és el sisè viatge sociocultural que organitzem i que està obert al públic en general, a diferència dels intercanvis de mestres, que estan més pensants per a docents.

Què podrà conèixer la persona que viatgi amb vosaltres al Marroc, que no pugui conèixer pel seu compte?

Els viatges socioculturals són com fer un màster sobre el Marroc. A Fes, veus la part turística, el palau reial, el souk, la ciutat moderna i l'antiga, però també ens rebrà el sindicat d'allà i ens faran una xerrada sobre el servei sociolaboral, les empreses que entren, l'explotació..I en transport públic ens traslladarem a Xauen, on ens rebrà l'alcalde, que està vinculat al món de les ONG i Tercer Sector. L'alcalde ens donarà el te de benvinguda i ens explicarà els esforços que està fent l'ajuntament per passar de turisme de cànnabis a turisme cultural. Xauen vol ser la «ciutat blava» i donar a conèixer la ciutat històrica. A Xauen també visitarem un Imam, molt obert, que és professor d'Història especialitzat en Al-Andalus, i descendent directe del fundador de la ciutat, del mulà Ali B. Raxid. Aquest imam té llibres salvats de la crema de Granada. Entrem a la seva mesquita, l'única on ens deixen entrar, i com que parla castellà millor que jo, ens convida a te i la gent pot preguntar sobre el què vulgui. Tenim també una trobada amb en Naufal, un advocat que ha participat activament en el 20-F al Marroc, un moviment que impulsava reformes: la nostra primavera àrab. Sortien al carrer des del 20 de febrer del 2011, però ara fa un any que aquest moviment d'alternativa de partits polítics d'esquerra i sindicats, que demanen canvis, ha quedat aturat.

No ens arriba massa informació del Marroc...

No tan sols del Marroc, sinó de tota la Mediterrània... Aquest és un dels motius pels quals vam impulsar els viatges socioculturals. És un viatge assequible i amb contingut. La trobada amb aquest activista del 20 de febrer, per exemple, ens servirà perquè ens expliqui si ha estat una primavera àrab o un hivern, ja que també allà han arribat els islamistes.

I per què creus que ha fracassat?

La gent que ha arribat al poder als països del Nord del Mediterrani no són els mateixos que han sortit al carrer. Han vingut de fora i mira: «Salam Aleikum, el govern per a mi». Se n'han beneficiat els extremistes i no els que volien el progrés. Tunísia, Líbia, Síria...la primavera àrab no ha quallat.

Algun canvi sí que hi ha hagut.

Sí, abans de la primavera àrab els partits d'esquerra i nacionals demanàvem una reforma al rei, que ell va rebutjar «per republicana». Després de la pressió, va ser el primer rei al món àrab que va cridar al govern per fer reformes. Però el govern d'ara, no està aplicant la constitució, no desenvolupa reglaments per dur-la a la pràctica. Al món àrab, l'esquerra ha perdut la batalla però els treballadors, no. Per això també hem previst una trobada amb sindicats d'allà: totes les primaveres s'han fet amb sindicats del Sud i al Marroc, amb la Union Marrocaine du Travail.

Fa poc hem tingut la visita d'un grup de mestres marroquins, que "tornaven" la visita d'un grup de mestres gironins que pels volts de Nadal havien viatjat al Marroc per conèixer el sistema educatiu d'allà. Quines són les diferències i les similituds dels dos sistemes educatius?

Aquí a Girona ens vam concentrar més en debatre sobre si el professor ha de tenir un paper neutral o si s'ha d'implicar en la cooperació escolar. També hem comparat els dèficits dels dos sistemes: mentre aquí parlem de retallades, allà de manca de recursos; mentre aquí parlem de la feina que es fa amb l'acollida, allà parlem de la nul·la adaptació del sistema educatiu marroquí a l'hora d'integrar nens i nenes provinents d'altres sistemes o cultures, com podrien ser els nens catalans, de la segona generació immigrant, que la crisi els obliga a retornar al país dels pares. Durant 20 anys, a Catalunya s'ha fet una feina social magnífica per acollir el nou alumnat i al Marroc no s'està fent. Els nens nascuts aquí que retornen al Marroc tenen un xoc bestial amb un sistema educatiu autoritari, que permet que els mestres peguin els alumnes... I a l'escola marroquina no hi ha ni aules d'acollida, ni atenció especial, ni tutoria ni un sistema d'atenció a la diversitat... A mi em va trencar el cor, veure la injustícia cap als nens catalans, nascuts aquí, que han hagut de tornar al Marroc i a qui s'abandona a un sistema educatiu traumàtic per a ells. Són catalans, els que haurien de conduir la integració de tot el un col·lectiu, però que amb la crisi són abandonats al Marroc. És un greu problema per a Catalunya i per al Marroc. I per Gàmbia, Senegal...i molts altres països. L'enveja social al Marroc també és molt dura. Abans, els immigrants marroquins eren vistos com a potencials divises per a la resta de compatriotes. I ara, en retornar, han baixat d'escalafó social i els seus nens són maltractats a l'escola. Són vistos com a fracassats. En aquesta comparativa entre els dos sistemes educatius, vam veure com el professorat català reflexiona, pensa en millorar la qualitat, en innovar. En canvi el professorat marroquí és estàtic i no té cap voluntat de canvi.

En la visita a les comarques gironines, els docents marroquins han assistit a sessions sobre la gestió de l'aula d'acollida, a Banyoles, han visitat un centre de preferència -amb molta immigració- de la Marca de l'Ham, a Figueres, i han tingut formacions a la UdG, amb en Sebas Parra, amb la Fundació Ser.gi, amb l'Ajuntament de Girona. En la seva visita al Marroc, els docents catalans es van interessar més per la Dona, la Religió o la família marroquina. Van poder entendre, per exemple, la poca implicació de la família marroquina a l'escola, que neix en un model d'escola molt autoritari on el mestre sempre té la raó i els pares no hi pinten res. I alhora, han vist dificultats impensables aquí, com les que hi ha al Marroc amb el transport, per exemple, i que poden acabar influint en l'alt percentatge de l'abandonament escolar.

Com està afectant la crisi al Marroc?

El Marroc està fatal. Ha d'arreglar el tema social i el tema administratiu. Quan veus que hi ha milions de persones sense poder menjar o la marginació que comporta la mort del cap de família, i tots els governs successius mirant cap a una altra banda...Marroc s'està convertint en un aparador turístic, però hi ha la realitat dels barris, que no té res a veure. A Marroc hi ha molta frustració.