Actualitat

18/12/2006

Som el que mengem (Setmana del Consum Responsable)

A tothom li agrada tenir la taula ben parada quan convida els familiars i amics pels àpats nadalencs, però és poca la gent que es pregunta si el que es gasta en aquestes compres està ben invertit. Els que es plantegin realitzar un consum responsable en l'àmbit de l'alimentació cal que es facin dues preguntes bàsiques. La primera és si amb el que menjaran afectarà negativament el seu cos; la segona si amb el que compren estan perjudicant algú altre.

Avui en dia, i salvant honroses excepcions, l'agricultura i la ramaderia s'entenen com a producció de diners i no pas com a producció d'aliments. L'ús massiu de pesticides i fertilitzants químics ha permès obtenir unes fruites i verdures ben ufanoses, més grans i sense picades de cap bestiola; els pinsos animals fan que el bestiar s'engreixi molt més de pressa i la carn faci goig de veure; l'agroindústria, a més, ha obtingut plantes modificades genèticament, els transgènics, que rendeixen molt més per hectàrea i són més resistents a les alteracions climàtiques. Si no mata engreixa deien abans, aquests aliments d'ara, però, maten alhora que engreixen. Molta gent ja se n'ha adonat, com ho demostren les dades que va fer públiques a principis d'any el Ministeri d'Agricultura, Ramaderia i Pesca segons les quals el nombre d'hectàrees de conreus ecològics a l'estat espanyol ha passat de 4.235 l'any 1991 a 807.569 l'any passat i el nombre de productors de 396 a 17.509, o la quantitat cada vegada més gran de botigues on es poden adquirir aquests productes. Cal recordar que els productes ecològics són els únics que poden portar l'etiqueta BIO la qual certifica que, en el cas dels vegetals, no provenen de llavors transgèniques i no s'han emprat ni adobs ni sulfats químics en el seu conreu, i en el dels animals que no s'han engreixat amb pinsos d'origen animal o de plantes transgèniques.

 

 

Les multinacionals de l'alimentació han repartit el món en països de monoconreu, uns els han de produir cafè, altres cacau, uns altres sucre... Tots són països en vies de desenvolupament on els camperols no tenen cap altra sortida que conrear el que volen aquestes empreses estrangeres i vendre'ls-hi molt per sota del preu de cost (tot i que nosaltres ho pagarem a preus ben cars). El 70% d'aquests minsos ingressos els hauran de destinar a l'alimentació, que solen ser sempre els mateixos tres o quatre productes importats i, per tant, molt més cars que si s'haguessin produït al propi país. Per resoldre aquesta problemàtica una de les iniciatives més reeixides és el Comerç Just, que a casa nostra promouen entitats com Setem o Intermón, que paga als camperols el preu just dels productes conreats, impedeix el treball infantil i els permet destinar una part de les terres a cultius per a la seva alimentació.

 

 

Recupera l'esperit del Nadal amb àpats elaborats amb productes ecològics i de comerç just, a més de gaudir sanament de les festes contribuiràs a salvaguardar el medi ambient i a que moltes famílies puguin sortir de la pobresa.

 

 

Per saber-ne més: