Fidel Castro tenia raó   

PER JORDI PLANAS BOSCH. L'autor parla del capitalisme com a factor clau darrera l'emergència climàtica i sobre el 0,7% per a la cooperació, que molts pocs ajuntaments compleixen.

Fidel Castro va ser el primer cap d'Estat en interessar-se per la contaminació ambiental i en adquirir una clara visió sobre les seves causes. D'aquí que siguin tan actuals les seves paraules a la Cimera de la Terra, celebrada a Rio de Janeiro el 1992, de les quals l'Agenda Llatinoamericana mundial se’n feia ressò l’any 1999. 

En aquell moment Fidel Castro afirmava que “Les societats de consum són les responsables fonamentals de l'atroç destrucció del medi ambient. Van néixer de les antigues metròpolis colonials i de polítiques imperials que  van engendrar l'endarreriment i la pobresa que avui assetgen la immensa majoria de la humanitat. Han enverinat els mars i rius, contaminat l'aire, debilitat i perforat la capa d'ozó, han saturat l'atmosfera de gasos que alteren les condicions climàtiques amb efectes catastròfics.".  I afegia: "Si es vol salvar la humanitat cal distribuir millor les riqueses disponibles al planeta. Menys luxe i menys malbaratament en uns pocs països perquè hi hagi menys pobresa i menys fam en gran part de la Terra.”

Anys després, és un fet constatat que el món va cada dia pitjor. L’emergència climàtica ja és una qüestió de supervivència. Així, en els darrers sis mesos hi ha hagut 10,3 milions de desplaçats per causes climàtiques. Cal posar fre a un capitalisme que fomenta l’egoisme individualista i el guany immediat. El capitalisme, que és el mal dels mals, s’ha ficat en el cap i en el cor d'una gran majoria de persones. S’accepta el capitalisme amb naturalitat. És pitjor que un exèrcit invasor, és una ment colonitzada. La revolució l´hem de començar a dins el cor.

Per contra, la solidaritat institucional a casa nostra fa marxa enrere i molts pocs ajuntaments destinen el 0,7% per a la cooperació internacional. Veiem com la Generalitat hi dedica un 0,2%, molt lluny encara, massa lluny de l’insuficient 0,7 . Mentrestant, cada any es malbaraten 1.600 milions de tones d’aliments al mateix temps que 900 milions de persones pateixen desnutrició. En cap lloc del món, ni en cap guerra es maten tantes persones per minut com les que mata la fam i la pobresa en el nostre planeta. Per si fos poc, veiem com el comerç d´armes -armes que serveixen per matar persones- no tan sols no es deté sinó que segueix a l’alça . L´Estat espanyol es gasta uns 59 milions d´euros diaris en despeses de defensa i la venda d´armamament ha pujat un 17% entre els anys 2015 i 2020.

I encara més xifres i dades de la vergonya: segons el darrer informe d’Oxfam Intermón, durant la pandemia, les 10 persones més riques del món, que són 10 homes, han duplicat la seva riquesa mentre que els ingressos del 99% de la resta de la humanitat han disminuït.

Els canvis difícilment vindran des de dalt. El canvi ens ha de venir des de baix, amb un pla de conscienciació que ha de repercutir en tota la classe política. Cal desterrar la idea que “no hi ha res a fer”. Tot al contrari:  tot està per fer i res està perdut. El món s´ha fet petit. Res no ens estranya i per aquesta raó res no ens pot ser indiferent. Només amb un gegantesc treball pedagògic unit a grans mobilitzacions populars podrà forçar els governs a actuar. La clau la va donar Hugo Chávez, un altre llatinoamericà: “no canviem el clima, canviem al sistema”.

Jordi Planas és el coordinador de la Comissió de l'Agenda Llatinoamericana.

Article publicat a Diari de Girona>>