• Inici>
  • Actualitat>
  • Salima Abdessamie: «Intentem donar una resposta constructiva als problemes quotidians»

Actualitat

19/02/2019

Salima Abdessamie: «Intentem donar una resposta constructiva als problemes quotidians»

Salima Abdessamie va néixer a Taourit, al Marroc. Amb 12 anys, la seva família va establir-se a Salt on actualment és molt coneguda pel seu activisime en diverses entitats i per les seves col·laboracions a Ràdio Salt. I és que des d’adolescent ja va destacar pel seu caràcter solidari i participatiu, un tret que la va dur a estudiar Animació Sociocultural, primer, i Ciències Socials, després. La Salima és, actualment, la responsable de gestió, administració i projectes educatius, a Azahara ONG.

Azahara és una entitat molt jove i formada, sobretot, per gent jove.

Sí que és una entitat jove, però les persones que en formem part portem molts anys en el món associatiu. Azahara ens permet, ara, fer un buidatge de tots els aprenentatges que hem anat acumulant al llarg d’aquest temps. Hem aprofitat l’experiència de tots aquests anys per crear un projecte no i incorporar-hi tots allò après. Evidentment que ens queda molt per aprendre, però la nostra joventut aporta dinamisme al projecte.

A primer cop d’ull, sobta també la ubicació dels projectes d’Azahara: Màlaga, Salt i el Marroc.

Respon a la nostra idea que les persones podem treballar globalment. I a cada lloc, ens adaptem a les circumstàncies i necessitats del territori. Azahara vol ser una plataforma que connecti bones pràctiques i recursos, però sobretot que faciliti la interconnexió de diferents actors socials per impulsar projectes de cooperació al desenvolupament.

Això encaixaria amb el vostre ideari: “Volem fer una comunitat global, per la pau social a les ciutats”. Això que sona tan bé, com es fa?

Doncs treballant a nivell global a partir de tres eixos: persones, ciutats i empreses. Perquè creiem que treballar d’aquesta manera ens ofereix una altra mirada i avui en dia, cada cop hi ha menys fronteres, per poder-ho fer.

Un dels projectes fets l’any passat al Marroc, era una formació per a la gestió agrícola d’oliveres. Com us arriba aquesta demanda?

Com que ja portem un temps treballant a altres entitats, per a nosaltres esdevé la continuació de compromisos que ja ens havien arribat. I una d’aquestes demandes arribades des de Chefchaouen era la de formació per a persones que treballen al camp. La majoria de persones d’aquesta regió treballen l’olivera i d’altres productes agrícoles. Es trobaven que o bé les oliveres no creixien com havien de créixer, o no sabien el moment exacte de fer la poda…Des d’Azahara hem aportat formació perquè aquesta gent millori la collita de les olives, perquè al seu temps, repercuteixi en una millora de l’economia de moltes famílies, del nivell de vida i fins i tot en què hi hagi menys absentisme escolar.

En quina fase està?

L’estiu passat vam fer la primera formació: amb una part més pràctica i una altra de més teòrica, en la què també es va treballar els molins per extreure l’oli.

També vau dur a terme un campus infantil i juvenil d’oci educatiu, no?

Sí, l’ Azahara Summer Camp és fruit de la nostra aposta per l’intercanvi d’experiències i per sortir de la visió que pot haver-hi aquí del “nosaltres anem a ajudar allà”. És una experiència de doble direcció. Un grup escolta de Barcelona volia fer un camp de treball a Chefchaouen. Nosaltres allà ja hi teníem un projecte i vam veure que hi havia molts punts en comú i per això vam creure adient, posar-lo en marxa. Els joves barcelonins treballaven amb una associació d’allà, la Loubar, que hi posava el material i la mainada. L’equip de monitors de Loubar i el dels catalans van treballar estretament, intercanviant experiències: maneres de tractar, com reutilitzar material com el plàstic o el cartró, fent tallers amb els nens i nenes de l’associació...

Devia ser curiós, per les diferències que poden haver-hi en com s’aborda l’oci...

De fet, no hi ha gaire diferències. Potser les metodologies. Però les ganes dels monitors per canviar i millorar el seu entorn són iguals aquí que allà...la diferència és bàsicament la procedència de la mainada. L’objectiu d’Azahara és crear projectes de cooperació que permetin una visió compartida i una intervenció transversal. És a dir: volem que la cooperació no sigui d’aquí cap allà, sinó que els mateixos joves que viatgen al Marroc, puguin aprendre dels joves d’allà i de com entenen el món del lleure. És una cooperació de tu a tu.

Hi ha previst un intercanvi aquí?

Seria molt interessant. De fet, estem estudiant la possibilitat d’aconseguir crear algun sistema de beques vinculades al món de l’oci educatiu.

En el vostre ideari com a entitat, parleu de fer la "comunitat Azahara". De què estem parlant?

D’una comunitat virtual en la què conflueixen persones, ciutats i empreses. Cadascun d’aquests tres públics, es registren a la comunitat i tenen el seu perfil. És com una mena de facebook per intercanviar informació i experiències. Et poso un exemple: una empresa que ha fet 20 anys i pensa que necessita un canvi. Però per a fer aquest pas, necessita persones que l’aconsellin com fer-ho. Nosaltres faríem la  proposta a un grup de joves talents que també estan registrats a la comunitat de la nostra ONG i aquest grup de talents faria una jornada amb l’empresa per aconsellar-la sobre què li cal fer per produir aquests canvis.

Ja està en marxa?

Està gairebé a punt. És una de les coses que estem treballant. Totes les persones que es registren, s’han de fer socis. Nosaltres com a entitat sense ànim de lucre creiem que el soci és molt important. La quota és poca, però són diners que llavors repercutiran en el mateix soci. És una proposta que vol donar solucions noves a problemes antics.

Com l’”acceleradora de projectes socials”?

Sí, aquest projecte ja està en marxa. Vam començar el mes de setembre i al març sortiran els primers resultats. En aquests sis mesos ens hem adonat que hi ha molt de talent però que necessita acompanyament d’una persona tècnica, espai i recursos. I és el que nosaltres oferim com a Azahara. Els projectes són molt interessants: des de crear un mapa mundial de religions, a posar en marxa un càtering de menjar marroquí d’alt estànding. S’ha intentat buscar la singularitat dels projectes. Són quatre projectes repartits a Màlaga i a Marbella. I ara estem estudiant d’implementar la mateixa proposta a les comarques gironines.

Una de les seus de l’entitat és a Andalusia, on Vox acaba d’entrar al Parlament. Què en penses com a catalanomarroquina?

Buf! Intentaré ser políticament correcte. Crec que la pujada d’aquest partit només empitjorarà les coses. Confiem que el teixit associatiu d’Andalusia permeti continuar en la línea de preservar la pau social. Ara més que mai té tot el sentit del món el compromís amb la cooperació i el treball en xarxa.

Com a activista que treballa per la cohesió social, et preocupa que l’ús constant de la immigració que en fan als partits a les eleccions?

Em preocupa. El problema és que ara hi ha molts partits xenòfobs, que generen odi. Vivint i treballant a Salt, jo no he tingut massa problemes, però potser perquè em moc en l’àmbit associatiu. Aquests partits generen tensió. I el que em fa por, més que els seus discursos, és que puguin arribar a assolir poder per canviar lleis que són importants per a la cohesió social.

Tu a més, ets dona, musulmana i feminista. Com vius l’ augment de l’islamofòbia?

Quan surto del meu territori de confort, que en el meu cas és Salt, sí que m’he trobat amb determinades mirades, qüestionaments, cert rebuig... Tot i que no porto mocador, i això fa que no m’acabin d’ubicar. A vegades sí que em pregunten d’on sóc, quan detecten algun matís en l’accent...És curiós que sempre estem buscant la diferència en comptes de centrar-nos en el què ens uneix. Però per sort, hi ha molt bona gent a tot arreu i jo m’aferro a això. Els que hem fet un procés migratori, sempre som els diferents. No som d’enlloc. I si la societat no t’acaba d’acceptar, tens problemes identitaris. I especialment en l’adolescència. És molt important que tinguem presents que les mirades inquisidores a un jove encara l’afecten més i que pot acabar repercutint  negativament en el vincle amb el país d’acollida. I les dones, pel fet de ser dones, tenim doble discriminació: com a dones i com a marroquines.

Teniu previst de treballar la prevenció del racisme?

Ho treballem però amb mirada constructiva. Aviat organitzarem una taula rodona amb quatre joves marroquins que ells o els seus pares han fet un procés migratori i que han tingut cert èxit. La idea és que parlin de la seva experiència perquè els joves entenguin que, tot i l’origen, poden arribar on es proposin. La idea que tenim a Azahara és aquesta: donar una resposta positiva als problemes quotidians.