• Inici>
  • Actualitat>
  • Quin compromís tenen els regidors i regidores de Girona amb la cultura de Pau i la Solidaritat?

Actualitat

09/06/2008

Quin compromís tenen els regidors i regidores de Girona amb la cultura de Pau i la Solidaritat?

Un any després de les eleccions generals, els polítics gironins es van tornar a reunir el dijous 5 de juny per revisar el document de compromís amb la Cultura de Pau i la Solidaritat, que van signar l'any passat. El document impulsat per Justícia i Pau, Càritas-Girona i Intermón-Girona, amb el suport de la Coordinadora d'ONG Solidàries, consta de 7 punts, als quals els polítics es podien comprometre o no. Els polítics que han participat a l'acte de revisió són: Ignasi Thió (PSC-adjunt a l'alcaldia), Cristina Alsina (ERC -tinenta d'alcalde), Josep Olòriz (IC-V-tinent d'alcalde) i Joaquim Oliva (CiU ). Els tres primers, són els mateixos que van participar a l'acte de signatura.  

1) Activar polítiques que afavoreixin la conscienciació sobre el valor de la pau, seguint els criteris de la Llei de Foment de la Pau, (21/2003, de 4 de juliol) a fi de "promoure la cultura de la pau i el diàleg intercultural i interreligiós, contribuir a l'eradicació dels conflictes violents i tractar-ne les causes". (Art. 1.2)

Des del PSC van recordar les línies d'actuació en les que treballa l'Ajuntament de Girona treballa des de fa temps: Centre de Recursos per la Pau i la Solidaritat de la Coordinadora d'ONG Solidàries, el cicle Cinema i Solidaritat, xerrades, recursos educatius, la Setmana Solidària dels Centres Cívics o la Setmana Intercultural de la Fundació Ser.gi.

Sobre el diàleg interreligiós, Olòriz va assegurar que per a la ciutat és una novetat l'existència de creences religioses minoritàries i que el Consell de Presidència farà una reflexió a fons sobre el tema. En aquest punt, l'Ignasi Thió va dir que estan a l'espera que el Parlament aprovi la Llei de Confessions Religioses que regularà els locals per al culte i obligarà a reservar sòl en els cementiris. Joaquim Oliva va assegurar que des de CiU es va demanar que es retardés l'entrada en vigor de l'ordenança que ha de regular aquests temes, fins a la publicació de la Llei i que l'equip de govern ho va acceptar.

2) Impulsar una gestió pública municipal participativa i equitativa segons gènere, edat, procedència, etc. que faciliti a la població el prendre part en la planificació, la implantació i l'avaluació de les polítiques públiques amb canals de deliberació i de corresponsabilització. I que alhora permeti el control de les decisions i dels pressupostos públics, i esdevingui, així, un sistema de prevenció i transformació de conflictes i millora de la cohesió social.

Alsina va dir que el Pla Director de la ciutat obre camins per a la transparència i la participació, a través del Consell de la Gent Gran, el de Joves, el d'Arts i Cultura, les Taules territorials de barri. Ja han fet experiències positives amb la Frontissa de Santa Eugènia, que va rebre un premi d'Innovació, el Pla d'usos de la Devesa, la bústia d'avisos, i que han estat satisfactòries. Pel que fa a la participació en la consulta dels pressupostos municipals és un tema s'ha de treballar gradualment. En aquest punt, Olóriz va remarcar que els resultats són més importants que els processos en sí. En canvi, Joaquim Oliva de CiU va dir que la participació i la transparència havia fallat en tot el procés de les obres del TAV i que els veïns no han rebut la informació que havien demanat. Pel que fa a la Devesa, creu que calia haver emprat tots els instruments de participació, entre els quals hi ha el referèndum o la consulta popular, i que hauria de ser una consulta amb un resultat vinculant per a l'Ajuntament. El seu grup també ha demanat repetides vegades la retransmissió dels plens per TV al web municipal. Actualment, hi assisteix molt poca gent i creu que es crearia un interès en el ciutadà que seria molt positiu. Alsina va respondre que no hi ha els mitjans tècnics adequats per poder-ho fer i que tenen en estudi la millora per poder-ho fer. Anteriorment, quan TV Girona era parcialment municipal, ja s'havien transmès plens i tenen interès a tornar-ho a fer.

3) Acordar i aprovar mesures sobre Transparència que fonamentin la confiança de la ciutadania en una gestió pública eficient, gràcies a la transparència de dades que avui les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) permeten, i, així, poder combatre radicalment la corrupció i les males pràctiques que malbaraten els recursos públics del municipi i augmenten la fractura entre administracions i societat.

Per reforçar la transparència a la que s'havien compromès tots els grups polítics, Cristina Alsina va dir que hi ha el Consell de presidència i que s'ha dotat l'oposició de recursos humans i se'ls facilita tota la informació al dia. Des del PSC, Thió va remarcar que sempre es pot fer més per la transparència i que seria positiu que la Federació de Municipis fes un estudi sobre la transparència que serveixi per a tots els Ajuntaments del país. Joaquim Oliva va confirmar que hi ha hagut una millora notable en la comunicació i la transparència entre l'equip de govern i l'oposició, sobretot aquest darrer any.

4) Crear o desenvolupar una Comissió per a la Convivència, per dotar polítiques públiques i participatives de construcció i suport de xarxes i iniciatives civils que facin possible una resposta noviolenta eficient en els diferents conflictes, que no incrementi l'espiral de violència i que sembri una cultura de pau des de la base.

El PSC proposa crear consells de barri. ICV-EUIA proposa crear-ho en el marc del consell de cohesió social com a resultat del Pla d'inclusió. Pel que fa a la creació d'una Comissió per la Convivència que incideixi directament en frenar l'espiral creixent de violència, Olòriz diu que hi estan treballant però que veuen que ha de ser un tema molt transversal i que ha d'abastar tots els àmbits. La feina ja s'està fent des dels consells de cooperació i el d'educació. Oliva fa una valoració molt positiva de la tasca que es fa des de Serveis Socials de l'Ajuntament. L'Ignasi Thió diu que cal seguir treballant en els consells socials, que cal fer consells de barri i que li sembla que un macro Consell de Convivència no seria àgil. La Cristina Alsina remarca el treballa que ja fan en el camp de la gent emprenedora i dels tallers ocupacionals. Pel que fa a educació, hi ha un treball comú entre el Consorci, l'Escola d'Adults i els centres cívics, que ja ve d'anys i que és molt positiu perquè, entre altres coses, facilita adaptar els horaris a les necessitats de la gent nouvinguda. L'Ajuntament també ha fet un Programa d'acollida i una Carpeta d'acollida.

5) Incloure en els pressupostos municipals del total dels ingressos les dotacions necessàries per a l'execució de les mesures d'actuació que estableix la Llei de Foment de la Pau.(disposició add.1a).
• Dedicar un 0,7% a Cooperació
• Dedicar un 0,3% a Promoció de la Cultura de Pau

Segons l'Ignasi Thió, l'Ajuntament de Girona ja ha arribat gairebé a l'1% dels ingressos propis, j superant actualment, el 0.95%. Malgrat tot, creu que hi hauria d'haver pressió sobre les altres administracions perquè també arribessin a fer l'esforç. També es remarca el Pla director de cooperació. El que cal, més que donar una quantitat per a allò que es presenti, és atendre les necessitats amb la dotació que necessitin.

6) Acordar la incorporació de criteris ètics en el consum de l'administració municipal que permetin assegurar la compra de productes de comerç just o que han estat elaborats lliures d'explotació i injustícies, per tal de potenciar els valors ètics i impulsar criteris de responsabilitat social a la gestió.

Sobre la incorporació de codis ètics en el consum municipal, l'equip de govern assegura que l'Ajuntament ja treballa en els camps del comerç just, l'objecció fiscal i la banca ètica. Una mostra és l'adhesió del consistori a la Xarxa Pública de Compra Ètica. D'altra banda, tots els concursos per adquirir material, per part de l'Ajuntament tenen una clàusula corresponent sobre la procedència dels productes. En un futur pròxim es vol dotar amb productes de comerç just les màquines expenedores que hi ha a les instal•lacions que depenen de l'Ajuntament: piscines, pavellons, centres cívics, etc.

Pel que fa a les finances ètiques, en Joan Olòriz diu que cal tenir en compte que a l'hora de contractar crèdits cal fer-ho amb l'interès més baix possible, a fi de no perjudicar els ciutadans.

7) Activar polítiques que afavoreixin l'accés a l'habitatge digne per a tota la població, a través d'aspectes claus com són la reserva de sòl públic, per a la promoció i/o construcció d'habitatge social destinat tant a lloguer com a venda; la promoció de polítiques d'intermediació en habitatge destinades a col.lectius en risc d'exclusió social i a dinamitzar el mercat de lloguer, tot posant en contacte l'oferta i la demanda d'habitatges, amb la creació d'una Borsa Municipal d'Habitatge.

Sobre activar polítiques que afavoreixin l'accés a l'habitatge digne per a tota la població, els grups a l'Ajuntament recorden que amb la creació de dues noves àrees residencials, les sis-centes vivendes socials programades es podrien convertir en mil dues-centes. Encara, però, tenen en procés de reflexió si seran el 50% de venda i l'altre 50% de lloguer. És possible que es decantin a favor que n'hi hagin més de lloguer amb una clàusula de compra al cap d'uns anys. Pel que fa a la borsa d'habitatge que ja fa cinc anys que gestionen amb la Fundació Ser.gi, actualment és de 80 habitatges i creuen que hi ha possibilitats d'arribar al centenar cap a finals d'any.

També tenen, i volen tenir-ne més, pisos d'inclusió amb diferents acords amb Caritas, Fundació Bisbe Lorenzana, la Sopa (48 places, centre de baixa intensitat), i també tenen dos educadors de carrer.

Estan millorant les instal·lacions de l'Oficina Municipal d'habitatge i posen ascensor a la Casa Lila. Convergència i Unió valora positivament la gestió actual i creu que la política d'habitatge hauria d'anar lligada a: - coordinació amb els altres municipis de l'àrea metropolitana, - utilització del nou marc legal de la Llei d'Habitatge.

Veure els compromisos assolits l'any 2007>>