Sobre la politització de la joventut

PER ROGER MAICAS. Segons l'autor la joventut està desmobilitzada políticament per diversos motius com les xarxes socials, el consum inherent al capitalisme o el desconeixement de la situació política internacional.

Durant el segle xx la joventut va esdevenir el subjecte revolucionari, la força capaç de canviar l’ordre polític existent.Actualment, i sobretot a les societats occidentals, ens trobem una joventut molt més afeblida, amb una cultura política generalment baixa i ens certs casos fins i tot inexistent.

Des del meu punt de vista, les noves tecnologies han produït un efecte contradictori en la politització de la joventut, ja que, tot i l’avantatge de poder difondre i compartir causes, molts cops la mobilització de cada persona queda limitada a una publicació a les xarxes, de tal manera que no es va més enllà i no s’aconsegueix l’impacte suficient per promoure canvis de pes en les polítiques de la nostra societat.

En la cada cop més escassa mobilització estudiantil, predomina el discurs anticapitalista. El problema és quan aquest discurs va acompanyat d’uns alts nivells de consum, que porten a adquirir els més moderns dispositius o altres productes.No es pot lluitar contra tot un sistema si no som conscients que hem de renunciar a certs privilegis per tal de ser coherents amb els nostres discursos i les nostres propostes.

Tots aquests fets generalment van acompanyats d’un desconeixement de la situació política d’arreu del món i dels països o de les experiències de les quals podem aprendre i prendre exemple. És per això que les organitzacions juvenils han de definir un bloc ideològic clar, amb uns principis als quals no podem renunciar.Òbviament aquest principis han de ser debatibles i oberts, per tal de no caure en un dogmatisme del qual seria difícil despenjar-se. Així, progressivament s’avançaria cap a una mobilització més diversa, plural i sobretot activa i permanentment organitzada.

Com a joventut hem de ser conscients que la nostra immobilització pot condemnar-nos a polítiques ineficients que es perpetuïn al llarg del temps, i que, a causa de la poca organització, no siguem capaços de tenir la força suficient per tal d’incidir en la política i que es tingui en compte la nostra opinió i les nostres necessitats.El panorama actual és preocupant, les taxes d’atur juvenil segueixen a l’alça, sense perspectives de millora a causa de la crisi econòmica i geopolítica, de la qual ja estem vivint les conseqüències, a part de les que s’arrosseguen des de la pandèmia, tant econòmiques com socials.

Tot això planteja un futur poc optimista, on sembla que les societats occidentals estarem condemnades a seguir amb la mateixa situació precària. Mentrestant sembla que la classe política seguirà sense ser capaç de donar resposta als problemes més actuals, i això desmobilitza encara més a la joventut, ja que no veu la política com un mètode de progrés, sinó tot el contrari: la veu com una elit incapaç de respondre a les necessitats del poble.

És per tot això que és tan important la mobilització de la joventut, ja que som els primers que en patim les conseqüències, i per tant, hem de reclamar una millora de les nostres condicions de vida, així com fer pressió col·lectiva per tal d’aconseguir els nostres objectius.Ens haurien d’explicar que la democràcia no consisteix solament a exercir el dret a vot un cop cada quatre anys, sinó que es tracta que cada ciutadà tingui les eines per influir de manera activa en les decisions polítiques del seu país, i això només és pot aconseguir mitjançant una joventut formada, organitzada i sobretot conscient que la mobilització és la base de qualsevol canvi en les nostres societats.

Roger Maicas, estudiant de secundària