• Inici>
  • Actualitat>
  • Presenten l'informe 'Violació de drets civils i polítics a Catalunya'

Actualitat

24/10/2017

Presenten l'informe 'Violació de drets civils i polítics a Catalunya'

#SomDefensores va presentar la setmana passada l'informe «Violació de drets civils i polítics a Catalunya. Setembre i octubre 2017». Un document que recull casos de violacions de drets que ha patit la ciutadania per part d'autoritats i institucions públiques, durant el mes de setembre i fins al 7 d'octubre. Les dades s'han extret a partir del dispositiu d’observació de drets humans de l’1O. Foto: Lafede.cat

El dispositiu d'observació #SomDefensores de l'1 d'octubre estava format per una seixantena d'advocats i advocades, una 30 de psicòlegs i psicòlogues, a més d'un centenar de persones fent altres tipus de suport, com observació la gestió de la informació.

Segons l’informe, als 90 centres de votació catalans on va haver-hi vulneracions de drets humans s'hi va donar un mateix modus operandi per part dels policies que buscava generar pànic, més que no retirar urnes: la presència de 20-30 furgonetes amb una vintena de policies nacionals i guàrdies civils, que començaven la seva actuació fent un cordó policial que s'obria "violentament" per donar pas a un segon cordó, complementat per policies de paisà amb passamuntanyes. Segons l'advocat Jordi Palou, «no en tots els casos es recullen totes les urnes, i la violència no s’atura en retirar l’urna, sinó que també es donen agressions violentes a la sortida dels col·legis».

Per Anaïs Franquesa, membre d’Irídia  i coordinadora del dispositiu legal d’observació de #SomDefensores, el dispositiu buscava «generar el pànic, més que retirar urnes, perquè sinó probablement s’hauria organitzat d’una altra forma». D'entre les agressions denunciades per l'informe, s'hi pot llegir cops de bastó al cap, patades, empentes, arrossegaments per terra, trets amb bales de gomes -que estan prohibides a Catalunya des de l'any 2015-, salts sobre persones des de zones elevades, així com agressions sexuals físiques i verbals a dones, amb tocaments als pits i expressions vexatòries.

Pel que fa a l'atenció psicològica, #SomDefensores ha ofert atenció a les persones agredides el mateix dia 1, però també acompanyament individual i comunitari. En aquest sentit, des de #SomDefensores, creuen que es va utilitzar «la por com a eina de repressió amb la intenció de causar un dany psicològic a la població, trencar la gent i atacar la integritat física i la dignitat social de les persones i del conjunt del teixit social de Catalunya». Les seqüeles detectades són diverses: pèrdua de memòria, dificultats per sortir de casa, por davant la presència policial i un estat d’alerta que genera desgast. Santiago creu que «el dolor s’ha instal·lat al teixit social i ha causat una ferida profunda, de desconfiança, angoixa, por, estrès i fragmentació social».

Pel que fa a la cobertura periodística, des del 8 de setembre, el Grup de Periodistes Ramon Barnils ha registrat un centenar de vulneracions del dret a la informació. La xifra és alta, ja que en tot el 2016 se'n van detectar 126, a tots els països catalans. També són significatives les agressions directes a periodistes, malgrat anar completament identificats.

El col·lectiu #SomDefensores va recollir evidències d'agressions a 50 llocs de Catalunya (16 de Barcelona i 34 de la resta de Catalunya). L'informe es presentarà al Síndic de Greuges, el Defensor del Pueblo i diversos organismes internacionals de drets humans perquè investiguin les agressions.  La setmana passada ja es va lliurar al Subcomitè de Prevenció de la Tortura de Nacions Unides, que visitava Madrid i preveu reunir-se amb la Relatora Especial de la ONU pel Dret a la Lliure Reunió.