Actualitat

29/01/2019

Posem en marxa una campanya de sensibilització?

A la Coordinadora busquem la transformació social mitjançant la reflexió, l’acció, la sensibilització, la denúncia i la reivindicació. La sensibilització de la ciutadania i la incidència política, com a passos previs al canvi social, són objectius claus de les entitats membres. Us donem algunes pistes sobre què cal tenir en compte quan engeguem una campanya.

Qui , què, com?

El primer que hem de definir és què volem transmetre. No hi ha varetes màgiques i en tot cas, canviar una actitud o una convicció és un procés lent, molt difícil, però no impossible. Per acabar generant un canvi en la ciutadania, hem de saber exposar de manera clara i senzilla de quina injustícia, anomalia o situació desigual parlem. Només una ciutadania ben informada acabarà movent fitxa per transformar allò amb el que no està d’acord. És en aquest punt on hem de pensar bé el nostre argumentari . Aquesta reflexió prèvia ens ajudarà a fer més entenedors els nostres temes, sovint densos i desconeguts per a la majoria de persones que no són del nostre àmbit (deute extern, comerç just, comerç d’armes, etc.).

Per fer arribar el missatge, podem fer l’exercici de posar-nos en la pell d’algú que no sap res d’allò que volem explicar. Això ens obligarà a utilitzar un llenguatge apte per a profans i ens permetrà arribar a públics no experts. Les dades, fotografies, vídeos i infografies ens poden donar un cop de mà. Pensem-hi! Són recursos de gran utilitat!

Un cop tenim clar el missatge a transmetre, anirem definint el públic al que volem arribar i quin és el millor format per a fer-ho. Com més acotem el públic diana de la nostra campanya, més fàcil serà trobar el canal per arribar-hi. Volem “remoure” consciències, donar a conèixer realitats “invisibilitzades” i desencadenar la transformació, un objectiu molt ambiciós que requereix una mínima planificació. A vegades, però, necessitarem fer una campanya genèrica, oberta a tothom. En aquest cas necessitarem més mitjans, si volem aconseguir cert impacte.

Un altre exercici que podem fer en aquesta fase preliminar és pensar quin és o quins són els millors canals per arribar al nostre públic. És a dir, si volem arribar a la gent gran, potser haurem de descartar el twitter com a canal; o si pel contrari, el que volem és arribar a la mainada, el youtube o revistes especialitzades en públic infantil ens seran ben útils.

I per arribar als mitjans de comunicació? És una bona idea fer un pla de comunicació, ja que implica una reflexió prèvia i una planificació que pot acabar oferint solucions comunicatives més originals. Les nostres accions s’han de donar a conèixer als mitjans de comunicació si volem transcendir l’àmbit solidari, motivat i convençut. Un full de ruta amb les accions a comunicar, ben calendaritzades, amb els potencials canals a utilitzar, ens ajudaran a tenir més ressò.

Tant a l’hora d’acostar-nos al públic com a als mitjans intentem variar els formats o fins i tot, innovar: una presentació de les nostres memòries o estudis a peu de carrer, organitzar una performance al carrer (fer participar a la gent sempre genera un corrent de simpatia vers la causa que defensem)... Pot ser útil pensar en quina ”foto” volem aconseguir que aparegui als mitjans. I no oblidem els mitjans de comunicació digitals i les xarxes socials, per a qui tot el material àudiovisual és bàsic.

Les xarxes socials no són la panacea (excepte en aquells pocs casos en que un vídeo es fa viral), però poden ajudar molt a donar a conèixer a una campanya. De fet, hi ha campanyes de sensibilització que se centren gairebé exclusivament a xarxes. En tot cas, no oblidem d’utilitzar hashtags i d’etiquetar entitats i seguidors i amics, que segur que no dubten a retuitejar-nos o a compartir el nostre contingut.

Però hi ha altres coses a tenir en compte:

INFORMACIÓ PRIVILEGIADA!

Si la nostra entitat genera una informació (dades, estudi, informe) sobre el nostre àmbit de treball o acció, tinguem present els mitjans de comunicació! Als periodistes els entusiasmen les dades i a nosaltres ens serviran per sensibilitzar la població sobre la importància de la nostra tasca, sobre la problemàtica que tractem en concret i alhora, donem a conèixer la nostra entitat. Fem una bona tria d’aquelles dades o xifres més rellevants o novedoses, preparem algun material visual d’aquestes dades, ja que acostumen a ser feixugues, i fins i tot, un resum de tot l’estudi o informe, que les faci més digeribles.

EN PRIMERA PERSONA

Els testimonis personals i les històries de vida, són una magnífica manera de transmetre informació difícil perquè, mitjançant l’empatia, ens ajuda a posar-nos a la pell de les persones que pateixen les desigualtats o injustícies que volem denunciar i ho sentim més proper. És el cas, per exemple, de les xerrades que algunes entitats de la Coordinadora ja heu fet a instituts de secundària explicant la vostra experiència, que és única! Només vosaltres que ho heu viscut en primera persona, podreu transmetre tan bé la vostra feina a algun poblet del Sud, la vostra estada d’estiu col·laborant en algun projecte, etc.

POSEM-LI UN NOM A LA CAMPANYA

Pensem un lema, hashtag o títol per a la campanya de sensibilització que volem engegar. Ens ajudarà a donar unitat, si la campanya inclou diferents activitats o propostes, i a que es recordi més. En aquest sentit, és important que tingui ganxo i que sigui fàcil de recordar. L’humor sempre ajuda a fer-ho més atractiu i a recordar-ho més.

AVALUEM?

Si avaluem com ha anat la campanya, analitzant quin ressò ha tingut a mitjans de comunicació i xarxes socials, quina resposta ha tingut per part del públic etc., tindrem una informació valuosíssima per millorar les nostres futures accions.

És molt difícil avaluar quin efecte ha tingut aquella acció sobre les persones a qui adreçàvem el nostre missatge però això no ens ha de desanimar! Potser els fruits es recolliran més endavant i ho sabrem, quan algú vingui a la nostra entitat a demanar informació, pel comentari d’alguna persona coneguda...segur que deixarem algun pòsit...

Potser no aconseguim convèncer ningú però potser aconseguim que el tema s’instal·li en debats ciutadans, familiars o que generi dubtes, si més no. Recordem doncs que els petits canvis són, igualment, poderosos.