Actualitat

19/03/2013

L'Iraq, deu anys després

El 20 de març es compleixen deu anys de la guerra i la ocupació il·legal de l'Iraq perpetrada per la coalició internacional liderada pels Estats Units i Regne Unit, que ha acabat amb la vida de més d'un milió i mig d'iraquians i que ha provocat cinc milions de desplaçats, un milió i mig de vídues i cinc milions d'orfes (dades extretes de documents de 2012 del Consell de Drets Humans de Nacions Unides).

Al llarg d'aquesta dècada, s'han comès provats crims de guerra i contra la humanitat, testificats per
organitzacions de Drets Humans, les pròpies víctimes, estudis acadèmics i filtracions de documents gràfics i secrets. Hi ha hagut atacs deliberats contra la població civil i ús d'armament prohibit per les convencions internacionals: armes químiques, fòsfor blanc, agent taronja i urani empobrit.

La destrucció del país ha anat acompanyada d'un procés polític sectari i corrupte, sota una constitució imposada per l'ocupació, la qual cosa viola la Convenció de Ginebra, que estableix que el país ocupant no pot modificar el règim polític establert. Avui, a l'Iraq tots els serveis públics han quedat destruïts i es produeix una violació sistemàtica dels Drets Humans, inclòs el dret a la vida.

Malgrat la retirada ‘oficial' de les forces d'ocupació el desembre de 2011, amb prou feines un any després s'ha produït el retorn en secret de prop de 3.000 efectius nordamericans. La política, l'economia i els aparells de la seguretat de l'Estat estan marcats per la ingerència dels EUA i de l'Iran, tant de manera directa com a través dels partits sectaris en el poder. La presència dels EUA és encara palpable a causa del
manteniment d'assessors civils i militars i de mercenaris contractats per a funcions de seguretat i vigilància.

Entre les violacions més flagrants dels Drets Humans comeses pel govern del primer ministre iraquià Nuri al-Maliki destaquen les, com a mínim, 65 persones executades durant el 2012 (el doble de 2011, sis vegades més que el 2010). Això ha empès Navi Pillay, Alta Comissionada de l'ONU per als Drets Humans, a exigir una moratòria de la pena de mort. Cal afegir-hi els processos judicials que se celebren sense les mínimes garanties processals, la manca de drets dels detinguts, la tortura de les preses i presos
polítics, les morts a conseqüència de la tortura, els abusos sexuals i les violacions. Tot això ha estat confirmat per organitzacions independents de defensa dels drets humans.

Aquests fets, a més de les polítiques sectàries, la corrupció i la falta de serveis essencials, han reactivat les protestes ciutadanes a l'Iraq que, des del 25 de desembre de 2012, han inundat diàriament i de manera pacífica places i espais públics en diversos punts del país, malgrat la manipulació mediàtica del govern, les amenaces, les detencions i els assassinats selectius dels membres del moviment ciutadà.

Text de la Plataforma Aturem la Guerra.

Més informacions:

Por qué las torturas por parte del Ejército español no se investigaron. Per Olga Rodríguez, a Eldiario.es

Nueve años de denuncias. Per Gervasio Sánchez, al seu blog d'Heraldo.es

El honor perdido de Flayeh al Mayali. Per Gervasio Sánchez, al seu blog d'Heraldo.es

10 años de la guerra de Irak. Per David Karvala, a Rebelion.org

La herencia de Cheney en Iraq. Per Ramzy Baroud i traduït per Loles Oliván, a Rebelion.org