• Inici>
  • Actualitat>
  • Revisió 09 del document "Compromís polític per la Cultura de Pau, la Solidaritat, la Participació i la Transparència"

Actualitat

03/08/2009

Revisió 09 del document "Compromís polític per la Cultura de Pau, la Solidaritat, la Participació i la Transparència"

El passat 1 de juliol, i un cop la legislatura ha arribat al seu segon any, es feia l'acte de revisió del document "Compromís polític per la Cultura de Pau, la Solidaritat, la Participació i la Transparència" impulsat per Justícia i Pau-Girona, Càritas-Girona, Intermón Oxfam, amb el suport de la Coordinadora d'ONG Solidàries. A l'acte hi van assistir representants de les entitats impulsores i, per part del consistori gironí, Cristina Alsina, d'ERC, Joan Olóriz, d' IC-V, Ignasi Thió, del PSC, i Coralí Cunyat, de CiU.

Els polítics gironins es van tornar a reunir per repassar els compromisos adquirits ara fa dos anys, en la campanya per les eleccions generals. Els assistents van repassar un per un, els 7 punts inclosos al document:

Sobre l'activació de polítiques que afavoreixin la conscienciació sobre el valor de pau, des del PSC es va remarcar la recent incorporació de l'Ajuntament a la Xarxa de Ciutats per la Pau. I sobre la reserva d'espai per a centres de culte i als cementiris, Olóriz va explicar que segueixen a l'espera de l'aprovació del projecte de Llei sobre centres de culte o de reunió amb fins religiosos al Parlament i que, per tant, no s'ha pogut fer la reserva de terrenys. Tot i això el tinent d'alcalde va recordar que mentrestant s'estableix diàleg amb totes les esglésies o confessions que arriben a Girona i se'ls facilita la relació i integració en el teixit social de la ciutat.

Sobre l'impuls d'una gestió pública municipal participativa i equitativa segons gènere, edat, procedència, etc., Cristina Alsina, va posar com a exemple el procés seguit a la Frontissa de Santa Eugènia i el de la Devesa, que està en procés de reelaboració. A banda, va recordar que els centres cívics fan projectes amb entitats, cosa que també representa un procés participatiu. Des de CiU, Cunyat va demanar més consultes ciutadanes. Alsina va respondre que el Reglament de Participança funciona i és adequat i va posar com a exemple "l'Ajuntament dels nens". Els regidors al govern municipal van comentar que en breu s'aprovarà el Pla Local d'Igualtat en el qual la representació de l'Ajuntament serà minoritària davant la representació de les entitats. També està en funcionament el tercer Pla Transversal de Gènere. Cristina Alsina va dir que aquests plans incideixen en les polítiques d'igualtat especialment pel que fa a ocupació i que també es prepara un Reglament contra l'Assetjament. Pel que fa a la retransmissió dels plens via televisió o via web, de moment no es podrà fer ja que, a causa de la crisi, no es disposa de mitjans econòmics.

Sobre les mesures de transparència que fomentin la confiança de la ciutadania en la gestió pública, l'Ignasi Thió diu que a l'índex de transparència del web transparencia.org estan força ben situats: a l'índex 2008 estan situats al lloc 24 sobre cent. Els polítics gironins creuen que hi hauria d'haver, també, un índex d'austeritat i assenyalen alguns punts: a) a l'Ajuntament de Girona només té targeta de crèdit l'alcaldessa b) les despeses de representació s'han de justificar sempre c) quan assisteixen a congressos o conferències s'allotgen sempre en hotels de tres estrelles, i només s'assisteix als esdeveniments prioritaris com ara el de Ciutats Educadores i altres de temes que es treballen d) quan viatgen a Barcelona són l'únic ajuntament que no ho fa en cotxe oficial i que normalment viatgen amb tren i metro e) els sous són tots del nivell baix de la recomanació de la Federació Catalana de Municipis i remarquen que a l'Ajuntament només hi ha quatre càrrecs amb dedicació plena però que tots els de l'equip de govern dediquen a la feina moltes més hores de les que cobren. En aquest punt, Cunyat va treure el tema del Xalet Tarrús i els membres de l'equip de govern van assenyalar que no hi ha mitjans legals per protegir els edificis que no siguin de propietat municipal i que aquest és un cas molt lamentable i que la causa n'és la sentència que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat al recurs, que és diferent de les que s'havien donat en instàncies inferiors.

Sobre la creació d'una Comissió per la Convivència, que ajudi a frenar l'espiral creixent de violència, Olòriz va dir que no la veia necessària. Segons ell, fa un any que es treballa en el Consell de Cohesió Social i la feina feta passarà a mans del govern de la ciutat el mes de setembre. L'Ajuntament també procura que tots els òrgans de participació existents tinguin la convivència com a valor transversal. Alsina diu que els Consells de barri hauran de substituir les Taules de barri que ja són en funcionament i que actualment a Girona hi ha més de 500 entitats. Sobre el possible agermanament amb una població del Senegal diuen que actualment es prioritza l'agermanament de grups d'entitats de la ciutat amb grups d'entitats d'una altra ciutat i que creuen que s'ha de treballar en projectes de codesenvolupament. Posen el cas de Bluefields que és un agermanament difícil perquè són molt difícils les comunicacions amb aquesta ciutat.

Sobre el punt del 0.7+0.3% que s'haurien de dedicar a Cooperació i Promoció de la Cultura de Pau, van dir que l'Ajuntament hi dedica l'1% dels seus ingressos propis i que no és possible de fer-ho sobre els ingressos totals. Batllori (d'Intermón Oxfam) , però, va dir que mirant els pressupostos d'enguany hi havia trobat que només s'hi dedica el 0.62% i que això representa una disminució. Els polítics van dir que s'ho devia haver mirat malament perquè aquest punt no ha disminuït. En insistir-hi, van dir que ho farien mirar al departament corresponent i li aclaririen el tema. (Per ara no ho han fet.) També van recalcar que no es pot anar molt més enllà, per evitar casos com el de Blanes en què es va suprimir la partida dedicada a Cooperació perquè un dels partits de la coalició de govern ho tenia al programa. Preguntats sobre com tenen l'assumpte de la Casa de la Cooperació, on hauria d'anar la Coordinadora, diuen que l'Ajuntament té molt pocs locals de propietat i que estan buscant un local de lloguer, tot i que dintre d'aquest any serà difícil de fer res.

Sobre la incorporació de criteris ètics en el consum de l'administració municipal que permetin assegurar la compra de productes de comerç just, Puigdemont (de Caritas-Girona) va recordar que l'any passat van dir que mirarien que totes les màquines expenedores situades en locals municipals o dependents de l'Ajuntament funcionessin amb productes de Comerç Just. Thió va respondre que creu que com a mínim una ja hi funciona, tot i que no va poder precisar la situació. Des de l'equip de govern es va comentar que als taulells dels bars dels centres cívics no se'ls pot exigir que treballin amb productes de Comerç Just perquè el seu marge és molt petit. També van recomanar de diversificar i ampliar l'oferta de productes, que és molt limitada. Preguntats sobre com té l'Ajuntament l'assumpte de la Banca Ètica van reconèixer que no s'ha fet absolutament cap gestió. Les entitats van informar-los que hi ja ajuntaments com el de Mataró, que fa temps que hi treballen i que n'estan molt satisfets. Les entitats els van emplaçar a posar-se en contacte amb l'interventor de Mataró, perquè els donés tota la informació. A més, les entitats van remarcar que hi ha d'altres ajuntaments importants que treballen o són a punt de treballar amb banca ètica com ara els de Vilafranca del Penedès i Sabadell. L'equip de govern es va comprometre a incidir en aquest tema, després de reconèixer que estan treballant amb bancs com el Santander i BBVA, que són molt poc ètics. Tot i així, el consistori va assenyalar que a tots els concursos per a la compra de materials hi figura la clàusula que han de ser productes certificats com a ètics, tal com demana la Xarxa Pública de compra ètica de la qual l'Ajuntament n'és membre.

Sobre l'activació de polítiques que afavoreixin l'accés a l'habitatge digne per a tota la població, les entitats van preguntar per l'assignació destinada a serveis socials i quines previsions hi ha per al futur immediat. Olòriz va dir que en breu disposaran de vuitanta-quatre pisos de lloguer, vuit dels quals seran destinats a persones amb problema d'inclusió, que seran objecte de sorteig. Que l'Ajuntament té una borsa d'habitatge social a la qual s'ha integrat la d'habitatge jove. Actualment tenen noranta i escaig de pisos socials i cinquanta pisos avalats per la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge. També va remarcar que enguany hi ha vuit treballadors més dedicats als serveis primaris. Olóriz diu que s'han retallat les despeses de consum propi a base d'apagar llums quan no hi ha ningú, estalviar tot el material possible, etc. També va anunciar l'obertura, segurament el mes de setembre, d'una botiga a Pedret per a persones en dificultats. Tots remarquen que l'Ajuntament fa un esforç considerable per no retallar els serveis socials i a la pregunta de si l'any vinent la partida corresponent a aquest servei augmentaran responen que esperen que sí.

Acte de revisió del 2008>>

Compromisos assolits el 2007>>