Actualitat

31/05/2018

L'Ajut Oficial al Desenvolupament continua estancat

Oxfam Intermón analitza en el seu Informe anual la Realitat de l'Ajut i observa que, encara que l'ajut va augmentar lleument, passant de representar el 0,12% de l'RNB al 0,17% el 2016 encara està molt lluny d'aquest 0,4% al qual ha d’arribar el 2020 i al qual els grups polítics s'han compromès assolir de manera progressiva. L'ONG demana que es faci una major aposta perquè l'AOD arribi al 0,4% que és el compromís polític assumit pels grups polítics, de la Renda Nacional Bruta el 2020. Foto: Oxfam intermón

L'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) és la política pública amb major impacte positiu en les persones més vulnerables de fora de les nostres fronteres. També és de les polítiques, que a més de canviar vides, més retallades ha patit en els últims anys, tot i que contribueix al creixement econòmic i incrementa els nivells de benestar en àmbits com, per exemple, el dret a l'educació i a la salut.

L'ajuda espanyola ha estat crucial en la investigació en la lluita contra la malària o en l'accés a l'educació de milions de dones i nenes a Amèrica Llatina. El Fons per a l'assoliment dels ODM (Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni), finançat íntegrament per Espanya, ha permès que més de 1,6 milions de nens i 800.000 mares millorin la seva nutrició, que més de 540.000 persones tinguin accés a aigua potable i que més de 630.000 nenes i dones hagin aconseguit accés a serveis de protecció i prevenció de la violència. També el Fons per a la Igualtat de Gènere, impulsat per Espanya i dedicat a promoure l'equitat entre homes i dones, i l'apoderament de les dones arreu del món, s'han beneficiat de forma directa més de 10 milions de dones, nenes i nens en tot el planeta.

En els dos anys que portem de legislatura s'han donat les primeres passes en la posada en marxa de l'agenda 2030 d'Objectius de Desenvolupament Sostenible, especialment en temes de Governabilitat, encara que queda pendent la implicació d'actors econòmics i, sobretot, el desenvolupament de canvis polítics per posar-la en marxa.

Malgrat aquest pas positiu, la política de cooperació és la que més retallades ha tingut i malgrat el lleu canvi de tendència, segueix infradotada de recursos.

L'AOD sense recursos suficients

Les dades de l'ajuda espanyola referits a 2016, reflecteixen un important increment de recursos després de set anys de baixada. No obstant això, aquest canvi és el resultat d'una operació excepcional de condonació de deute amb Cuba que va arribar als 1.900 milions d’euros, pràcticament la meitat de l'ajuda neta espanyola en aquest any i per tant les dades estan distorsionats per aquesta operació singular.

Si deixem de banda aquesta operació, l'ajut net espanyol es va quedar en poc més de 1.900 milions d’euros, i la seva solidaritat -aproximada com el percentatge d'AOD sobre la RNB- baixa substancialment, fins al 0,17%. Encara que cinc dècimes per sobre del registre de 2015, amb aquesta dada, Espanya porta ja cinc anys, des de 2012, per sota del 0,20%. Aquesta lleu tendència a l'increment es manté tant en les dades del CAD de 2017, on l'ajuda arriba al 0,19% i al 0,22% en els Pressupostos Generals de l'Estat de 2018. No obstant això, amb els augments actuals, Espanya necessitaria uns 15 anys per assolir aquest 0,4%

A diferència del que ha passat en anys anteriors, el 2016 hi va haver una sobre execució de 1.472 milions d’Euros. Davant els 2.400 milions d’Euros d'AOD previstos inicialment en els PGE de 2016, l'AOD neta espanyola va aconseguir finalment els 3.868,2 milions d’Euros. Una part important d'aquesta sobre execució va correspondre a la condonació de deute a Cuba, inicialment no prevista. No obstant això, darrere d'aquest gran titular s'amaguen importants sub execucions respecte al que inicialment estava previst. Així, per exemple, el Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació, que estava previst financés més de 750 milions d’Euros, finalment tan sols va aportar poc més de 306 milions d’Euros. El Fons per a la Promoció del Desenvolupament -FONPRODE-, un dels instruments de cooperació reemborsable de la cooperació espanyola que més pes té en els PGE, tenia una dotació de 235 milions d’Euros, però tot just va executar un 10% (24,6 de milions d’Euros).

D'aquest 0,17% la major part de l'AOD es destina a complir amb els compromisos obligatoris internacionals i al pagament de cost de refugiats. A Espanya, el cost de refugiats al país, i computat com a AOD, va experimentar un espectacular increment del 173% entre 2015 i 2016. Concretament, aquesta partida va passar de 32 a 88 milions de dòlars. El gruix d'aquests costos (més del 60%) es computa com ajuda als països de procedència de les persones acollides, concretament a Síria, Ucraïna, Veneçuela i Palestina, però finalment es gasta en l'acollida a Espanya. A més, més de 1.000 milions d’euros a l'AOD bruta espanyola es comptabilitzen com a compromisos obligatoris que sumen als pressupostos de la Comissió Europea en matèria de Cooperació al Desenvolupament (més de 780 milions d’euros, un 31% més que el 2015) i del Fons Europeu de Desenvolupament (252 milions d’euros, un augment del 14%). Aquestes són aportacions obligatòries i vinculades a uns percentatges de contribució que varien en funció del comportament econòmic d'Espanya.

Les operacions de condonació de deute i les contribucions obligatòries fan que el 82% de l'AOD sigui gestionada els ministeris d'Economia i Hisenda. Mentre que el Ministeri d'Exteriors tot just gestiona 1 de cada 10 euros i l'AECID, institució creada per gestionar l'ajuda només va gestionar el 12,3% de l'ajuda en 2016.

Actualment, més de 128 milions de persones a tot el món depenen de l'ajuda humanitària. Els últims anys han estat especialment durs en aquest àmbit, que segueix sent on més s'ha notat la caiguda de recursos de la cooperació espanyola. Concretament, acumula una caiguda del 84% des de 2009, any en què es va assolir el màxim. En 2016, però, s'aprecia un petit increment respecte a l'any anterior, en què l'ajuda humanitària executada va arribar als 51,3milions d’euros, un augment del 10% respecte a l'any anterior. Aquesta xifra representa el 1,24% del total de l'ajuda bruta i el 2,34% si es compara amb l'ajuda total sense deute, molt lluny, per tant, del 10% desitjable.

En 2016, la cooperació descentralitzada espanyola sí va continuar augmentant per segon any consecutiu i va créixer en un 15,8% en relació a l'any anterior. Tant les comunitats autònomes (CCAA) com els ens locals (EELL) van incrementar els seus pressupostos per a cooperació. Les CCAA en el seu conjunt van incrementar la seva AOD neta en gairebé 20 milions d’euros. El seu paper en el finançament d'àrees com l'ajuda humanitària, l'educació al desenvolupament o l'enfortiment a la societat civil on es redueix l'espai democràtic resulten claus.

Reptes de la política de cooperació

Davant les dades anteriors, la reforma de la política de Cooperació al Desenvolupament passa, ineludiblement, per un compromís polític en forma de recursos que retorni a Espanya al paper que jugava en el sistema internacional abans de la crisi i recuperi, de forma progressiva, els fons d'AOD fins a arribar al 0,4% de la Renda Nacional Bruta en 2020. a més, aquest pressupost no es pot distorsionar computant com ajuda la condonació del deute o el cost d'acollida de refugiats a Espanya.

També és rellevant fer una aposta per un important creixement del pressupost humanitari fins arribar al 10% del total de l'AOD, així com parar accions que amenacen els civils en conflicte com la venda d'armes a l'Aràbia Saudita, país directament implicat en el conflicte de Iemen. La protecció de civils ha de ser una prioritat del nostre govern.

El futur Observatori sobre Desplaçament Global al Congrés, a la creació del qual s'han compromès tots els partits parlamentaris, serà una oportunitat clau per poder abordar l'agenda de desplaçament global amb una visió més àmplia i positiva que contribueixi també a frenar les polítiques d'externalització de fronteres per la qual advoca el Govern dins de la UE. Evitant utilitzar l'AOD per frenar les migracions, enfocant a donar prioritat a la lluita contra la pobresa i la desigualtat, a la generació d'oportunitats en els països i al respecte dels drets humans de les persones que migren.

En aquest escenari, l'Agenda 2030 d'Objectius de Desenvolupament Sostenible també suposa un repte i una oportunitat que obliga Espanya a la lluita contra la pobresa, la desigualtat i la sostenibilitat ambiental, així com a la defensa dels drets humans i la transversalització del enfocament de gènere.

Informació extreta d'OXfam Intermón