Actualitat

  • Foto: Plataforma per la Pau Lloret

07/07/2017

Es triplica el nombre de morts al Mediterrani

En el què portem d'any, més de 2.000 persones han mort al Mediterrani central, triplicant la taxa de morts des de 2015. Amnistia Internacional acaba de fer públic l'informe Perfect storm: The failure of European policies in the Central Mediterranean que dibuixa un panorama desolador, amb un creixent nombre de morts.

El creixent nombre de morts en el Mediterrani central i els terribles abusos que pateixen les persones refugiades i migrants als centres de detenció libis estan clarament vinculats a les fallides polítiques de la UE, ha manifestat Amnistia Internacional en un informe publicat avui. En delegar la part principal de la responsabilitat de recerca i salvament en les ONG i augmentar la cooperació amb la guàrdia costanera líbia, els governs europeus deixen d'impedir que moltes persones morin ofegades i tanquen els ulls davant dels abusos, incloses tortures i violacions.

"En comptes de prendre mesures per salvar vides i oferir protecció, els ministres europeus reunits avui estan prioritzant sense rubor algun acords temeraris amb Líbia en un intent desesperat per impedir que persones refugiades i migrants arribin a Itàlia", ha assenyalat John Dalhuisen, director d'Amnistia Internacional per a Europa.

"Els Estats europeus han donat progressivament l'esquena a una estratègia de recerca i salvament que estava reduint les morts en el mar en favor d'una altra amb la qual s'han ofegat milers de persones i que ha deixat atrapats a Líbia, exposats a patir terribles abusos, a homes, dones, nenes i nens que estaven desesperats".

Les mesures aplicades pels líders de la UE per reforçar la capacitat de recerca i salvament en el Mediterrani central a l'abril de 2015 van reduir de manera radical les morts en el mar. Però aquesta prioritat, que va portar diversos països a enviar més vaixells de salvament a zones més properes a les aigües territorials líbies, no ha durat gaire. En lloc de mantenir-la, els governs de la UE han centrat la seva atenció a desbaratar les activitats dels contrabandistes i impedir les sortides d'embarcacions de Líbia, estratègia fallida que ha donat lloc a un nombre encara més alt d'intents de creuar el mar i ha triplicat la taxa de morts (de 0,89% en la segona meitat de 2015 al 2,7% el 2017).

Els canvis en les pràctiques dels contrabandistes, juntament amb el creixent ús d'embarcacions no aptes per navegar i amb una manca absoluta d'equip de seguretat a bord, han fet que creuar el mar resulti encara més perillós. Però malgrat l'augment de les morts -més de 2.000 des de gener-, la UE no desplega una operació humanitària específica i amb mitjans suficients prop de les aigües territorials líbies. En canvi, se centra a millorar la capacitat de la guàrdia costanera líbia per impedir les sortides i dur a terme intercepcions.

Les intercepcions de la guàrdia costanera líbia sovint posen en perill les persones refugiades i migrants. Les seves tècniques operatives no compleixen les normes bàsiques sobre seguretat i poden sembrar el pànic i fer que les embarcacions s'enfonsin.

Hi ha també serioses denúncies de connivència de membres de la guàrdia costanera amb els contrabandistes, així com indicis que cometen abusos contra les persones migrants. Els membres de la guàrdia costanera líbia han disparat contra embarcacions, i en un informe de l'ONU del mes passat es va indicar que estaven directament implicats en l'enfonsament de vaixells de migrants utilitzant armes de foc.

Un nigerià que va estar nou hores atrapat en una embarcació que es va enfonsar juntament amb 140 persones més va explicar a Amnistia Internacional: "Estàvem tots resant. Quan vam veure les llums [del vaixell de salvament] em vaig dir: "sisplau, sisplau, que no sigui la policia líbia!".

Un home de Bangladesh va explicar a Amnistia Internacional el que havia passat quan va ser recollit per la guàrdia costanera líbia: "Érem 170, en una barca de goma. Ens van portar a la presó i ens van demanar més diners. Van dir: "Si pagueu, ningú us detindrà aquesta vegada, perquè som la guàrdia costanera? [...] les presons líbies són un infern".

La cooperació de la UE amb la guàrdia costanera líbia i la formació que li imparteix tenen lloc en l'actualitat sense un marc adequat de rendició de comptes
ni un sistema de seguiment de la seva conducta i el seu acompliment. Les persones que rescata la guàrdia costanera són portades de nou a Líbia, on és habitual que siguin detingudes i torturades i on no existeix cap llei ni sistema d'asil. Les persones que es troben atrapades a Líbia estan exposades a sofrir abusos i violacions de drets humans com a homicidi, tortura, violació, segrest, treball forçós i detenció arbitrària i indefinida en condicions cruels, inhumanes i degradants.

Un home de Gàmbia va explicar a Amnistia Internacional: "Vaig passar tres mesos a la presó [...] Dorms com sardines en la cel·la, de costat, perquè no hi ha espai. Si no estàs ben tombat, et colpegen. L'aigua del lavabo també era també per beure [...] vaig veure torturar a tres persones quan vaig estar a la presó. Un nen va morir durant la tortura [...] colpegen els presos amb canonades. A mi em van colpejar a la nit".

Els acords de cooperació dirigits a millorar la capacitat de recerca i salvament de la guàrdia costanera líbia han d'estar condicionats a ràpides millores de la qualitat de les intervencions i a una veritable rendició de comptes pels abusos dels quals sigui responsable. S'ha d'insistir també en el trasllat de totes les persones rescatades a bucs que les portin a països de la UE on l'atenció de les seves necessitats de seguretat i protecció estigui garantida.

"Si la segona meitat de l'any és igual que la primera i no es prenen mesura urgents, 2017 amenaça amb ser l'any més mortal en la ruta de migració més mortal del món. La UE ha de repensar la seva cooperació amb els guardacostas lamentablement disfuncionales de Líbia i desplegar més bucs on es necessiten desesperadament", ha explicat John Dalhuisen.

"A la llarga, l'única manera sostenible i humana de fer que es redueixi el nombre de persones que s'arrisquen a emprendre tan terribles viatges és obrir més rutes legals i segures perquè les persones migrants i refugiades arribin a Europa.?

Agenda específica per al govern espanyol

Amnistia Internacional s'ha adreçat al govern espanyol per presentar-li una agenda de quatre punts en relació amb les tasques de salvament i rescat en aigües del Mediterrani central.

En primer lloc, ha sol·licitat una declaració pública de reconeixement al treball que duen a terme les ONG en el Mediterrani. Només en els quatre primers mesos de 2017 van rescatar més de 12.000 persones. Un nombre que se suma a les més de 68.000 persones rescatades entre 2014 i 2016. Sovint aquesta tasca tan important no ha estat reconegut convenientment per polítics i autoritats d'alguns països europeus.

Amnistia Internacional reconeix la tasca desenvolupada en aquests anys pel govern espanyol, per exemple, amb el salvament d'unes 9.000 persones des del 2015, així com l'aportació d'una fragata, un avió patrulla i un helicòpter, dins de l'operació Sophia, prorrogada fins a desembre de 2018. En aquest sentit, l'organització insisteix que es doti a les operacions en la costa líbia amb els recursos necessaris per dur a terme labors de salvament i rescat així com que es garanteixin els drets de totes les persones rescatades.

Els treballs de cooperació i formació amb els guardacostas libis estan sent problemàtics per als drets humans. Per això, Espanya, que està desenvolupant aquesta formació en dos bucs europeus, i s'ha ofert per dur a terme programes de formació en territori espanyol, ha d'assegurar que s'implementen mecanismes de rendició de comptes i protocols clars d'actuació d'acord a estàndards internacionals de protecció de persones refugiades i migrants. Els guardacostes libis no han d'operar fora de les aigües jurisdiccionals líbies, no han d'obstaculitzar les tasques de salvament i rescat d'ONG i no han d'impedir l'arribada de persones a un lloc segur.

D'altra banda, tots els Estats membres de la UE han d'obrir rutes segures i legals a Europa para totes aquelles milers de persones necessitades de protecció i que actualment estan encallades a Líbia, mitjançant la concessió de visats humanitaris entre altres mesures.

Al setembre de 2015, Espanya es va comprometre a acollir a 17.337 refugiades. A data de 7 de juliol, només n'han arribat 1.488, un nombre clarament insuficient. L'organització segueix fent campanya perquè el govern espanyol compleixi el seu compromís.