Actualitat

18/03/2011

Recurs del mes d'abril

Aquest mes, des del Centre de Recursos per la Pau i la Solidaritat (CeDRe) de la Coordinadora d'ONG Solidàries volem presentar-vos els nous recursos que han entrat darrerament i reivindicar una data assenyalada d'aquest mes d'abril: El 4 d'abril, Dia Internacional sobre la Informació del Perill de les Mines Antipersones                       Fotografia extreta de Vidas Minadas, del fotògraf Gervasio Sànchez (disponible al CeDRe)

Audiovisuals que mostren el problema d'aquest tipus d'armes i que podeu trobar al CeDRe:

*En Tierra de Nadie, de Danis Tanovic.

*En Tierra hostil, de Kathryn Bigelow.

*Las Tortugas también vuelan, de Bahman Ghobadi.

 

Les mines antipersones són mines dissenyades per ser posades al terra o sota terra amb la finalitat d'explotar per la presència, proximitat o contacte amb una persona.

Les bombes de dispersió són bombes que s'obren a l'aire per alliberar un gran nombre de submunicions explosives sobre àrees molt àmplies. Aquestes submunicions que no detonen amb l'impacte, es "comporten" com mines antipersones i poden explotar amb el contacte humà.

Milions de mines antipersones i restes d'explosius de guerra, resten latents en els camps i al llarg de carreteres i camins a més de 100 països i territoris. A sota o en el terra, ambdues armes són incapaces de distingir entre un soldat i una persona civil. Maten i mutilen indiscriminadament durant dècades posteriors al final d'un conflicte, actuant com a armes de destrucció massiva en càmera lenta.

Les explosions de les mines antipersones i les bombes de dispersió poden matar o causar greus lesions com ceguera, cremades, membres destrossats o ferides de metralla que sovint requereixen atenció i cures de per vida. S'estima que hi ha uns 500.000 supervivents d'accidents de mines antipersones i restes d'explosius de guerra en el món, un nombre que va en agument any rera any.

Les mines antipersones i els explosius remanents de guerra creen barreres letals al desenvolupament, negant a les comunitat l'ús de la terra, bloquejant la reconstrucció necessària al post-conflicte i posant en perill a les persones refugiades que retornen a casa seva. Les operacions de desminatge que busquen tornar la terra més segura i productiva són extremadament costoses, perilloses i demanen molt de temps.

Tractat de Prohibició de les Mines:

L'únic marc legal que assegura que les mines antipersona no seran utilitzades mai més i que es buscaran respostes per respondre al seu ús en el passat. El tractat prohibeix l'ús, la producció o el comerç de les mines anitpersones i exigeix la destrucció en 4 anys de les mines emmagatzemades, el desminat de les àrees contaminades en 10 anys i l'assistència a les víctimes de les mateixes. També preveu mides pel monitoreix i compliment del es obligacions del Tractat, incloent reunions regulars dels estats i informes anuals.

Actualment el 80% dels estats del món han signat el Tractat. També molts estats que no l'han signat respecten i compleixen les seves normes deixant d'utilitzar i produir mines anitpersones. De manera que els estats que encara els utilitzen (cada vegada menys) són cada vegada més estigmatitzats i criticats.

La Convenció sobre les bombes de dispersió: 

La Convenció sobre les Bombes de dispersió va ser adoptada per 107 estats a Dublin i va entrar en vigor el primer dia d'agost del 2010, adquirint efecte vinculant per a tots els estats signataris. La Convenció s'inspira en els mateixos imperatius humanitaris que el Tractat de Prohibició de les Mines Antipersona.

 

NOVETATS AL CEDRE:

DVD 3r concurs d'animacions per la Pau. Fundació per la Pau. Sota el lema "Camins de pau: noviolència i diàleg" es presenten en aquest dvd els curtsmetratges guanyadors del tercer concurs d'animacions per la Pau que s'organitza cada any des d'aquesta entitat.

DVD Sembrando futuro en Benín de Mans Unides. Recull d'activitats de desenvolupament per terciàries capuxines de Cotonou a Nikki (Benin) per reduir la mortalitat infantil.  Veiem en aquest video els serveis que presenten els dos dispensaris, unitats de prematurs i desnodrits i un servei de formació itinerant que recull diferents poblats. Recomanat per a tots els públics, té una durada de 15 minuts i pot anar acompanyat d'una guia didàctica per al treball posterior.