• Inici>
  • Actualitat>
  • «La causa sahrauí té molt suport a nivell individual, però no a nivell polític»

Actualitat

09/11/2011

«La causa sahrauí té molt suport a nivell individual, però no a nivell polític»

Montse Rodríguez presideix la federació de Girona d'ACAPS (Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí)

Com es crea ACAPS Girona?

L'estiu del 1997 algunes famílies de Girona havien acollit, a títol individual, alguns infants sahrauís. Com que hi va haver un seguiment durant dos o tres anys més i ja feia temps que funcionava ACAPS Catalunya, es va decidir constituir la federació de Girona. Actualment, a les comarques gironines, també funcionen les de Palafrugell, Olot, Lloret de Mar, Salt i Figueres. Des de la de Girona donem suport a aquells municipis que volen col·laborar però que no disposen d'una federació pròpia. Som tres o quatre persones en actiu i prop de quaranta socis.

Potser la cara més coneguda d'ACAPS és precisament aquesta campanya de Vacances en Pau...

Sí, aquesta és la part més visual, però darrere de la vinguda dels nens i nenes s'ha de fer una feina de mobilització política. Aquesta mainada estan fent d'ambaixadors i la seva visita és una manera de fer visible la causa sahrauí.

Quines dificultats comporta el trasllat d'aquests infants?

Els nens surten dels campaments totalment organitzats i amb un visat especial per participar en aquest programa. Com més gran és aquest projecte, més costa tramitar tota documentació i portar-lo endavant. Aquest estiu van venir a les comarques gironines 54 infants. En aquells municipis on no hi ha federació d'ACAPS, hem hagut de signar convenis amb els ajuntament d'on són les famílies acollidores. Girona ha estat l'única província que no només ha mantingut el número d'infants, sinó que l'ha augmentat.

Quin és el principal objectiu d'aquest programa?

Aquests nens i les seves famílies viuen al mig del desert, a l'estiu les temperatures són molt altes, i crec que cap persona humana voldria viure en aquestes condicions. Pensem que passant aquests mesos d'estiu aquí, poden passar millor la resta de l'any. El Projecte Vacances en Pau ofereix a aquests infants revisions mèdiques complertes, visites als especialistes i la possibilitat d'una intervenció quirúrgica si es necessita. També suposa rebre una alimentació equilibrada i la possibilitat de compartir experiències amb altres nens als casals i veure aquelles coses que només saben que existeixen pels llibres. Això sí, quan acaba l'estiu, aquests infants tenen unes ganes boges de tornar a casa seva. Nosaltres intentem posar en situació a les famílies acollidores, explicar-los per què els nens surten a l'estiu i per què estan vivint als camps. L'objectiu final de tot plegat seria que nosaltres no haguéssim d'existir, perquè això voldria dir que els sahrauís haurien deixat d'estar en camps de refugiats.

Trobes que la població està sensibilitzada amb la causa sahrauí?

Espanya és un país on aquesta causa té molt de pes a nivell de suport individual, però no a nivell polític. Les eleccions per a l'autodeterminació encara estan pendents. Tot i la intervenció de l'ONU a través de la MINURSO (Missió de les Nacions Unides per al referèndum del Sàhara Occidental), aquest procés continua sense poder-se desencallar. La gent que viu al Sàhara ocupat ha dit prou, s'ha rebel·lat, i alguns es consideren impulsors de la primavera àrab. En aquests moments, encara hi ha bloqueig informatiu i no es permet l'entrada de persones que puguin arribar a aquesta zona per dir què està passant. Nosaltres mateixos no hi podem entrar si duem els passaports segellats a Tinduf perquè saben que hem estat als camps de refugiats.

L'agermanament entre la ciutat de Girona i Farsia farà 15 anys el 2012. Com funciona?

L'agermanament es va promoure entre ACAPS i l'Ajuntament de Girona, a petició de la gent de Farsia. Suposa un compromís d'ajudar-se mútuament, tant a nivell material com polític. A nivell material implica els viatges, els casals on participen els infants a l'estiu, etc. I a nivell polític, suposa donar suport a la causa sahrauí. L'any passat per exemple, quan hi va haver la revolta als territoris ocupats, al campament instal·lat als afores d'El Aiun, vam organitzar una concentració a Girona, que va comptar amb representació institucional de l'Ajuntament.

D'altra banda, ara hi ha un projecte de col·laboració en la formació de monitores de l'escola bressol de Farsia. Algunes educadores gironines han estat al camp donant formació i ara estem pendents de fer venir les monitores sahrauís. La seva sortida dels campaments de refugiats és difícil perquè depenen d'un passaport que no tenen. Necessiten un passaport del govern d'Argèlia i un permís del Front Polisari.

Un cop a l'any organitzeu una caravana que du material als camps de refugiats...

Es fa a nivell de tot Catalunya, però ara només es baixa alguna cosa, de manera simbòlica. Abans portàvem en camions tot el material que ens demanaven, però era una despesa importantíssima. Enviar un paquet d'arròs val molts diners. Ara, amb els diners que recollim, fem la compra de material a Argèlia. D'aquesta manera, l'arribada als campaments és més efectiva i ens estalviem maldecaps logístics. Un cop allà, el Front Polisari s'encarrega de la seva distribució.

Quins projectes feu als camps de refugiats?

Col·laborem amb el programa «Un àpat diari» de la Mitja Lluna àrab, que garanteix que els infants tinguin cada dia l'esmorzar a l'escola bressol. Això fa que els nens vagin a l'escola i els obliga a complir uns horaris, unes normes d'higiene, etc.

I també, juntament amb els municipis d'Arbúcies i Pollença, col·laborem amb una escola per a discapacitats al campament d'El Aiun. Ara portarem diners, que necessiten per pagar mestres, comprar material didàctic o gasoil per poder recollir la mainada. En una altra ocasió ens van demanar cadires de rodes.

 Com s'ha impulsat la creació d'aquesta escola?

Molts joves sahrauís es formen a Cuba o a Líbia com a metges, professors, infermeres... i els que tornen als campaments intenten posar en pràctica el que han après. Fa un temps, les persones amb alguna discapacitat es quedaven tancades en una haima, però ara hi ha escoles específiques impulsades per la gent que ha estudiat fora.