• Inici>
  • Actualitat>
  • Què ha canviat després de la gran manifestació per les persones refugiades?

Actualitat

19/02/2018

Què ha canviat després de la gran manifestació per les persones refugiades?

L’any passat van morir més de 3.000 persones a la Mediterrània, intentant arribar a territori europeu per aconseguir una vida millor El passat 18 de febrer va fer un any de la major manifestació a favor de l’acollida de persones refugiades que s’ha fet mai a territori europeu. Va ser a Barcelona on la ciutadania catalana es va manifestar massivament per exigir a les administracions que es posessin a treballar per garantir els drets de les persones refugiades i dels migrants. Però què ha canviat des d’aleshores?

Coincidint amb aquest aniversari, l’entitat organitzadora d’aquella manifestació, Casa Nostra Casa Vostra, va organitzar unes taules debat al CCCB de Barcelona per fer balanç de l’últim any. Hi van participar persones que han trobat refugi a Catalunya, i representants d’entitats i administracions. N’hem fet un seguiment via twitter:

@OriolAmoros (secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat): «Espanya lidera la llista de països que més sol·licituds d'asil deneguen».

@Jaumeasens (tinent d’alcalde de Barcelona): «És trista l'absència del govern espanyol avui en aquest acte. Hem de reivindicar que Barcelona i Catalunya som una societat d'acollida».

@Homopallarensis (Toni Borrell, portaveu de @stopmaremortum): «Si deixem que ens prenguin un dret, algun dia ens els prendran tots. Des de la nostra pròpia acció individual, hem de cuidar a les persones tal com voldríem que ens cuidessin a nosaltres en la seva situació».

Estel·la Pareja, directora de @CCARefugi: «L'accés al territori d'asil és cada vegada més difícil. Les devolucions en calent continuen sent una pràctica habitual i el sistema judicial arxiva causes com la de Tarajal».

Estel·la Pareja: «El programa estatal d'acollida a Catalunya continua sent insuficient, el sistema està col·lapsat. També hi ha grans dificultats per accedir a la vivenda i al mercat laboral».

 

També va haver-hi espai per als testimonis de persones refugiades, com és el cas d’Abobaker Mahmoud, refugiat sirià, que està estudiant 4rt d'ESO en un institut de Mataró: «Sóc feliç pel fet de poder ser aquí però no puc dir que ho sigui quan penso amb la meva família i tothom qui continua als camps de refugiats». O el de Norma Véliz (): «Diem volem acollir, però com? Les dones refugiades es troben amb greus problemes per entrar al mercat laboral. Per ser dones i refugiades».

Del balanç fet en aquest acte homenatge, se’n desprèn que el sistema d’acollida és insuficient i està desbordat: s’estan donant hores per començar la primera sol·licitud per d’aquí a cinc mesos. Queda molt clar, a més, la manca absoluta de compromís per part del govern espanyol que ha imcomplert les quotes d’acollida fixades a la UE, i que continua venent armes a països amb conflictes oberts o que no respecten els drets humans. Justament, alguns dels ponents van criticar la inversió milionària per reforçar la frontera sud –amb diners provinents de la UE-, en comptes d’invertir-ho en millorar la gestió migratòria.