Actualitat

04/05/2016

Idees per a construir l’’altre món possible’

Com fer aquest món diferent que volem? A mitjans d’abril, més de 37 entitats de les comarques gironines vam participar al Fòrum Social Català a Girona (FSCAT Girona). Durant tota la jornada es van fer un seguit d’actes per debatre i aportar propostes respecte a alternatives al capitalisme, desigualtats, canvi climàtic, economia social i solidària, dret a la informació, projectes autogestionats, gestió de l’aigua i polítiques migratòries i d’asil. Ara ja podeu consultar-ne les conclusions.

Les entitats de la tercera edició del FSCAT a Girona – l’única que es farà aquest any a Catalunya-, han valorat molt positivament tant l’assistència com la creació d’aquest espai de treball i trobada, així com el canvi de format que ha suposat menys actes i més esforç en la creació de sinergies i articulació alternatives, però també una major riquesa.

En l’espai de debat entre Miren Etxezarreta i María Jesús Izquierdo, van sortir diverses propostes. La vaga general indefinida és clau, per a Izquierdo, si es vol aconseguir un canvi estructural davant un sistema capitalista que només busca el benefici d’uns pocs. Per a aquesta sociòloga i economista, cal a més, debatre en profunditat sobre el treball productiu per superar la divisió sexual del treball. Extxezarreta, que va qualificar el capitalisme de sistema injust, i inviable social, ecològica i democràticament, va apuntar cap a la necessària desmercantilització de l’ús de la natura i cap al trencament d’oligopolis a l’hora de crear riquesa i poder-la distribuir equitativament i de manera més horitzontal que ara. La veterana economista va demanar que s’impregni l’educació de valors col·lectius, afectius i solidaris, com a pas previ per a una lluita col·lectiva, quotidiana i central, contra les estructures de poder injustes.

Poc després es debatia sobre com aturar les desigualtats. Les sis entitats que van coorganitzar aquest acte van aportar algunes idees com treballar perquè els ajuntament de les comarques gironines es declarin “territoris lliures de paradisos fiscals” i que, per tant, es prohibeixi contractar empreses privades que tinguin les seus en paradisos fiscals. A nivell legislatiu, es va demanar la derogació de la Reforma Laboral, que s’aprovi la ILP de la Renda Garantida Ciutadana i que quedi reflectit als pressupostos de la Generalitat, i el compliment de la Llei 24/2015 i les normatives sobre pobresa energètica, així com una legislació orientada a eradicar les desigualtats de gènere. Donat l’important paper dels mitjans de comunicació a l’hora de generar consciència crítica i transformadora, les entitats també van apostar per la creació d’una taula mixta formada per representants d’entitats i mitjans de comunicació.

A l’hora del vermut es va parlar de la necessitat de donar més visibilitat a l’esfera reproductiva per donar més valor a aquest apartat de l’economia social i solidària. Es creu molt important posar la persona al centre de l’economia per aconseguir una visió més humanista i aconseguir el benestar real de la societat. Ens cal, doncs, més educació emocional, més transparència, una gestió ètica, i aconseguir major participació de la ciutadania.

També hi van haver propostes sobre el medi ambient. Després d’exposar a nivell global els plans, estratègies i tractats – com el del TTIP- que estructuren els territoris per servir els mercats laborals, es van esbossar quines s’estan duent a terme en pro del decreixement, a nivell català: grups de consum, moneda social, banc dels temps, hort urbans..En aquest sentit, la comunicació no violenta, les cures personals i col·lectives i fins i tot les lectures d’algunes cosmovisions poden ajudar a fer un món més sostenible i respectuós.

Ja a la tarda, es va obrir el FSCAT amb el dret a informació. Un dret -a la informació lliure, constratada i veraç- que topa amb què el 90% de la informació està produïda per gabinets de comunicació, que és en manc dels bancs i que està controlada políticament. I a més, d’altres obstacles com la precarietat del sector periodístic. Per fer-hi front els participants –David Fernàndez (Directa), Miquel Toll (Ariet) i Laia Altarriba (Xarxa Penedès) van demanar que es militi en el Dret a la Informació, donant suport als mitjans de comunicació alternatius –La Directa, Ariet, Xarxa Penedès, Opcions, Eldiario.es, etc- que garanteixen “l’altre discurs” i que ho fan, des de la independència econòmica.

El dret a l’aigua també va estar present al FSCAT 2016 i més tenint en compte que la gestió privada de l’aigua a Catalunya és una anomalia. Això fa que estigui orientada a aconseguir el màxim benefici econòmic en contraposició al reconeixement del dret a l’aigua potable que reconeix l’ONU. Actualment, la gran lluita és la contaminació de l’aigua dels aqüífers i el respecte dels cabals de manteniment. La proposta és clara: el retorn a la ciutadania de la gestió de l’aigua, en tant que Dret Humà que ha de quedar garantit per a tothom.

Un total de 8 entitats i plataformes que treballen pels drets de les persones refugiades van participar en un ric intercanvi d’experiències. En el cas concret del Poble sahrauí cal un referèndum perquè aquest poble decideixi el seu futur. Cal també, seguir denunciant que l’Estat espanyol se n’ha desentès completament: el 99% de les persones sahrauís que sol·liciten asil no se’ls reconeix la condició de persona refugiada. D’entre les propostes per fer front a la crisi humanitària present a Europa, les entitats veuen imprescindible continuant fent tasques de sensibilització i conscienciació de la ciutadania, sense deixar de banda la pressió política local però també regional.

En una de les últimes taules de debat de la jornada es va debatre sobre projectes d’autogestió i cogestió d’espais i ateneus populars. Tots aquests espais tenen un punt en comú i és que l’administració pública, tot i la xarxa de centres cívics, no satisfà les necessitats de participació, informació, cultura, conscienciació, sensibilització i mobilització ciutadana. Fruit del FSCAT 2016, les entitats participants en aquest espai de debat es trobaran trimestralment per iniciar un treball de confluència entre les iniciatives i la realització d’accions coordinades.