Actualitat

31/07/2010

Moneda social, una economia alternativa

La moneda social va nèixer a Suïssa fa més de setanta anys. Arreu del món hi ha centenars de territoris que l'han posat en marxa. A Catalunya, l'experiència pionera va ser la del Montseny, i també podem trobar iniciatives per una economia alternativa aTarragona, Barcelona, Osona i el Garraf. Ara, la Xarxa pel Decreixement de les comarques gironines acosta aquesta experiència a casa nostra.

L'objectiu és crear una xarxa d'intercanvi de béns, serveis i coneixements amb la voluntat de recuperar la dimensió ètica i humana en les activitats econòmiques, arraconant l'individualisme i la competència pròpiament capitalistes i impulsant una economia basada en la confiança, la reciprocitat, la solidaritat, la cooperació i l'ecologia. El projecte vol fomentar l'economia local basada en les necessitats reals i el consum responsable, reforçant els vincles socials comunitaris més propers tot valorant el conjunt de dimensions de les persones i no només la seva capacitat productiva i consumidora.

El 95% de la moneda convencional (el triple que fa trenta anys) s'emet quan les persones, empreses o governs contrauen un deute amb una entitat bancària. Amb els anys, els deutors han de tornar molt més del que van demanar. Però ningú crea els diners dels interessos, cosa que genera una guerra comercial per obtenir aquest diner dels demés "competidors". Aquesta cursa desenfrenada per a l'obtenció d'un diner inexistent es tradueix en nous deutes, conquesta de nous mercats, publicitat enganyosa,
sobreexplotació de recursos i persones i un llarg etcètera de pràctiques nocives supeditades al compromís amb els bancs.

Els complexes mecanismes bancaris per a la creació del diner produeixen inestabilitat, desigualtats i estancament de l'economia productiva o real, facilitant bombolles financeres que ens porten a situacions de crisi generalitzada com l'actual.

En els països coneguts per tenir un major "desenvolupament econòmic", els preus dels productes i serveis estan constituïts en un 35-50% per despeses bancàries, acumulades al llarg del cicle de producció, transport i fins al consum final. Així doncs, destinem gairebé la meitat dels nostres ingressos a mantenir un sistema que, entre d'altres, espolia l'economia real, promou l'especulació i els paradisos fiscals, finança la fabricació d'armes i participa en el tràfic de drogues i en el negoci de la prostitució.

Utilitzar la moneda social és una forma de demostrar que és possible fer circular el diner necessari a un cost varies vegades menor i de forma transparent, sabent per a què s'utilitza.

La moneda social:
- és una manera de posar el diner a treballar al servei de les persones: un diner que es genera en crear treball (i no deute) i en valoritzar i intercanviar capacitats no aprofitades, és un bon antídot al consum indiscriminat que genera el crèdit.

- està lliure d'interessos i es genera com una forma de certificar que algú està aportant alguna cosa valuosa a d'altres persones. Per això apareix en forma de recolzament a l'autocupació, a la formació, al consum conscient i a les empreses cooperatives que generen treball i són socialment responsables.

- és una eina que pretén retornar al diner el seu sentit original: establir un sistema d'equivalències que faciliti els intercanvis multirecíprocs.

- en contraposició a l'euro esdevé un fi en si mateix, degut a l'escassetat, la
possibilitat d'acumulació i la capacitat de generar interessos que té la moneda convencional.

- ajuda a relocalitzar l'economia, en lloc d'afavorir la dispersió en circuits
especulatius com passa amb l'euro.

- és més respectuosa amb el medi ambient i la dignitat de les persones ja que els productes que major impacte tenen sobre el planeta (com el petroli) o els articles produïts per grans multinacionals poc respectuoses amb l'equitat social i laboral dels seus treballadors no es poden adquirir amb moneda social.