Actualitat

07/06/2016

Nacionalitat: un dret, no un privilegi

Ahir vam presentar en roda de premsa la campanya per pressionar i conscienciar la ciutadania per a la derogació del Decret 1004/2015 que regula el procediment per obtenir la nacionalitat espanyola. El canvi normatiu, que va entrar en vigor l'octubre de l'any passat, és un reflex d'una política més policial que integradora, i més de control que de foment de la igualtat de drets i oportunitats. Per aquest motiu, les entitats de la Xarxa Gironina d’Associacions d’Estrangers, de la Coordinadora d’ONG Solidàries, de la Xarxa pels Drets Socials, de la Plataforma #GironaAcull i l'Espai Antiracista de Salt i Girona, posem en marxa diverses accions com una manifestació per aquest mateix dissabte, 11 de juny.

Per a les entitats que hi ha darrera la campanya , una política migratòria integradora que busqui la cohesió social hauria de centrar-se en treballar per a que les persones estrangeres puguin tenir igualtat de drets, deures i oportunitats que la resta de la població. I un dels aspectes bàsics seria el reconeixement del Dret a Vot per a les persones immigrades, ja que la participació és una qüestió de justícia política i social. La igualtat de drets i oportunitats és, a més, un pilar bàsic contra el racisme i la xenofòbia.

 Les entitats considerem que l'accés a la nacionalitat espanyola ja era un procés lent i discriminador abans del canvi de llei. Ara, però, encara és pitjor. Per exemple, la nova llei per a l’accés a la nacionalitat posa en perill el sentiment de pertinença de la segona generació d’origen immigrant, ja que  puja molt marcada per les polítiques d’exclusió social que han patit els seus pares.

Discriminació per nivell acadèmic, per habilitats informàtiques, per raons econòmiques...

Amb l'entrada en vigor del reglament, a partir d'ara caldrà tramitar telemàticament tot el procediment, que serà competència de la Direcció General dels Registres i del Notariat.Aquest procediment tindrà un taxa de 100 euros. I no acaba aquí. La persona que aspira a obtenir la nacionalitat espanyola haurà d'acreditar el grau d’integració a la societat espanyola, que estarà condicionat a la superació de 2 proves: DELE (Llengua espanyola nivell A2) i CCSE (coneixements constitucionals i de la societat espanyola). Totes dues proves són dissenyades i administrades per l’Institut Cervantes i tenen un cost de 209 euros (124 la DELE i 85 la CCSE). La seva inscripció també es telemàtica. A les comarques gironines es dóna el cas que només hi ha un centre acreditat a Lloret de Mar per a la prova de llengua i cap per als coneixements constitucionals. És a dir, caldrà anar a Barcelona o fora de la demarcació.

A conseqüència dels canvis introduïts, les persones que tenien cites demanades per a presentar la petició de nacionalitat per residència des de fa més de 2 anys d’antelació, van haver de començar novament tot el procediment. Però hi ha més discriminacions. Les proves no estan adaptades per a persones amb limitacions per diversitat funcional i/o formatiu no reconeguda jurídicament, ni per a persones analfabetes o amb baixa escolarització. Es vulneren així els principis constitucionals de igualtat i no discriminació. A més, en haver de tramitar-se tot de manera electrònica, s'exclou a persones amb pocs i nuls coneixements informàtics.Això sí, fins el 30 de juny de 2017, encara es poden presentar peticions de manera presencial, tot i que en alguns registres civils no s’acceptin i es digui que tot s’ha de fer electrònicament.

El cost per a la la realització de cursos de preparació per la prova de castellà, pot arribar als 400€. Que cal sumar-se al cost total de la tramitació dels expedients que, en funció del país d'origen de la persona sol·licitant, pot oscil·lar entre els 185 i els 309 euros. D'altra banda, el nombre de centres examinadors és del tot insuficient. Només poden ser centres examinadors els centres públics o privats que tinguin conveni amb l'Institut Cervantes. I per acabar-ho d'adobar, el nou sistema no reconeix cap altra llengua cooficial de l'Estat, discriminant a aquelles persones que tenen un coneixement de la llengua catalana o d’altra llengua oficial diferent a la castellana.

 La nova normativa no reconeix cap formació oficial feta al territori. És a dir, no preveu la convalidació de formacions de llengua impartits pels centres públics de la Generalitat (Escola Oficial d’Idiomes, Centres de Formació d’Adults, Universitats, Consorci per a la Normalització Lingüística, etc.) ni dels processos d’alfabetització en català per exonerar a les persones de fer la prova DELE. Però el més greu és que tampoc s’exonera de fer les proves a les persones que hagin cursat els estudis obligatoris a Espanya o que estiguin a la Universitat, malgrat que aquestes persones poden acreditar titulacions acadèmiques que implícitament contenen els coneixements requerits a les esmentades proves. Igualment, tampoc reconeix cap formació feta en el context de la Llei d'Acollida catalana.

Davant això totes les entitats hem engegat diverses accions:

-          DIVENDRES 10/06: Reunió amb representats de partits polítics per tal d’explicar la situació i els greuges d’aquesta llei.

-          DISSABTE 11/06: Manifestació per a demanar la modificació de la Llei 15/2015 així com la derogació del Reial Decret 1004/2015, Reglament d’Execució. La manifestació sortirà de l’Ajuntament de Girona.

-          S’ha preparat una moció per a presentar als plens de diversos ajuntaments de la demarcació per tal que també es pronunciïn sobre aquesta problemàtica i ens donin suport per demanar la modificació de la Llei 15/2015 i la derogació del seu Reglament. Properament es presentarà a Girona (DILLUNS 11 JULIOL) i Salt (DILLUNS 20 juny) i continuarem treballant per intentar que s’aprovi en més ajuntaments de la demarcació.