• Inici>
  • Actualitat>
  • «La crisi dóna més sentit que mai al Fòrum Social Mundial»

Actualitat

20/02/2009

«La crisi dóna més sentit que mai al Fòrum Social Mundial»

Coincidint amb la celebració de l'elitista Fòrum Econòmic Mundial de Davos, l'última setmana de gener es va celebrar a Belem, al Brasil, el Fòrum Social Mundial (FSM), un altaveu des d'on exigir i proposar alternatives davant l'evident crisi del neoliberalisme. Precisament, la crisi mundial, juntament a les reivindicacions dels indígenes, ha estat un dels eixos principals del FSM. La Coordinadora d'ONG Solidàries ha estat representada al FSM per Lluís Puigdemont, de Càritas-Girona, i Carles Postigo de Llagostera Solidària.

Més de 2.400 activitats, més de 5.000 delegacions de 150 països, 90.000 inscrits...és operatiu un esdeveniment que mou aquestes xifres?

Carles Postigo: Si es fessin minifòrums no tindrien el mateix ressò mediàtic, que encara hauria de ser més gran, però possiblement hi hauria d'haver altres fòrmules.

A Madrid, enguany, i l'any passat a Barcelona, es van celebrar Fòrums més casolans.

CP: Sí però llavors perds el contacte amb d'altres realitats que és una de les virtuts del FSM i es perd l'oportunitat de conèixer projectes que s'estan duent a terme a l'Amazones o altres llocs.

Lluís Puigdemont: No hem de perdre de vista que el FSM serveix per al contacte entre entitats o per aquelles plataformes que ja existeixen i que treballen durant tot l'any. És una excusa per fer trobades multilaterals de persones de la mateixa entitat o plataformes presents a diferents països. El FSM és una oportunitat d'intercanvi molt enriquidor. Sí que és cert que hi ha moltíssimes activitats programades , tallers, taules rodones...Però això permet que la gent pugui treballar sense patir aglomeracions, en grups de 20-30 persones que són més fàcils de coordinar. El volum d'activitats et permet trobar algun taller relacionat amb la feina que estàs fent o noves respostes per alguna de les causes pendents amb les que s'està treballant.

Per a l'edició del FSM 2009 es va escollir Belem com a enclau simbòlic en tant que regió amb un paper estratègic per a tota la humanitat tant pel que fa a canvi climàtic, a la lluita dels petits contra els grans terratinents...Creieu que els indígenes van poder fer sentir la seva veu?

CP:Sí, sí. Van tenir molt d'espai, sobretot als actes d'obertura. Ara, sí això servirà de res, està per veure.
LlP: A mi que em va donar la sensació que van ser la nota de color que es va voler donar. L'excusa de fer el FSM a Belem va ser precisament reivindicar el dret dels pobles indígenes que van ser molt tinguts en compte a la marxa inicial del FSM, on van ser els protagonistes, i tot i que a les conclusions es va recollir el dret a decidir el seu futur, cal veure si la posició dels governs afectats es tradueix en accions concretes.

Quin és el vostre balanç del Fòrum?

CP: Per a mi és un esdeveniment massa festiu. Potser és necessari perquè tingui més ressò mediàtic però hauria d'estar més encarat als tallers. Tampoc m'ha agradat el fet que sembla que totes les reivindicacions hi tenen cabuda. No crec que sigui el lloc per reivindicar el dret de l'alletament matern, per exemple. A banda, ho he trobat massa polititzat. Crec que hauria de ser un esdeveniment apolític.
LlP: El meu balanç, per contra, és molt positiu. Una trobada on les ONG, petites o grans, de qualsevol part del món, de temàtiques diverses, amb més o menys volum d'acció... tinguin un espai on trobar-se, discutir, compartir, créixer i coordinar-se és fantàstic. Que un Fòrum organtizat des de la societat civil, amb poc pressupost, amb resposta massiva a nivell mundial... d'entrada ja és un èxit que els governs haurien de tenir en compte. I sí que coincideixo amb en Carles amb el fet que també vaig veure el FSM molt polititzat. I concretament, em refereixo a la presència dels cinc presidents llatinoamericans -en Lula, en Lugo, en Chávez, en Correa i l'Evo Morales- que hi varen assistir. Poden ser tot un símbol, un revulsiu a la política neoliberal del primer món, i està bé que hi donin suport, però en treuen els seus rèdits polítics. D'altra banda, em sap greu que tot l'esforç i el treball que hi ha darrera de les organitzacions que hi participen, no acabi d'arribar a tota la societat civil. El treball diari i la lluita de tantes i tantes persones no queda reflectit als mitjans de comunicació.

Aquesta politització no fa minvar l'esperit alternatiu amb el qual va néixer el Fòrum de Porto Alegre?

LlP: Sí. La implicació dels partits polítics fa que la feina dels moviments socials passi a segon terme. En el cas del Fòrum em va donar la sensació que els polítics hi van anar a penjar-se medalles de «jo sóc una persona propera de la societat civil, sensible i solidària»...que no dic que no ho siguin, però que després els hem d'exigir més accions concretes i que no es venguin tant a les polítiques neoliberals o als acords bilaterals entre països, per exemple.

A banda de la politització, el Fòrum té d'altres contradiccions: el preu de l'entrada, que és poc popular, la participació d'empreses contaminadores com Petrobrás...

LlP: Per cobrir despeses fa falta que hi hagi diners d'entitats privades. Però sí que caldria tenir en compte la transparència i les bones o males pràctiques d'aquestes empreses col•laboradores. Pel que fa al preu, no estaria malament establir un preu, com es va dir a l'assemblea de la Coordinadora d'ONG Solidàries, segons la renda per càpita del país d'origen del participant. També caldria reivindicar l'accés de més persones d'altres continents. En aquest cas, va haver-hi poca presència de persones africanes i asiàtiques pel cost del viatge.

Una mica queda la sensació que el FSM no aconsegueix mobilitzacions contundents, fora del mateix fòrum

LlP: Hi ha una assumpció de la filosofia del FSM per part dels polítics de les zones properes a Brasil, perquè estan duen a terme polítiques socials més valentes que d'altres països que s'autoproclamen com a progressistes. Però a la vegada, dóna la sensació que és un crit sord que s'està fent. Es reivindica, s'exigeix totes aquelles necessitats que preocupen molt a la societat civil però que no entren a les agendes ni plans d'acció de molts governs. S'està reclamant la millora de la qualitat de vida les persones, els drets humans per a qualsevol ésser humà...Són demandes amb un fonament al darrera, i sense una escolta activa.

Quines propostes interessants surten del Fòrum aplicables al territori gironí?

LlP: Hi haurà un calendari de mobilitzacions que portarem a l'assemblea de la Coordinadora per si alguna entitat vol fer-se seva alguna de les accions. A més, i pel que fa als tallers als quals vam assistir, n'hi va haver un sobre transnacionals que es podria repetir aquí, amb la gent que aquí ho està treballant a nivell de Catalunya, com l'Arcadi Oliveres. Seria un cicle divulgatiu per veure quin és el nivell de relacions comercials entre el primer món i els països empobrits. Per veure com, en funció de les relacions comercials que establim, es desencadenen els fluxos migratoris i com, fins i tot aquests fluxos, són volguts. A nivell personal, em va servir per aprofundir en la política europea sobre les transnacionals. Un altre aspecte que caldria estudiar és, tenint en compte que probablement l'any que ve es farà un FSM a Barcelona, de participar-hi amb propostes concretes.

Expliqueu-me això del calendari

LlP: Entre d'altres mobilitzacions, s'ha fixat el 12 octubre com a Dia de la Pachamama a petició dels indígenes. També hi haurà una setmana d'accions globals contra el capitalisme i la guerra, a finals de març, i d'altres dies contra el G-20, contra la guerra i la crisi, contra els 60 anys de l'OTAN, el Dia de la Dona...etc.

És possible un altre món?

LlP: El FSM té alternatives i propostes per a fer un món més just com seria el Banco Tupinambá, que és el primer banc comunitari de Pará.Un banc diferent als que hi ha, en els que la gent es pot intercanviar vells productes per diners, sense intermediaris. Al Fòrum d'economia social que es va fer al FSM, es van parlar d'algunes iniciatives embrionàries com aquesta.

CP: El context actual de crisi fa que el que predica el FSM, «un altre món és possible», tingui més sentit que mai. Perquè el sistema capitalista no s'aguanta, el sistema econòmic està fent aigües.

GALERIA DE FOTOS DEL FSM 09>>

Sònia Cervià i Vidal / Coordinadora d'ONG Solidàries