Actualitat

20/04/2016

Fernàndez i el dret a la informació

David Fernàndez arriba uns quinze minuts abans de la xerrada sobre el dret a la Informació i els mitjans de comunicació alternatius, en la què participa, tal com se li va demanar. Mentre va saludant les persones que s’hi acosten, arriba l’economista Miren Etxezarreta, que ha participat en la xerrada del matí sobre alternatives al capitalisme. Allà mateix, a l’accés de la Biblioteca Carles Rahola on se celebra la tercera edició del FSCAT Girona, Fernàndez es deixa caure a terra en una sentida reverència cap a la Miren, que el fa aixecar ràpid.

L’admiració és mútua perquè quan s’han d’acomiadar - són gairebé les 16h i és a punt de començar la xerrada-, la veterana economista li diu «Me ha gustado mucho poder saludarte, David». Quan l’exdiputat enfila cap a l’auditori de la Biblioteca, un senyor que passa de la cinquantena li crida «David! Catalunya serà independent o no serà». I ell li contesta amb un contundent: «I social!». Però el senyor insisteix mentre camina cap a la sortida: «Sí, però primer la independència, i després tot lo altre. No t’equivoquis!” I el cupaire insisteix: «Tot alhora: independent i social».

Després d’una presentació en què la periodista Laura Fanals, arrenca el somriure de l’auditori, i del mateix Fernàndez, recordant l’anècdota de la sandàlia amenaçadora com a exemple «de la seva capacitat de comunicar d’altres maneres», Fernàndez, que avui parla com a periodista de La Directa, arrenca amb una cita de Ramon Barnils: «Els mitjans de comunicació són l’exèrcit del segle XXI».

El dret a una informació lliure, veraç i contrastada topa amb un munt d’obstacles, segons Fernàndez. Així, tot i que el negoci de la informació ha canviat en la seva forma, la banca segueix controlant els 8 grans mitjans de comunicació, tal com passava als 90’s, quan es deia que el tema comunicatiu “era cosa d’Emilios”. En aquell moment, tant Botín com Ybarra, al capdavant del Santander i del BBVA respectivament, controlaven el 66% del què es llegia a l’Estat espanyol.

En l’àmbit dels mitjans públics, el control passa pels polítics. I Fernàndez posa d’ exemple l’últim nomenament dels caps de TV3 i de Catalunya Ràdio que descriu com «un intercanvi de cromos entre ERC i CiU». Però el dret a la informació té d’altres obstacles: el fet, per exemple, que el 90% de la informació estigui produïda per gabinets de comunicació, la confusió d’entreteniment versus informació crítica o la precarietat laboral del gremi periodístic...una qüestió que tornarà a aparèixer en el debat amb la resta de convidats a la taula.

Diu Fernàndez que és molt important el tercer espai que hi ha per als mitjans de comunicació socials. El periodista de La Directa va recordar que el seu mitjà compleix 10 anys i que està format per una plantilla de 180 persones que col·laboren i no cobren. Fernàndez defineix el seu mitjà com una xarxa informativa que es creu «allò de la desobediència» i que té la peculiaritat de tenir una redacció assembleària. Per a Fernàndez, mitjans com La Directa són més complementaris que no alternatius, ja que no juguen a la mateixa lliga que els mitjans tradicionals. Tot i així, és necessari tenir mitjans de comunicació propis, que donin la seva versió.

En l’àmbit de les xarxes socials, David Fernàndez va avisar que si bé poden tenir un paper importantíssim amb els moviments socials, la quantitat d’informació que rebem pot acabar fent que no ens sentim ‘interpel·lats’ pel que està passant fora de les pantalles. «L’estafa permanent del neoliberalisme és el segrest de la sobirania dels pobles. I això no ha canviat respecte els 80-90’s. La diferència és que ara ho sabem tot però no fem res», diu.

La xerrada també va comptar amb la participació de Miquel Toll (Ariet) i Laia Altarriba (Xarxa Penedès). Tots dos van coincidir a assenyalar el silenci de les fonts oficials com un altre obstacle per al dret a la informació i com una altra forma de “control informatiu”. En aquest sentit, Toll va fer una crida a entitats, ONG, ciutadania i moviments socials a convertir-se en fonts i a fer de talps. «És responsabilitat de totes teixir una bona xarxa de mitjans independents, lliures de condicionaments econòmics», va dir Toll.

Per la seva banda, Altarriba va cridar a reforçar els mitjans de comunicació locals, alternatius, populars o contrainformatius -«tan és com n'hi vulguem dir»- i a donar-los centralitat en l’espai comunicatiu. La periodista va exposar com el periodisme local li ha permès, recentment,  donar veu a un grup de dones malaltes per fibromiàlgia i d’altres malalties més desconegudes, que en d'altres mitjans no haguessin tingut cabuda. Segons ella, poder oferir aquesta informació més propera és molt gratificant. Per a Altarriba, les xarxes socials tenen la ‘virtut’ de desbordar els grans mitjans de comunicació i d’anar més enllà del què ens volen mostrar. Però encara referint-se a les xarxes socials, Fernàndez va assenyalar la paradoxa que els usuaris ens hem convertit en «treballadors gratuïts de Facebook i Twitter».

En els propers dies publicarem les CONCLUSIONS de la resta d'activitats celebrades al FSCAT Girona 2016