Actualitat

20/02/2018

Odi a les xarxes. Com combatre'l?

Les xarxes socials i internet faciliten la propagació ràpida i sovint anònima del discurs de l’odi. Ho veiem actualment amb l’augment de la catalanofòbia. Però tot i que el discurs de l’odi potser és més visible, no és nou. L’Institut de Drets Humans de CatalunyaSOS RacismeUnited Explanations han elaborat una guia amb eines pràctiques per frenar l’embat de l’odi a la xarxa.

La guia descriu un context actual molt favorable a l’expansió del ciberodi: som en un món global, on les migracions i els moviments demogràfics forçats creixen i en el què el drets socials estan patint fortes retallades. Un context perfecte per estendre les narratives de l’odi i en el qual és importantíssim escampar-hi discursos alternatius i conèixer quines eines tenim al nostre abast per sumar-nos a la causa d’instaurar el ciberespecte. El contraatac és clau però partint d’un bon coneixement i sabent on ens estem posant, si volem que la nostra intervenció no resulti contraproduent.

Però a què ens referim quan parlem de discurs de l’odi ?

Ens referim a «accions comunicatives que constitueixen un delicte d’acord amb el Codi Penal espanyol, ja que tenen com a finalitat fomentar, promoure o incitar públicament a l’odi, la hostilitat, la discriminació o la violència contra una persona o grup». I de missatges d’odi en línia n’hi ha de diferents tipus: els que inciten a la violència de manera directa o indirecta contra una persona o un grup, per una característica en concret; els que humilien o menyspreen un grup o persona; i els que contenen una negació o justificació del genocidi, la difusió d’idees que pretenen habilitar règims o institucions que emparin o hagin emparat pràctiques generadores de genocidi.

A banda d’enumerar algunes claus per identificar clarament què és discurs de l’odi, la guia també exposa quins impactes o conseqüències poden derivar-se dels missatges discriminatoris: des d’estats de depressió o baixa autoestima, quan l’atac és individual, passant per la limitació de la llibertat personal a causa de la por o bé la legitimació i perpetuació d’un ordre social discriminatori, quan és a nivell més col·lectiu.

I què podem fer?

Una de les propostes és l’elaboració d’un discurs alternatiu i basat en un enfoc de drets humans i interculturalitat que contraresti el discurs de l’odi. Segons la guia, està comprovat que «l’exposició a punts de vista alternatius en els fòrums d’internet té impacte en els lectors, al contribuir a promoure el pensament crític o a plantar la “llavor del dubte” que més endavant maduri en un canvi d’alternatives o comportaments”. En aquest sentit, els impulsors de la guia ‘ Ciberespect’ consideren que ser a la xarxa i aportar nous enfocs és del tot imprescindible per evitar que els haters i trols s’apropiin del ciberespai i de la narrativa tòxica. La guia parla de diferents eines específiques per contrarestar el discurs de l’odi a xarxes com facebook, twiter o youtube (consultables a l’enllaç), però també apunta altres exemples com les campanyes de pressió als anunciants en cas de notícies amb enfoc racista o discriminatori als mitjans de comunicació. Igualment dóna altres consells pràctics com evitar la confrontació directa, reforçar les argumentacions acompanyant-les de hahstags de campanyes com #stopislamofobia, i sempre que sigui possible, buscar suports i actuar en xarxa .