• Inici>
  • Actualitat>
  • La nova llei d'Estrangeria: continua la restricció de drets

Actualitat

12/12/2009

La nova llei d'Estrangeria: continua la restricció de drets

MANIFEST DE LA COORDINADORA D'ONG SOLIDÀRIES AMB MOTIU DE LA CONCENTRACIÓ PER EXIGIR EL COMPLIMENT DELS DRETS HUMANS: TOTS, PER A TOTHOM, I A TOT ARREU !

Fundació Ser.gi: No fa encara 15 dies que el Congrés dels Diputats va aprovar la reforma de llei d'estrangeria que ha suposat la modificació d'una llei que patia de grans incongruències i la falta de garantia de drets.

Aquesta reforma hagués pogut aportar millores significatives en molts àmbits, però tanmateix no ha estat així. Més aviat el contrari, la redacció d'alguns dels articles que estan inclosos en llei denoten una falta en la garantia de drets per a les persones estrangeres i, també i per tothom, una legalització de situacions de desigualtat davant la llei. I això ens preocupa i indigna pels qui de forma conscient i constant treballem per tal que la nostra sigui una societat en la que tothom tingui els mateixos drets i deures, en la que tothom pugui exercir els drets reconeguts en la Declaració Universal dels DH.

Ens posicionem, doncs, en contra

- d'una llei que dificulta el dret del viure en família,
- d'una llei que restringeix el dret a l'educació no obligatòria i a la sanitat de les persones estrangeres en situació administrativa irregular o en procés de regularització,
- d'una llei que pel que fa a l'habitatge només els qui tenen un permís de llarga durada s'equiparen els drets,
- d'una llei que en comptes d'eliminar els Centres d'Internament per Estrangers (els famosos CIES) amplia l'internament d'aquelles persones en situació administrativa irregular de 40 a 60 dies,
- d'una llei que pressuposa la persona estrangera extracomunitària només com a treballadora, mai com a persona pluridimensional i complexa i que a més s'aprova en un moment crític, un moment en què les dificultats econòmiques afecten de manera particular aquelles que estan en un nivell de vulnerabilitat alt,
- d'una llei que criminalitza aquelles persones que ajuden a les persones en situació irregular,
- d'una llei que no reconeix el dret de vot.

Es tracta, en definitiva, d'una llei que no camina vers la cohesió social ni el concepte de ciutadania ampli i inclusiu, sinó que pot provocar dinàmiques social xenòfobes i/o racistes i que no aposta per la inclusió, sinó per la diferenciació de drets.


NO LA VOLEM AQUESTA LLEI QUE MALAURADAMENT JA LA TENIM AQUÍ.


L'any passat dèiem que no teníem res a celebrar en el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Els qui han votat a favor ens confirmen en la mateixa direcció.

Des de la Coordinadora d'ONG continuem treballant i lluitant per tal que la Declaració no quedi en paper mullat, que no sigui només una proclama florida en boca d'uns quants.

Com aquest dies, que demanem al Govern espanyol, el mateix que el va detenir, empresonar i extradir injustament, que li concedeixi el visat a en Youb Saoudi per a què pugui refer la seva vida a Girona amb la seva família

Com aquests dies, que donem suport a l'Aminatou Haidar, que no pot tornar al seu país ni amb els seus fills després d'haver estat expulsada il•legalment.

Fa dos dies, el dia de la Declaració dels Drets Humans, ella mateixa deia que "Hoy es también un buen día para la esperanza", per la seva causa i també per totes les causes d'injustícia i discriminació.

Fundació per la pau:
Arreu del món hi ha guerres: Argèlia, Txad, Etiòpia, Nigèria, República Centreafricana, Congo, Somàlia, Sudan, Uganda, Colòmbia, Afganistan, Filipines, Catxemira, Myanmar, Paquistan, Sri Lanka, Tailàndia, Txetxènia, Ingushetia, Kurdistan, Iraq, Iemen i Israel i Palestina.
Article 3 de la declaració Universal dels Drets Humans: Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.

És clar que aquest dret no pot quedar garantit en un entorn de guerra. Per això, des de la Fundació per la Pau treballem per un món en pau. A través d'una opinió pública cada cop més informada i activa, impulsem tots aquells canvis culturals i estructurals que facin possible l'eradicació de la violència com a forma de relació entre les persones i pobles.

Òptics pel Món:

La ceguesa és pobra, afecta en un 90% a persones que viuen en països en vies de desenvolupament, privades de serveis, de professionals de la visó i del dret a poder tenir cura la seva salut i la seva visió. Aquesta ceguesa, en un 75% curable o evitable, repercuteix directament en l'article 26, frenant el dret a l'educació, a l'escolarització bàsica dels infants així com la formació d'adults. Òptics pel Món treballa a diari pel Dret a la Visió i per la defensa de l'article 25 de la Declaració dels Drets Humans, que reconeix el dret a un nivell de vida que asseguri la salut i el benestar, amb especial atenció a la infància, la qual, segons la mateixa Declaració té dret a una cura i a una assistència especials.

Xarxa Solidària de St. Feliu:

Des de Xarxa Solidària volem fer una denúncia per l'incompliment de l'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans en el qual es diu que tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri la salut i el benestar i, en especial, l'ALIMENTACIÓ, el vestit, l'habitatge, l'assistència mèdica i els serveis socials necessaris. I és que avui dia, 1000 milions de persones pateixen fam crònica.

Després de la decepció que ens ha deixat la Cimera Mundial sobre la Seguretat Alimentària celebrada a Roma fa pocs dies i marcada per l'absència d'alts mandataris del G8, tots i totes estem d'acord que s'ha d'augmentar la inversió en l'agricultura ja que per a la majoria de països pobres és fonamental disposar d'un sector agrícola sòlid a fi de poder superar la fam.

Des de Xarxa Solidària treballem i dediquem part de la nostra ajuda a la producció agrícola per tal d'aconseguir una millora de l'alimentació mitjançant petites granges a Moçambic i horts ecològics a Equador. Entre tots podem fer que un món millor sigui possible.

AEPCFA:
En plena era de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, prop de mil milions de persones joves i adultes, la majoria dones pobres, algunes veïnes nostres, són analfabetes, no han tingut encara l'oportunitat ni tan sols d'aprendre a llegir i escriure. L'article 26 de la Declaració diu que "Tota persona té dret a l'educació" però a elles se'ls ha negat el dret a l'educació. Per què ho permetem?

Un col·lectiu gironí de suport a l'Asociación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador de Nicaragua coopera per tal que tothom es sensibilitzi del valor, la importància, la necessitat i la justícia de l'alfabetització i pugui eradicar-se l'analfabetisme a Nicaragua i arreu.

Càritas-Girona:

Amb la reforma de la Llei d'estrangeria, un cop més, els nostres responsables polítics han deixat passar una nova oportunitat per promoure una veritable i efectiva acollida i integració de les persones nouvingudes.

Una vegada més, ens arriba una reforma de la Llei d'estrangeria que es queda a les portes, a tots els que vivim i treballem a l'Estat espanyol, per a dotar-nos d'igualtats en drets i deures.
Una vegada més hem fet un retrocés a l'accés dels drets més bàsics i fonamentals per a viure en dignitat: dret a l'habitatge, dret a les prestacions socials bàsiques, dret a viure en família, dret a ser defensat ...

Amb aquesta nova reforma ens volen fer mirar la immigració com a la causa de la crisi laboral, quan els llocs que ocupen no els fa ningú; volen que mirem la immigració com a mà d'obra o mercaderia de canvi, sense deixar-nos veure a les persones que hi ha darrera; volen que mirem l'immigrant com un delinqüent, quan no ha comès cap altre delicte, si no, creuar una frontera escapant de la misèria. Volen fer-nos creure que l'immigrant és un ciutadà de segona.


Justícia i Pau-Girona:

Set empreses multinacionals espanyoles seràn jutjades simbòlicament per la violació dels drets humans a Llatinoamèrica pel Tribunal Permanent dels pobles: Repsol per contaminar àrees de gran valor natural, Telefónica per incidir en el dret del poble bolivià en un desenvolupament subirà, Unión FENOSA per no responsabilitzar-se dels impactes socials i ambientals de les seves obres ... Aigües de Barcelona per oferir aigua sense condicions de potabilitat, a preu excloent, i els bancs BBVA i Santander, per la compra de voluntats potítiques al Perú, el rentat de diner a Mèxic, Colòmbia i la destrucció al medi ambient a Uruguai i l'Equador.

Justícia i Pau és un organisme internacional que treballa en l´àmbit de reflexió la denúncia, la sensibilització i també l´acció en la defensa dels drets humans.

ACAPS- Girona:

Aminetu Haidar és una activista sahrauí que per la seva ferma defensa dels drets humans al Sàhara Occidental, ha rebut diversos reconeixements.

Aminetu Haidar, que va ser expulsada i deportada pel Marroc, després de prendre-li el passaport, va ser obligada a agafar un avió cap a Lanzarote, amb el coneixement i la conformitat del govern d'Espanya. Un cop allà va ser obligada a entrar en territori espanyol, tot i la voluntat de l'activista sahrauí de tornar cap a el seu país.

A partir d'aquest moment, ara ja fa 27 dies, Aminetu Haidar va prendre la decisió d'iniciar una vaga de fam, que manté, tot i que la seva salut es ressent de la seva situació però també de les seqüeles de les tortures i dels llargs períodes d'aïllament que ha patit en les presons marroquines.

La demanda d'Aminetu Haidar és una: retornar a casa seva i continuar amb la seva lluita en favor dels drets dels sahrauís, fets en el que es veu emparada pel dret Internacional.

Les seves queixes es dirigeixen cap a el govern espanyol, que en primer terme va ser còmplice del govern marroquí al obligar-la a entrar i romandre en territori espanyol, sense documentació i en contra la seva voluntat. Després, per la seva inoperància a l'hora de trobar una sortida justa per Aminetu; i finalment, per pressionar a aquesta, enlloc de fer-ho al veritable culpable de la situació: el Regne del Marroc.

Des d'Acaps-Girona donem suport a Aminetu Haidar en la seva lluita per tornar a casa seva. És per tot això que:

- Denunciem l'actitud còmplice del govern espanyol, amb el del Regne del Marroc

- Denunciem que el govern d'Espanya, pressiona a Aminetu Haidar, enlloc de fer-ho al veritable culpable de la situació, el Regne del Marroc

- Volem mostrar el nostre suport a tot el moviment solidari català amb el Sàhara i a totes aquelles persones, partits i institucions, que lluiten pel retorn d'Aminetu al Sàhara Occidental

- Així mateix, denunciem també la situació dels 7 activistes sahrauís detinguts el passat 8 d'octubre i desapareguts en les presons marroquines i que viuen sota l'amenaça d'un "consell de guerra" militar on els hi volen aplicar la pena de mort, vulnerant tota la legislació internacional.

- Volem aprofitar el dia d'avui, per tal d'exigir un compromís ferm al govern d'Espanya, en la defensa dels drets humans i dels drets del poble sahrauí, que viu des da ja fa 35 anys, o refugiat als Campaments de Tindouf o sota la repressió marroquina, als Territoris Ocupats del Sàhara Occidental.

- Us volem animar, per fi, a participar en totes aquelles accions que es puguin organitzar, aquests dies, en suport a AMINETU HAIDAR i en DEFENSA DELS DRETS HUMANS AL SÀHARA OCCIDENTAL o en qualsevol altre racó del nostre món.

TOTES I TOTS SOM AMINETU! VISCA EL SÀHARA LLIURE!

DRETS HUMANS: TOTS I PER A TOTHOM JA!

Girona, 12 de desembre de 2009

VEURE GALERIA DE FOTOS>>