Actualitat

10/04/2009

«La dona gambiana és molt treballadora»

La Sajo Fatty fa 20 anys que viu a les comarques gironines. Feia molt temps que volia crear una associació per ajudar a millorar les condicions de vida de la gent del seu poble, Kerewan Samba Sira, un municipi gambià d'uns 7.000 habitants. Però fins fa poc, no hi havia prou gent originària del mateix municipi que compartís aquesta inquietud. L'Associació de dones de Kerewan Samba Sira pel Desenvolupament de Girona que presideix funciona des de fa un any i està engegant el seu primer projecte.

Com neix l'associació?

Després de viure 10 anys aquí, vaig demanar informació sobre com crear una associació per ajudar el meu poble. Em van dir que una persona sola no la podia muntar. Quan van començar a arribar més gambians a Catalunya, també en van arribar del meu poble, amb qui vaig parlar i crear l'associació. Som unes 15 persones de Salt, Sant Celoni, Sabadell, Girona, Vidreres...Fem una reunió cada 2 mesos, excepte si hi ha alguna qüestió urgent.

I quins objectius us heu fixat?

Volem cobrir les necessitats bàsiques del nostre poble com és l'escola, un dispensari, eines per treballar el camp... Des de la meva infància a avui, el nostre poble ha anat enrere. Abans teníem el mercat municipal on vendre les nostres collites. Però aquesta zona comercial es va fer malbé i el poble, per falta de mitjans econòmics, no la va poder salvar. Ara ja no existeix. Les nostres mares ens alimentaven amb el que sortia del camp i amb el què sobrava, ens pagaven els estudis. Actualment, però, ha augmentat la sequera, i el treball del camp no pot cobrir aquestes necessitats. Això fa que hi hagi poca escolarització, perquè el poble només disposa d'una escola de primària. Quan els nens acaben primària, han d'anar a un altre poble, que és a mitja hora caminant. I és clar, molts nens deixen d'anar-hi. A més, molts pares no poden assumir el cost de secundària. El 90% dels nens de Kerewan Samba Sira acaben primària i es posen a treballar o a buscar-se la vida d'una altra manera. Nosaltres no podem fer un institut, però buscarem solucions com optimitzar el transport públic.

Amb quin finançament compteu per dur a terme els vostres projectes?

Nosaltres posem 20 euros cada mes, des de finals del 2007. Però amb la crisi, hi ha molta gent de l'associació que s'ha quedat sense feina. Així que en l'última reunió hem baixat la quota fixa de 20 a 10 euros. Ara hem sol·licitat subvencions a l'Ajuntament de Girona i presentem una proposta conjunta amb Càritas Diocessana de Girona.

Fins a quin punt aquest tipus de projectes com el vostre poden influir positivament en la visió que té la ciutadania del col•lectiu gambià que resideix a Catalunya?

Jo crec que aportarà una visió més positiva. Si en comptes de plegar-nos de braços fem alguna cosa per la gent d'allà, és positiu. Nosaltres tenim la sort d'estar aquí i podem ajudar i fer alguna cosa pel nostre poble on hi viuen les nostres germanes, els nostres pares...No creiem que tothom hagi de venir cap aquí. Què seria del nostre poble? Però nosaltres que podem, contribuïm d'alguna manera a què els nostres tinguin més oportunitats i una vida digna...

Per què us heu decantat per les dones? Quina és la situació de les dones gambianes?

Per la nostra experiència viscuda al poble des de nenes, la dona té un paper clau en l'estructura de la comunitat. Són les que porten la família, les que procuren per l'educació dels nens, col·laboren en el cultiu dels aliments...La dona gambiana és molt treballadora. Des de que surt el sol fins que es fa de nit, no para de treballar. I pateix molt per motius culturals, tot i que la situació ha canviat força i no ens podem queixar. Abans, les nenes no anaven a l'escola i ara, nens i nenes hi van.

I un cop aquí, aquest paper clau de la dona, com queda?

Aquí tens més oportunitats i si treballes, pots tenir ingressos propis. El treball no és tan dur com estar al camp tot el dia...La situació de la dona no és tan dura, però el paper segueix sent molt important.

Vosaltres també féu sensibilització contra la Mutilació Genital femenina...

Sí, és un dels eixos del nostre projecte. Al poble expliquem que la mutilació és totalment innecessària, perjudica la dona i l'exposa a molts riscos. Els que som aquí ja estem molt conscienciats amb aquest tema. La sensibilització està més pensada per a la gent del poble.