Actualitat

25/10/2011

Propostes per a un nou model de cooperació

Una vintena d'entitats van participar dissabte passat, a Banyoles, en la III Trobada d'Entitats de Codesenvolupament de les comarques gironines. Durant la jornada, els participants van qüestionar el funcionament de l'actual sistema de cooperació al desenvolupament i van plantejar noves maneres de fer cooperació abandonant el concepte de paternalisme i la simple transferència de recursos. La necessitat d'implicar el sector privat, la cooperació interuniversitària, el respecte pels plans de desenvolupament locals, la difusió de les diferents cultures de les persones migrades en la societat d'acollida o la promoció de la participació de les dones van ser algunes de les conclusions a què es va arribar durant la jornada.

La jornada es va estructurar en dos blocs temàtics: la formació com a motor de desenvolupament i les aliances estratègiques i va incloure nou intervencions, tant d'entitats com de representants municipals dels ajuntaments de Girona i Cassà de la Selva.

El cònsul de Gàmbia a les comarques gironines, Kassim Njie Dampha, va parlar de la formació de joves gambians a la Universitat de Girona. En la seva intervenció, el diplomàtic va demanar a ONGD i al col·lectiu immigrat que «pensin en noves vies i un altre tipus de projectes, que puguin beneficiar les persones que volen tornar voluntàriament als seus països». Dampha va insistir en la necessitat que els joves africans formats a Europa tornin «allà per poder formar altres joves». Si no es produeix aquest retorn, «serà molt difícil frenar la immigració, i d'aquí a vint anys hi haurà problemes perquè l'Àfrica no tindrà joves per treballar allà». El cònsul va presentar un projecte de formació per a professionals sanitaris gambians que s'està desenvolupant en col·laboració amb la UdG. En aquesta primera edició, que acabarà al mes de desembre, hi participen vint joves. La formació té lloc a l'Hospital Josep Trueta de Girona i a l'Hospital de Santa Caterina de Salt. «Fem un intercanvi d'experiències amb els metges d'aquí»,va explicar Mustafa Gaye, uns dels joves gambians que participen al projecte. «D'una banda, tenim un programa de formació per veure com treballen i com es formen els professionals catalans. De l'altra, nosaltres tenim molts coneixements sobre medicina tropical i els podem ajudar en aquesta matèria». Gaye explica que l'objectiu final d'aquesta experiència és «tornar als nostres llocs de treball per ajudar les famílies gambianes i sobretot intentar minimitzar la mortalitat infantil». Els sanitaris gambians també treballen en la traducció de textos a diferents llengües africanes per compartir protocols d'actuació davant determinats casos.

La jornada també va comptar amb la participació de l'entitat Nutrició sense Fronteres, que va presentar el seu projecte Centre de Recuperació i Educació Nutricional (CREN). Situat a Basse, Gàmbia, aquest centre dóna assistència a nens de 0 a 5 anys amb desnutrició severa. L'entitat ofereix formació tant a les mares dels infants ingressats com a personal sanitari local. Un altre dels objectius és, segons Laura Soler, tècnica de projectes, «afavorir la seguretat alimentària» de les comunitats. En aquest sentit, també treballen pel condicionament dels pous, la promoció dels cultius autòctons i el tancament dels horts.

La necessitat d'establir una cooperació interuniversitària per fomentar l'emprenedoria al Senegal va ser l'aspecte principal sobre el que va reflexionar l'entitat SENECAT. Fent un cop d'ull a l'actual panorama de la cooperació internacional, Seikhou Diao, membre de l'entitat, va reclamar «un altre model per eradicar la pobresa». Diao va parlar del fracàs d'alguns projectes «que no tenen futur perquè no es fan estudis de viabilitat ni tenen cap seguiment». El jove va destacar la importància que la universitat col·labori amb l'emprenedoria local en la creació de petites i mitjanes empreses a l'Àfrica i va reclamar un «canvi en la nostra política universitària» que ara té una «vocació bàsicament acadèmica» i hauria d'afegir una nova vessant enfocada «al desenvolupament i el codesenvolupament». Aprofitant el context que ofereix la globalització, Diao considera que la cooperació interuniversitària pot ser una eina per lluitar contra la pobresa.

Seydu Sidibe, de l'Associació de Malians i Malianes, va tancar el primer bloc de ponències sobre la formació com a motor de desenvolupament, destacant el paper de la formació tècnica com a l'inici d'un retorn amb garanties al país d'origen.

El segon bloc, sobre aliances estratègiques, va començar amb la intervenció del Consell Rural de Girona, que agrupa 6 entitats senegaleses de la regió de Kolda, que han decidit unir-se per no duplicar esforços. El Consell es troba en la fase de formulació d'un projecte que estarà adreçat a formar educadores de la salut, per millorar la salut materno-infantil especialment a les zones rurals. El projecte també compta amb una part de sensibilització vers les malalties de transmissió sexual, la prevenció dels embarassos no desitjats, i la detecció precoç dels símptomes del càncer de mama i úter. En la búsqueda d'aliances estratègiques, el Consell Rural de Girona ha contactat amb les seves contraparts, amb Metges del Món i amb el Fons Català de Cooperació. Les entitats compten, a més, amb la dinamització de l'Ajuntament de Girona, que donarà suport al projecte que finalment en surti.

Una iniciativa semblant a la de Girona, és la impulsada per l'Associació Cultural Modibougou: un projecte d'Agents de Salut Comunitaris a Mauritània, que ja ha capacitat a 25 persones en higiene, prevenció de malalties i suport al personal sanitari de la zona. El projecte també preveu la prevenció de la mutilació genital femenina i la planificació familiar. De fet, s'ha adaptat a «la realitat sociosanitària del país i fins i tot, als temaris i horaris proposats per les entitats locals». Des de l'Ajuntament de Cassà, que dóna suport tècnic a aquest projecte, asseguren que «volen que, finalment, sigui l'empresa privada qui s'interessi per aquests projectes.»

Qui ja ha consolidat la seva aliança amb una entitat privada és l'Associació de Treballadors Garawol. Els gambians mantenen un compromís amb la Fundació La Pau, del grup La Pau de Transport Sanitari, que ha contribuit a la rehabilitació i equipament de l'hospital de Garawol, a més de facilitar una ambulància per a la regió. Per a Bala Dumbuya, la formació també «és molt important; però una formació professional perquè calen lampistes, mecànics, etc.»

Mama Samateh, d'AMAM, va reivindicar els drets fonamentals de les dones com a pas imprescindible per al desenvolupament. La seva intervenció va obrir un interessant debat entorn la mutilació genital femenina. Segons Samateh, un cop consolidada la sensibilització de les dones, cal que l'home africà també prengui partit i lluiti per les seves filles. Samateh va recordar que el Coran no recull la mutilació genital femenina i que, per tant, no es pot utilitzar la religió per no aturar els mals costums culturals.

La jornada va acabar amb la intervenció de Bacary Sane, d'Oudiodial-Casssumai, que va explicar que la seva entitat funciona exclusivament amb les quotes dels 800 socis i sòcies. Aquesta entitat utilitza la difusió de la cultura diola com a eina de cohesió social, convivència i desenvolupament. «Per estimar una cultura, s'ha de conèixer», diu Sane. Segons ell, «cal crear teixit social on vius, abans  d'ajudar 'd'on véns'». L'entitat diola col·labora actualment amb entitats culturals catalanes com són els Xirois de Santa Eugènia i els castellers Marrecs de Salt. Per a Sane, la cooperació, la formació i el desenvolupament són molt importants. Però no es pot deixar de banda la cultura perquè si no ens coneixen, comencen les sospistes».

VEURE ÀLBUM FOTOS>>