Actualitat

03/06/2015

Protagonistes de la Mostra de Teatre Inclusiu

La Mostra de Teatre Inclusiu va iniciar la seva odissea el passat mes de setembre del 2014. Des de llavors, aquesta iniciativa conjunta del Grup de Gènere i Interculturalitat de la Coordinadora d’ONG Solidàries, Llagostera Solidària i l’Associació GRAMC, ha representat gairebé 25 funcions de les tres obres ‘Remenant els Boscos de Nit’, ‘Històries d’un poble’ i ‘Tres relats de vida. Dones protagonistes’ a diversos municipis de la demarcació. Hem volgut parlar amb algunes de les persones que participen en el projecte per descobrir què s’amaga darrere els escenaris i com han viscut aquesta experiència.

Janot Carbonell, director de ‘Remenant els boscos de nit’

"El teatre és una eina per intervenir socialment a la vida de les persones".


De l’idea de formar una parella lingüística a l’entitat Llagostera Solidària, en Janot Carbonell va crear ‘Remenant els boscos de nit’, una obra que relata la  història d’un immigrant (representat per Kissima) que està sol enmig de la gran ciutat i que, gràcies a un director de teatre (representat per Janot), comença a aprendre la llengua.

En Janot ens explica que estan molt contents de les funcions que han fet. Segons el director, ha estat una experiència “extraordinària” que ha servir per comprovar les respostes dels diferents públics davant la història que representaven.

“El teatre és una eina per intervenir socialment a la vida de les persones. Es pot fer rient o plorant. També pot ser una eina de transformació personal. I, en aquest cas, hi ha un tercer plus, que és que una persona nouvinguda aprengui la llengua del país que l’acull”, explica. Quan li preguntem sobre el que més l’ha sorprès d’aquesta experiència, ens respon que ha estat “la indiferència d’algunes persones del públic”. “No saps fins a quin punt la societat té interès en preocupar-se, entendre, comprendre i integrar els nouvinguts”.

Tot i així, en Janot no afluixa, i esbotza: “hem de seguir treballant i batallant a la trinxera a través del teatre, una eina poderosa per canviar el món”.

Reinald Roca, productor d'‘Històries d'un poble’

"La xenofòbia és un sentiment humà que pot comportar una conducta nociva i violenta"


Sota la direcció de Catalina Lladó i la producció de Reinald Roca, i amb la col·laboració de l’entitat GRAMC, un grup de veïns de Salt i Santa Eugènia de Ter van ajuntar-se fa 4 anys per tractar el tema de la xenofòbia sobre els escenaris. A través de les experiències, les vivències i els records dels diversos membres de l’equip, van forjar ‘Històries d'un poble’.

“Vam estudiar la xenofòbia a partir de Salt, la seva evolució, i vam veure que era un poble amb tres capes de població immigrada. Els de la primera industrialització, a principis segle 20, els de la segona riuada durant els anys 60 i 70, i la tercera, que és l’actual”, explica en Reinald, i continua “vam entendre i estudiar la xenofòbia, que és un sentiment humà que pot comportar una conducta nociva i violenta, si un es deixa portar”.

Relaciona els esdeveniments de l’obra amb la vila de Salt, però assegura que pot tractar-se de qualsevol poble de les comarques gironines. “El teatre és la manera més primigènia que hem tingut les persones per explicar coses. És la eina de comunicació més natural".

Precisament, quan parlem de teatre, explica que ha descobert que és una eina que “fa reviure el dolor de la gent. El dolor de la postguerra que encara viu dins la gent, de la gent que arrisca la vida travessant el Mediterrani i afrontant situacions extremes”.

Pili Martínez, membre del cor i actriu de ‘Tres relats de vida. Dones protagonistes”

“Són històries amb molta força i escrites amb poesia”


El 2011, arran d’una proposta de la Fundació Sergi, el Grup de Gènere i Interculturalitat de la Coordinadora d’ONG Solidàries va decidir fer algun tipus d’aportació a l’Escola d’Estiu d’Interculturalitat. D’aquí va néixer ‘Tres relats de vida. Dones protagonistes’,  les històries reals, colpidores i reivindicatives d’una xilena, una senegalesa i una marroquina que resideixen en diferents localitats catalanes, escrites per Nia Farreras i Mariona Dalmau.

“Volíem reivindicar el fet que, moltes vegades, quan ens trobem pel carrer persones d’un altre origen o color, els tractem amb indiferència o, fins i tot, amb cert recel”, explica la Pili Martínez, i afegeix: “darrere aquestes persones, hi ha experiències i vivències que poden ser d’interès”.

La Pili destaca la bona entesa i harmonia del seu grup, i està segura que això s’ha reflectit directament al missatge. “Som un grup de 10 persones formant un projecte conjunt que fa sentir i pensar”.

Per a ella, el teatre és com un mirall “que posa davant la gent històries que poden ser pròpies, que tenen molta força i estan escrites amb poesia”. I finalitza: “Pots veure un relat que et pot tocar d’aprop i, això, t’ajuda a posar-te a la seva pell. El teatre és una de les eines més potents que hi ha per remoure consciències i emocions”.

CONSULTEU LES PROPERES ACTUACIONS>>