• Inici>
  • Actualitat>
  • Jordi Planas: «L'Agenda és una eina provocadora que vol transformar consciències»

Actualitat

23/01/2013

Jordi Planas: «L'Agenda és una eina provocadora que vol transformar consciències»

L'any 1992, coincidint amb els actes reivindicatius en motiu del 500 anys de l'arribada dels espanyols a Amèrica, es va editar la primera Agenda Llatinoamericana, una iniciativa de José María Vigil i de Pere Casaldàliga. L’objectiu? fer una eina de reflexió al voltant de temes polítics i socials des d'una vessant constructiva i crítica.

Jordi Planas, coordinador de la campanya de l'Agenda Llatinoamericana de la Coordinadora d'ONG Solidàries.

L'Agenda Llatinoamericana va néixer ara fa 22 anys a proposta de Pere Casaldàliga i Josep Maria Vigil. Amb quin objectiu?

Entre d'altres motius, neix per donar veu a aquells que durant 500 anys se'ls havia capgirat la història. Ja des dels seus inicis, l'agenda és un pretext per ajudar a descobrir les causes de les situacions d'injustícia i desigualtat que es viuen a Llatinoamèrica. Va ser un encert que agafés forma d'agenda i no de llibre, perquè li ha permès tenir continuïtat. Aquesta agenda-llibre ens recorda aquelles efemèrides que la història ha emmudit. És una eina que si no hagués existit, s'hagués hagut d'inventar. I tot i tenir els seus orígens en la teologia de l'alliberament, té un caire aconfessional.

La religió, el Sumak Kawsay, l'imperialisme, l'ecologia... l'Agenda ha anat tocant temes molt diversos.

I encara hi ha moltes causes pendents. El tema de la propera edició serà la llibertat, però entesa en un sentit molt ampli i amb un enfocament provocador. Perquè l'Agenda té un objectiu clar: ser una eina provocadora que transformi consciències i faci aparèixer noves pràctiques. Veure, jutjar i actuar, aquests són els tres grans eixos en els que s'agrupen sempre els articles de l'Agenda. I sempre d'acord a la pedagogia popular, que ens ve de Llatinoamèrica, i amb aquest missatge que ens brinda la possibilitat de veure la realitat d'una manera ben diferent de com ens l'ofereixen els mitjans de comunicació tradicionals...Els temes no s'esgoten. Des de que va sortir la primera Agenda l'any 1992, els temes que s'han escollit sempre han estat de rabiosa actualitat. És una eina fora de sèrie!

En la presentació de la campanya actual a Girona, Arcadi Oliveres va titllar de "criminal" el capitalisme. Casaldàliga, en la introducció de l'Agenda 2013, diu que «l'altra economia no pot ser pas només econòmica». Com ha de ser l'altra economia?

Molt senzill i alhora difícil d'aplicar-ho. L'economia ha d'estar al servei de les persones i no pas les persones sotmeses a l'economia. L'agenda, a partir de la crisi, ha sabut recollir el missatge dels indignats. De fet, aquest any, l'agenda sembla més pensada per a la gent d'aquí i no per a LLatinoamèrica, tot i la mundialització de la campanya. Les causes de les injustícies es donen a Llatinoamèrica, Àfrica i a casa nostra...Tornant a l'Arcadi Oliveres, un sistema que causa 5.000 assassinats cada dia, és un sistema criminal. I això no es pot tolerar. I com que a més és un sistema econòmic que no s'aguanta ni a nivell ecològic, ens l'hem de replantejar tots plegats. Per canviar el món, hem de canviar la mentalitat, canviar el nostre estil de vida...

Ara que parlaves de crisi, el sector de la cooperació també ha quedat tocat. Fins i tot s'ha començat a qüestionar el paper de les ONGD. Què en penses?

La cooperació no ha funcionat bé. No dic que no s'hagi de fer. S'ha de fer. És indispensable. Hem de seguir denunciant les injustícies i si hi ha un cataclisme, hem de seguir cobrint les necessitats bàsiques. Però si només fem assistencialisme, no és el correcte. Jo recordo que amb el genocidi a Rwanda hi va haver molts morts, molta fam i molta misèria. I es va fer una campanya de recollida de recursos econòmics. El secretari del Fons Català va ser l'encarregat de dur aquests diners fins allà. Un cop a Rwanda, la mateixa gent del país, els dirigents i coordinadors de l'ajuda que es rebia, van dir-li que una part aniria destinada a cobrir les necessitats humanitàries, però que l'altra seria per destinar-la a obrir els ulls a la gent perquè sapiguessin què estava passant i per què. És a dir, si no es dediquen esforços a fer veure a la gent què està passant, estem tapant les deficiències d'un sistema que no funciona i, sovint, fomentem el paternalisme. La cooperació i les ONGD han de fer un replantejament, han de fer autocrítica i millorar.

Vosaltres, a la Comissió de l'Agenda, també us heu de fer aquest replantejament?

Segur que hi ha coses que podem millorar. Però nosaltres no tenim infraestructura ni la volem tenir. I el nostre motor és el voluntariat. Sempre que hi ha diners pel mig, hi ha el risc que no es facin les coses ben fetes. Però nosaltres som una comissió, que ens acollim a la Coordinadora, i que volem fer extensible el missatge de l'Agenda. No volem ser una altra ONGD perquè ja n'hi ha prous. Però sí que hem hagut de tenir un NIF propi i fer una associació, a nivell oficial.

L'Agenda no seria el que és sense tot el voluntariat i les entitats locals que cada any la presenten al seu municipi.

Per sort, aquest món no es mou només per diners. Nosaltres oferim els mitjans a totes aquelles entitats i col·lectius que ho desitgen. Des dels d'Apaga la tele fins al grup excursionista, la parròquia o la universitat. Llavors, cada col·lectiu coneix la seva gent i sap quina metodologia utilitzar per transmetre el missatge de l'Agenda en les presentacions.

D'entre els nous materials d'aquesta campanya, destaca el DVD que recull la sèrie documental L'Excusa, que fins i tot ha rebut el premi Comunicàlia.

Sí, és un dels materials més ambiciosos. Mira, la gent veu una mitjana de 4 hores diàries de televisió. L'impacte audiovidual és molt gran. Per tant, tenir el missatge de l'Agenda en format audiovidual és sensacional. Al final tenim un material de 7 hores, molt ben fet i pensat, que repassa tots els temes que han sortit a l'agenda, amb capítols d'una durada de 15 minuts, i que permet obrir debats i arribar col·lectius tan diversos com els joves, l'església o la gent de les entitats. A més, cada capítol compta amb una intervenció final de Pere Casaldàliga. Una altra novetat, pel que fa als material, és una guia d'orientacions pedagògiques per treballar l'Agenda a classe. Un col·lectiu de professors ha aportat la seva experiència per compartir com estan treballant ells l'Agenda. I ho han recollit en un llibre. I no podem oblidar tots els altres materials, com el calendari que surt cada any, com un recurs pedagògic en el que ha participat l'economista Josep M. Busqueta, etc.

Quan publiquem aquesta entrevista ja seràs a l'Equador en el què anomeneu la campanya d'anada i tornada. Fes-nos-en cinc cèntims.

Això s'ha de viure, no es pot explicar. L'any passat, per exemple, al Perú, vaig poder viure la campanya amb la gent indígena que viu realment el Sumak Kawsay (el lema de l'Agenda 2012). Això no té preu. La campanya d'anada i tornada és l'autèntic intercanvi entre els d'aquí els d'allà. L'Agenda ens ve sobretot de Llatinoamèrica i la retornem als seus orígens, a la gent que van iniciar aquesta campanya. Anem a cada país i compartim la campanya. I és un gran enriquiment, sempre en una línia d'igualtat i amistat. Aquest any, a més, hi ve un company d'una productora de vídeo, en Marc Planagumà, que gravarà la campanya per donar a conèixer tota la pedagogia i treball que hi ha darrera l'Agenda Llatinoamericana. El que volem és donar a conèixer, a Catalunya, les transformacions que ja s'estan duent a terme en aquests països, aquest procés transformador, la diversitat cultural que hi ha, la història, i d'una manera especial, el paper que hi juga l'educació popular, i l'Agenda Llatinoamericana en particular, a l'hora de revolucionar i transformar consciències. Durant dos mesos serem a l'Equador, Centre Amèrica i Mèxic.