L’Ajuda al Desenvolupament segons Sala Martín

PER RAFEL VILLENA. Crítica al capítol sobre Ajuda al Desenvolupament del programa de TV3 "Economia en colors".

Rafel Villena és membre de Llagostera Solidària i expresident de la Coordinadora

El passat diumenge 22 de novembre, es va emetre l'últim programa d'Economia en Colors, programa presentat per Tian Riba i on l’economista Xavier Sala Martín, ens va parlar de l'ajuda al desenvolupament.

El sr. Sala Matín ens va exposar algunes de les seves experiències del que ell anomena ajuda al desenvolupament. Experiències poc afortunades, com el cas de la noia dels caramels o el cas de l’actriu Sharon Stone, al Fòrum de Davos.

També ens va parlar de la seva experiència a Ghana, un país situat al lloc 138 d'un total de 187 de l'Índex de Desenvolupament Humà , segons dades del Programa de les Nacions Unides al Desenvolupament ( PNUD) del 2013. És a dir, no es tracta d'un dels països menys desenvolupats com pot ser Sierra Leone o Níger.

En primer lloc vull manifestar, el que considero una manca de rigor de l'esmenta't programa. La visió que aporta el sr. Sala Martín de l'ajuda al desenvolupament, en cap cas s'ajusta a la realitat actual. Els exemples que ell exposa són puntuals i bàsicament formen part dels estereotips que s'apliquen al sector de la Cooperació o Ajuda al Desenvolupament

Per sort, el sistema de cooperació i ajuda al desenvolupament actual -sobretot el català-, format per l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, el Fons Català de Cooperació, les Coordinadores d'ONGs de Girona, Tarragona i Lleida, així com la Federació Catalana d'ONG, que representen les entitats que fan ajuda al desenvolupament des de Catalunya, m'atreveixo a manifestar que pràcticament cap d'elles treballa segons els exemples que explica en sr. Sala Martín.  

El sistema de cooperació catalana, amb defectes i errors, que també en té, es basa en un conjunt de plans directors, amb formació i amb una àmplia experiència on tothom té molt clar que els projectes de cooperació i ajuda al desenvolupament els decideixen la gent del territori, i que aquests projectes es porten a terme i els executen i gestionen les mateixes persones beneficiàries. Queda molt lluny aquesta idea que els projectes es decideixen els que aporten els diners! El tracte sempre és de tu a tu, amb igualtat, o beneficiant les minories més febles com poden ser les dones en alguns països, fins a l'extrem que en aquest moments es parla ja d'una cooperació feminista.

Crec que els exemples i les explicacions exposades pel sr. Sala Martín, caricaturitzaven un sector que basa el seu treball en el rigor. La diferència rau en el fet, que a la cooperació no se li permeten errors, com pot ser a urbanisme. Si planifiquem malament una carretera, i això suposa molts diners, sap greu. Però si en cooperació es malbarata un sol euro, ràpidament es posa el crit al cel. Per això, sempre hem tingut molt clar que la nostra cooperació ha de ser transparent, s'ha d'explicar aquí i allà.

Igualment considero que el programa, exceptuant la breu entrevista que es va fer al grup Txarango que, en la meva opinió, tenien els conceptes molt més clars, el Sr. Sala Martín no va donar una visió real del treball de les ONG ni de com es fan les coses en aquest sector. Potser podrien haver demanat l’opinió a Oxfam Intermón, Metges sense Fronteres, etc., per contrastar les explicacions de l’economista.

Em sap greu que la feina de formació, de rigor, d'escolta dels nostres veïns i veïnes nouvinguts, de cooperació al desenvolupament, no es valori amb la seriositat que es mereix. Potser el sr. Sala Martín hauria de treure's l'americana de colors, per poder-se arremangar, deixar el Fòrum de Davos per anar al Fòrum Social Mundial on trobarà grans i profitoses experiències sobre ajuda al desenvolupament i així s'adonaria que les seves experiències no són el tot, més aviat el contrari.

Publicat al Punt Avui