Actualitat

02/07/2015

Les conseqüències de la Llei Mordassa

El passat 30 de juny, va entrar en vigor el nou Codi Penal, que inclou la cadena perpètua i la nova Llei de Seguretat Ciutadana. La segona mesura, coneguda com la Llei Mordassa, es va aprovar, definitivament, el passat mes de març amb els vots del PP i UPN. El text consta d'un total de 44 conductes, de lleus a molt greus, sancionades amb multes que van des dels 100 fins als 600.000 euros.

Des de l’inici dels tràmits, la llei ha estat molt controvertida a les xarxes socials, amb l'oposició dels usuaris i d'organitzacions i entitats cíviques d'arreu de l'Estat, i dins del propi Congrés. També ha rebut crítiques de mitjans internacionals com The New York Times, que ha assegurat que suposa “un retorn als dies negres del règim de Franco", i fins i tot, de l’ambaixador del dret a la llibertat de reunió pacífica i lliure associació de Nacions Unides, Maina Kiai, qui ja ha instat als legisladors espanyols a rebutjar la nova mesura.

La llei és un cop dur a la llibertat d’associació, expressió i reunió, i atempta contra les accions més elementals d’un estat lliure i democràtic: les protestes. A continuació, us deixem algunes de les faltes que, en aquest precís moment, ja són sancionables a casa nostra.

1. Aturar un desnonament: multes d'entre 600 i 30.000€

La nova normativa vol sancionar, prohibir i criminalitzar pràctiques com aturar un desnonament. La persona que ho faci, pot rebre multes d’entre 601 i 30.000€. A partir d’ara, la policia pot sancionar els que “obstrueixin qualsevol autoritat, empleat públic o corporació oficial en el compliment o execució d’acords o resolucions administratives o judicials”.

2. Manifestar-se al Congrés i al Senat: multes d'entre 600 i 30.000€

Segurament, les manifestacions al voltant del Parlament dels darrers anys han inspirat aquest punt del text. Es considera una infracció qualsevol "pertorbació greu de la seguretat ciutadana" que es produeixi davant de les seus del Congrés, el Senat i els parlaments autonòmics, encara que els representants públics no estiguin reunits en aquell moment.

3. Fotografiar policies: multes d'entre 100 i 600€

Es condemna la utilització no autoritzada d'imatges d' oficials que poguessin posar en perill la seguretat personal o familiar dels agents de les instal•lacions protegides o que puguin posar en risc una operació. Els periodistes sí que podran fer-ho, sempre que sigui per informar. Tot i així, l’import augmenta si es fa un “ús no autoritzat d’imatges dels agents de les forces de seguretat de l’Estat”. En aquest cas, les sancions anirien de 600 a 30.000€.

4. La resistència pacífica i segudes: multes d'entre 600 i 30.000€

La resistència pacífica, l’eina de protesta creada per Mahatma Gandhi, a partir d’ara, tindrà la categoria de sanció greu, amb multes d’entre 600 i 30.000€. La nova normativa atorga a la policia la capacitat de multar els qui es neguin a dissoldre reunions i manifestacions en llocs públics una vegada ho ordeni l’autoritat competent. El que es negui a ser identificat per la policia serà castigat amb una multa del mateix import.

5. Organització de protestes no autoritzades: multes d'entre 30.000 a 600.000€.

Les sancions previstes en la llei de seguretat ciutadana poden hipotecar de per vida qui organitzi mobilitzacions no autoritzades. Les multes aniran des dels 30.001 euros fins als 600.000 euros si la protesta es desenvolupa a prop d'institucions com el Congrés i pertorba el seu funcionament.

6. Irrompre en actes públics: multes d'entre 600 a 30.000€

La irrupció en actes com mítings, espectacles esportius o religiosos serà penat amb entre 600 i 30.000 euros.

7. Organitzar i promoure manifestacions a través d'Internet

Qualsevol missatge a internet o a les xarxes socials que inciti a manfifestar-se serà castigat amb penes de territorisme. S'especifica que són promotors i organitzadors aquells que difonen aquestes protestes oralment i de forma escrita.També queda prohibit accedir de manera habitual a pàgines webs amb continguts delicitius, crear-ne els enllaços i, per altra banda, publicar a internet imatges i fotografies de les forces de seguretat i cossos policials. 

Acte informatiu a Girona

A Girona, ahir dilluns ,  6 de juliol, un centenar de persones van assistir a la xerrada informativa sobre la Llei Mordassa organitzada per la Xarxa pels Drets Socials a la plaça Constitució de Girona. Posteriorment, les persones participants es van concentrar per protestar contra els efectes d’aquesta llei. L’advocat Benet Salellas va exposar les diverses afectacions de la nova llei i va voler contextualitzar-la dins la transició a la democràcia.  Per a l’advocat, la Llei Corcuera, aprovada pel govern socialista de Felipe González, i l’actual Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda popularment com a Llei Mordassa, són fruit d’aquest passat mal tancat.

L’advocat Benet Salellas, contestant  les preguntes dels assistents, es va mostrar convençut que entre la pressió popular i els recursos que es puguin anar interposant de manera successiva –sense excloure la possibilitat d’arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans- la Llei Mordassa s’acabarà tombant.  

ÀLBUM DE FOTOS DE L'ACTE A GIRONA>>