Actualitat

18/12/2012

L'austeritat crearà 18 milions de pobres

Si continuen les mesures d'austeritat i les retallades socials, a l'Estat espanyol es podria arribar als 18 milions de pobres en una dècada i trigar 25 anys a recuperar el nivell de benestar social anterior a la crisi. Són dades recollides en un informe d'Intermón Oxfam, que analitza els efectes de les mesures d'ajust, ja aplicades a Amèrica Llatina i l'Est Asiàtic en els anys 80 i 90, i la seva potencial repercussió sobre els nivells de desigualtat i pobresa a Espanya.

En la presentació de l'informe, el director d'Intermón Catalunya, Francesc Mateu, va alertar del perill de tornar a «Una Espanya dual, de rics i pobres, més pobre, més desigual, amb menys drets socials, i que dóna l'esquena als més vulnerables en castigar de manera desproporcionada la cooperació per al desenvolupament i les polítiques socials».

Segons l'informe, si no es corregeixen les mesures d'austeritat i les retallades socials, el nostre país podria incrementar el nombre de persones en risc de pobresa i exclusió social fins arribar als 18 milions l'any 2022 (gairebé el 40% de la població) i trigar més de dues dècades a recuperar els nivells de benestar i els drets socials anteriors al 2008.

L'informe d'Intermón Oxfam analitza la resposta a les crisis d'Amèrica Llatina i l'Est Asiàtic en les dècades dels 80 i 90 i la desigualtat i pobresa que van generar sobre la població, comparant-les amb les polítiques d'austeritat i les retallades socials que s'estan aplicant en el nostre país. Així, el model d'austeritat centrat en la reducció del dèficit i el sanejament de la banca mitjançant la injecció de fons públics finançats a costa d'un deute desorbitat, no genera creixement ni ocupació, sinó tot el contrari ", afirma Francesc Mateu, director d'Intermón Oxfam a Catalunya i Andorra.

L'actual espiral de menys creixement, menys impostos recaptats, elevada evasió fiscal, sortida massiva de capitals, deute cada vegada més car (que devora els pressupostos) i una reducció brutal de les polítiques públiques essencials, incrementa els nivells de pobresa i desigualtat, segons l'informe. Després de quatre anys de crisi, Espanya encapçala el nivell de desigualtat en la Unió Europea.

Segons destaca l'informe aquesta situació es produirà en la mesura en què els arguments financers segueixin imperant sobre els arguments socials, permetent que la riquesa segueixi acumulant-se lluny de l'abast de les classes mitjanes.

«Els números són demolidors. Si no es rectifica el rumb, d'aquí a deu anys dos de cada cinc espanyols seran pobres i el 20% de persones més riques a Espanya ingressaran 15 vegades més que el 20% més pobre», afirma Teresa Cavero, del departament d'estudis d'Intermón Oxfam i autora de l'informe.

També ressalta que tant a Amèrica Llatina com a l'Est Asiàtic van començar una etapa de creixement econòmic continuat només quan van abandonar les receptes imposades pels organismes internacionals com el Fons Monetari Internacional. Amèrica Llatina va trigar 25 anys a reduir els seus nivells de pobresa existents el 1981 quan va començar la crisi.

«Les respostes a les crisis són opcions polítiques i Espanya i la UE estan prenent un camí equivocat, que si no rectifiquen, ens abocaran a un nou "contracte social" entre els poders i la ciutadania. En aquest nou equilibri de forces, la participació ciutadana en les polítiques públiques es restringeix acceleradament i el poder de l'Estat cedeix espai davant dels mercats», afirma Vera.

Hi ha alternatives a les retallades

L'informe inclou recomanacions alternatives a les retallades per propiciar un canvi de rumb en aquesta greu situació en què ens trobem. Les principals mesures proposades es basen en tres grans àmbits que són recaptar amb justícia, blindar els drets socials i enfortir la democràcia.

Cal augmentar la recaptació i la justícia fiscal, lluitant contra els paradisos i l'evasió fiscal, establint mesures de recaptació progressives que incloguin una taxa a les transaccions financeres internacionals, que financen la lluita contra la pobresa domèstica i fora de les nostres fronteres. Així mateix, és imprescindible blindar les polítiques socials i la cooperació per al desenvolupament davant els constants ajustos fiscals que es realitzen. I, finalment, cal adoptar mesures de millora i regeneració democràtica, impulsant la transparència (amb una llei específica d'accés a la informació homologable a les de l'entorn europeu, molt més enllà de l'actual esborrany en discussió al Congrés), i apostant per una ciutadania activa, cosa que sembla ignorar l'actual esborrany de nova llei d'educació.

Per al director d'Intermón Oxfam a Catalunya «la crisi és una oportunitat per reorientar les polítiques i centrar-les en les persones, fent allò que no vam ser capaços de fer per reduir la vulnerabilitat quan els indicadors macroeconòmics eren positius» i afegeix que «és hora de posar els peus a terra i prendre mesures contundents que ens defineixin com a societat, posant a les persones primer. Hem de construir un model més auster, més just i més equitatiu».

La destrucció de les polítiques socials és un drama que afecta de manera desproporcionada les persones més vulnerables del planeta, independentment d'on visquin. «La cooperació al desenvolupament és una part essencial d'aquesta política per lluitar contra la desigualtat i la pobresa a nivell global. Un món dual, on uns pocs rics siguin cada vegada més rics i molts pobres siguin cada vegada més pobres conformarà un món cada vegada més injust », manifesta Mateu.

L'informe ressalta que, tot i la greu crisi que travessa, Espanya segueix sent avui un dels països amb major nivell de desenvolupament. La nostra renda és 50 vegades més gran que la de qualsevol país de la regió africana del Sahel. La cooperació espanyola té una llarga trajectòria de 32 anys d'èxit i d'experiència. Seria una tragèdia desmuntar aquesta capacitat, desaprofitar aquesta experiència, frustrar aquest compromís i abandonar a la seva sort a milions de famílies.

Informació extreta del web d'Intermón Oxfam.