Actualitat

20/03/2018

La criminalització de les ONG

Cinquanta-nou mil vides humanes ha salvat l'ONG badalonina Proactiva Open Arms, des que l'any 2015 Òscar Camps va decidir posar la seva empresa al servei del rescat de vides a la Mediterrània. Ara s'enfronten a penes de 12 anys acusats de fomentar el tràfic il·legal de persones. De salvar vides humanes ara en diuen fomentar la immigració il·legal. El món a l'inrevés, altre cop. Es tracta d'un nou capítol de la criminalització de les ONG, que busca desactivar les veus molestes i invisibilitzar les morts a les fronteres europees. Foto: Proactiva Open Arms

L'any passat un informe britànic d’estudis i de lluita contra el racisme ja alertava que la UE «utilitza lleis contra el tràfic de persones per criminalitzar organitzacions humanitàries». Primer va arribar la criminalització de les persones migrants i les que intentaven buscar refugi, i ara ja som a la fase de persecució de les ONG humanitàries, tal com ho ha denunciat també Metges Sense Fronteres, l'última organització que queda al Mediterrani central, rescatant persones a alta mar.

El cas d'Helena Maleno activista de Caminando Fronteras o  ara el de Proactiva Open Arms, són petits exemples dels nous aires que recorren Europa, més preocupada per blindar les seves fronteres que per garantir la vida i els drets humans de les persones. També hi ha el cas de tres bombers l'ONG Proem-Aid, que feien tasques de rescat a Lesbos, Grècia, i que van ser detinguts acusats de tràfic il·legal de persones. Aquesta criminalització de l'ajuda humanitària busca eliminar els testimonis incòmodes de la vulneració dels drets humans, de les morts i de les nostres misèries.

Ara fa dos anys s'iniciava l'acord UE-Turquia, que s'ha traduït amb un reforç del blindatge de les fronteres a l'est d'Europa, i un canvi en les rutes de les persones migrants i refugiades que volen arribar a Europa. L'acord ha anat acompanyat d'un augment de la retòrica desacomplexada de l'extremadreta, alimentada sovint pel discurs amb el qual els polítics comunitatis fan front a la crisi de les persones refugiades i al fracàs de les seves polítiques migratòries.