És «natural» un desastre natural

PER NÚRIA CUADRAT. L'autora qüestiona que els desastres naturals siguin tal i exposa que en les emergències és quan més es veuen les inversions fetes per un govern i la comunitat internacional, en prevenir-les.

Si els desastres fossin naturals, ho serien arreu. Però el pas de l’huracà Matthew per Florida s’ha qualificat de fenomen meteorològic i prou, no ha tingut la categoria de “desastre natural”. Potser és que el que ha succeït a Haití de natural en té poc i hauríem de parlar “de desastre estructural”.

O és que són naturals la pobresa, la prevenció i preparació de les comunitats, o l’educació de les persones?

No cal ser profeta, doncs, per “endevinar” que els desastres naturals van intrínsecament relacionats amb la pobresa. Minimitzar-ne els efectes és enfortir estructures, assegurar un habitatge digne, vetllar per la protecció dels boscos o garantir l’accés a l’aigua potable.

Entristeix comprovar que, malgrat que això sigui naturalment conegut, sigui també “naturalment acceptat” i la comunitat internacional no presti un interès real en treballar pel medi ambient i la reducció de la pobresa arreu.

I amb aquesta desnaturalització de la humanitat, ens adonem que hem posat més interès en la intervenció post emergència que no pas en la inversió i prevenció. Tot augmentant cruelment la xifra del que creiem “natural”: més de vint milions de persones desplaçades forçosament a causa de la degradació mediambiental, més de vuit-centes mil vides perdudes en desastres, moltes de les quals hauríem pogut evitar.

Núria Cuadrat, és responsable d'Educació pel Desenvolupament a la Coordinadora d'ONG Solidàries

L'article ha estat publicat al Punt Avui, gràcies a la gestió de Càritas Girona