• Inici>
  • Actualitat>
  • Lahcen Ikassrien: "Hi ha molts Guantánamos repartits pel món"

Actualitat

14/01/2009

Lahcen Ikassrien: "Hi ha molts Guantánamos repartits pel món"

Lahcen Ikassrien és marroquí però té residència espanyola. L'octubre del 2001 va ser detingut a l'Afganistan des d'on se'l va traslladar a la base nordamericana de Guantánamo. Tres anys i mig més tard, i després de patir tot tipus de tortures, segons explica el mateix Ikassrien, el van extraditar a Espanya. El Tribunal Suprem el va absoldre el 2006, sense proves. El passat 13 de gener, Amnistia Internacional-Girona el va convidar a la Casa de Cultura perquè donés el seu testimoni.

Què hi feies a l'Afganistan?
-Hi tenia un negoci. Una carnisseria.

Però per què tries anar-hi, si és un país en conflicte? 
-Hi vaig anar perquè era un país musulmà i hi volia viure com a musulmà. En aquella època (l'any 2000), Afganistan era un país obert i hi vivia gent de tot arreu.

Sota quina acusació se't deté a l'Afganistan?
-A l'Afganistan no hi ha acusacions. Un dia uns guerrillers afgans que treballaven pels americans van començar a agafar la gent del poble, i ens van anar separant en grups. Ens van dur a una presó que va ser bombardejada pels americans. De les 600 persones, vam quedar uns 50 ferits. I llavors vaig ser entregat als americans per 75.000 dòlars.

Llavors et porten a Guantánamo...
-Sí, encaputxat, encadenat i al terra de l'avió.

Com era un dia a Guantánamo?
-A Guantánamo no hi havia dies. Allà no es pot saber quan és de dia i quan és de nit perquè estàs vivint un gran patiment. Si se t'emporten a una cel·la per ser torturat, no saps si fa un dia que ets allà o si n'han passat quatre. Els primers dies, les tortures eren diàries. Al principi estava en una d'aquelles gàbies de filferro, al descobert. Més endavant ens van posar en contenidors on hi havia 48 persones i es van anar espaiant les tortures.

Quin tipus de tortures has patit?
-De tot tipus. Però potser les que més recordo són les que em van fer amb gossos. Et posaven la caputxa, cadenes i entraven gossos en una cel·la de 2x2 metres. No sabies quants n'hi havia. Era horrorós. També les cremades, la fam, tortures amb fred i calor...

T'han quedat seqüeles?
-Sí, tinc marques per tot el cos i al cap. Em costa dormir i no suporto passar al costat d'algú que dugui gossos. Em fan molta por els gossos.

Van matar a algú mentre tu eres a Guantánamo?
-Sí, han matat a tres persones: un noi de 14 anys d'Aràbia Saudí, un paquistaní i un tercer, del qual no recordo la nacionalitat. Però els nordamericans van dir que s'havien suïcidat.

Quan eres a Guantánamo, vas tenir accés a algun advocat?
-A Guantánamo les úniques persones que hi podien entrar eren de la Creu Roja. Ni advocats, ni metges, ni periodistes...

Sí que et va venir a interrogar la policia espanyola. Com va anar?
-El que encara no entenc és el seu paper. La policia espanyola no tenia cap motiu per viatjar des de Madrid fins a una illa que està al cul del món i preguntar-me sobre els problemes dels Estats Units. És absurd.

I tu els vas explicar les tortures que estaves patint, però no et van donar cap suport.
-No. Només m'oferien diners i feina, si col·laborava amb els nordamericans. Jo els deia que primer em duguessin a Espanya, però no van voler.

Com creus que és avui la situació actual de Guantánamo?
-Tot segueix igual, com el primer dia: no hi ha humanitat. Acaben d'arribar quatre argelins de Guantánamo i expliquen el mateix que jo, fa cinc anys enrere. Perquè els nordamericans tenen Guantánamo per a fer proves i entrenaments en tortures. Cada sis mesos canvien els soldats perquè puguin entrenar-se i practicar les tortures.

Obama va prometre que tancaria Guantánamo. Creus que ho farà?
-Obama ha de jutjar els assassins i torturadors, obrir la porta perquè se sàpiga què és Guantánamo. Que la gent sàpiga què s'hi està fent allà, tot i que Guantánamo és molt conegut i n'hi ha molts d'altres pel tot el món.

Un cop a l'Estat espanyol, s'aturen les tortures?
-Segueixen els maltractaments. Quan jo estava a la presó de seguretat i van venir per portar-me a l'Audiència Nacional, un em va donar un cop de puny i em va insultar:"Terrorista, cabrón!". Em va sorprendre que aquí seguís igual. Aquí també em van tenir en una cel·la d'aïllament, cinc o sis mesos, tampoc vaig poder tenir contacte amb la família durant molt de temps, em vigilaven les cartes i el telèfon...Després em van donar l'oportunitat de tenir un advocat, en Sebastià Salellas, que va començar a moure el meu cas.

Quina és la teva situació actual?
El cas està arxivat i se'm va absoldre. Però estic indocumentat i he de viure amb l'ajuda de la meva família al Marroc i d'un germà que viu a França. Com que no tinc papers, no puc treballar. No em volen tornar el passaport perquè allà hi ha constància de tots els països on he estat. Em diuen que l'he perdut.

Fins avui unes 800 persones han passat per la base navan nordamericana de Guantánamo, a Cuba, sense càrrecs ni judicis. Actualment n'hi queden encara 250.

Sònia Cervià / Solidaries.org