Actualitat

07/05/2018

ETA es dissol

La societat civil i els mediadors internacionals han fet possible la dissolució d'ETA. La pau al País Basc es va començar a gestar fa més d'una dècada però ara, amb el comunicat que l'organització terrorista va fer públic la setmana passada, aquesta pau va agafant forma. Tot i així, el govern espanyol no dóna per bo aquest procés i insisteix a criminalitzar les negociacions com a via per arribar a la pau. No hi haurà perdó, no hi haurà acostament de presos, diu el govern espanyol, per a qui la repressió policial i l'empresonament d'etarres és el que ha forçat la dissolució d'ETA. Hem recollit algunes opinons sobre la fi de l'organització basca.

Des de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), se celebra el punt final als 60 anys d’existència de l’organització terrorista, però avisen que el camí cap a una veritable construcció de la pau social és llarg i ple d'obstacles. En aquest sentit, l'ICIP emplaça «la societat basca en el seu conjunt i les seves institucions, així com les institucions dels governs espanyol i francès, a fer tots els esforços necessaris per tal d’assolir una plena reconciliació basada en el respecte i el diàleg.» En el camí que falta recórrer, l'ICIP assenyala la la «construcció d’una memòria col·lectiva del conflicte, amb un relat que respecti i inclogui totes les víctimes.»

El director de FundiPau, Jordi Armadans, deia des del seu compte tuiter que la d'ETA és «una història de violència que mai s'hagués hagut de produir.». Armadans ja deia en un article escrit l'any 2011 que els esforços per fer possible aquest camí cap a la pau han estat immensos i destacava no tant la classe política ni tan sols la institucional, sinó «la gent honesta i lliure que ha treballat per la pau durant tots aquests anys. A vegades des de la primera línia. La majoria de vegades, des de l'anonimat.»

«La desaparició d'ETA és una fita que tanca una etapa negra, però no redueix gens la responsabilitat dels seus membres de col·laborar en la investigació i l'aclariment dels assassinats comesos, així com de les extorsions, amenaces o coaccions a amplis sectors de la població. Que ETA es dissolgui no anul·la el dret de les seves víctimes a reclamar veritat, justícia i reparació», ha declarat Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya, i que encapçala una delegació d'AI Espanya que impulsarà properament una agenda comuna de drets humans entre les autoritats basques i navarreses. AI ha demanat a l'Estat informació detallada i desglossada a nivell estatal de tots els abusos que ETA ha comès, perquè encara hi ha una dotzena de casos en què els familiars desconeixen «l'estat processal en el qual es troben els expedients». En l'agenda de Drets Humans que AI proposa per al País Basc hi hauria, a més d'aquesta demanda de reparació i justícia per a les víctimes d'ETA i d'altres grups armats com el GAL, l'accés a la veritat, justícia o reparació per a les víctimes de tortura i altres maltractaments en el context de la lluita antiterrorista, unes 3.000 segons dades de 'Institut Basc de Criminologia. AI també vol que es revisi la legislació antiterrorista i s'adequi als estàndards internacionals de drets humans que, entre altres coses, implicaria la fi al règim d'incomunicació per a les persones detingudes. L'agenda també demana la revisió de l'actual política penitenciària i hi hagi un acostament dels presos als seus llocs d'arrelament, com marca les Nacions Unides.

Antoni Batista, periodista, i un dels millors cronistes de la història d'ETA, apuntava fa pocs dies al Diari Ara «A Irlanda, l’Acord de Divendres Sant, que va posar fi a les hostilitats i va inspirar Lizarra, ha fet vint anys. Hi ha coincidència en tots els implicats en el conflicte, unionistes i republicans, que l’amnistia va tenir efectes balsàmics, i a valorar en el que val el respecte del dret a la vida. El Sinn Féin, braç polític de l’IRA, estima que s’han de mantenir els llaços de diàleg, i a aquest efecte ha designat un grup de militants, encapçalats per Tom Hartley. Ell va ser pres i també alcalde de Belfast. M’explicava la importància de la humanitat i l’humanisme perquè arrelés la pau.»

Per la seva banda, Paul Ríos, activista i excoordinador de Lokarri, una entitat social en pro de la Pau a Euskadi, deia recentment en una entrevista a un mitjà de comunicació colombià, parlant sobre processos de pau, i referint-se la disolució d'ETA: «La meva esperança és que els presos puguin començar processos de reconeixement del mal causat, de petició de perdó. Alguns ja ho han fet, però és important que ho facin més. Llavors, que es millorin les seves condicions de presó i obtinguin algun benefici penitenciari com la llibertat condicional, o permisos de cap de setmana (...)» Ríos creu, però, que  això no passarà abans de dos anys perquè cal treballar l'opinió pública espanyola, molt contrària encara a aquestes mesures. Per a Ríos és necessari que la societat es faci seu el procés de pau: «Si hi ha un convenciment social que la violència ha de parar, si la societat està disposada a mobilitzar-se i a treballar per aconseguir-ho, és imparable.»

Itziar Aspuru, exportaveu de Gesto por la Pau, una de les entitats que juntament amb Lokarri o Bakeaz han liderat els moviments pacifistes a Euskadi, apunta que correspon a la ciutadania treballar perquè no es torni a repetir ni aquest ni d'altres fenòmens violents. I assenyala la necessitat del treball amb les víctimes, d'un i altre bàndol, però també de l'acostament dels presos: «Sempre hem defensat la reinserció, que ha de ser la finalitat màxima de la política penitenciària. Jo ho segueixo defensant i crec que s'ha de fer el més aviat possible.»