Actualitat

26/11/2018

Tercera entrega de #30drets30recursos

En l'entrega d'aquesta setmana de recursos del CeDRe , proposem recursos relacionats amb els articles que van del 14 (Dret a l’asil ) al 19 (Llibertat d’expressió). Aquestes recomanacions formen part de la campanya #tirapeldret, amb motiu del 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, el proper 10 de desembre.

Com ja sabeu, el préstec del CeDRe és gratuït i obert a tota la ciutadania. A més, i només per a les entitats de la Coordinadora, hi ha unes condicions especials, sense fiances i amb períodes de préstec més llargs. Doneu un cop d'ull a les propostes que us poden ser d'utilitat, en els actes de sensibilització sobre Drets Humans.

Article 14. 1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se'n en d'altres països. 2. Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú, o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides. RECOMANACIÓ:

Llibre: Asylum. De Javier de Isusi, Ed. Astiberri, 2017. Novel·la gràfica en què Marina, als seus 94 anys, recorda aquell camí que va recórrer des de Otxandio fins a Barcelona, de Barcelona a França, de França a Veneçuela. Una experiència d'exili que es creua i es fon amb les de Sanza, Aina, Chris i Imelda, els qui fugen de la guerra i la violència, dels matrimonis forçats i de la tracta per a explotació sexual, de l'homofòbia i del feminicidi.

Documental en DVD: Sea Sorrow. Dirigida per Vanessa Redgrave, 2018. Documental sobre la crisi dels refugiats, una reflexió molt personal d'algú que amb només dos anys fou evacuada de Londres convertint-se també en una refugiada. I ens ho explica a través dels ulls i les veus de militants i nens fusionant el passat amb el present, el documental amb el teatre.

 

Article 15. 1. Tot individu té dret a una nacionalitat. 2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat. RECOMANACIÓ: 

Llibre: Smara, de Paula Carballeira, Ed.Kalandraka, 2006. Novel·la juvenil. Si algun dia viatges al desert, busca la ciutat que fa olor de clau i a fum, a perfum de dona. Les seves nits estan entapissades d'estels i guardades per dunes de sorra fina. Si algun dia viatges al desert pregunta per l'Àvia Ugago, la dels cabells blancs. Si tens la sort de trobar-la, demana-li que t'expliqui les històries que guarda en la seva memòria.

 

Article 16. 1. A partir de l'edat núbil, l'home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució. 2. El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos. 3. La família és l'element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l'estat. RECOMANACIÓ:

Documental en DVD: La revolució dels Saris Roses. Dirigida Kim Longinotto. Any 2012. La vida d’una nena és cruel, la vida d’una dona és molt cruel, apunta Sampat Pal, protagonista de La revolució dels Saris Roses. Casada per obligació de molt jove, va anar a parar a una família que la maltractava i la feia treballar molt dur. Lluny del que és habitual, la Sampat va abandonar-los per esdevenir la líder de la Gulabi Gang (la banda rosa), un grup de dones de la regió índia d’Uttar Pradesh, identificables pels seus saris roses, que lluiten contra els matrimonis forçats i l’assetjament que pateixen moltes noies. Una mirada dura però alhora divertida envers aquestes activistes i la seva carismàtica líder.

 

Article 17. 1. Tota persona, individualment i col·lectiva, té dret a la propietat. 2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat.

Documental en DVD: Los sin tierra: por los caminos de América. Dirigida pe Miguel Barros. Any 2007. El Moviment Sense Terra és, probablement, l'organització social més important del món. Sorgit fa 20 anys en plena dictadura militar a Brasil, el MST aglutina als exclosos de la societat brasilera tant del camp com de les ciutats. Segons Nacions Unides, Brasil es troba al capdavant dels països amb una pitjor distribució de les terres i la riquesa. Milions de famílies sense terra i sense futur s'amunteguen en favelas envoltats de pobresa i violència. El Moviment Sense Terra proposa una “reconquesta” del camp del que van ser expulsats i la creació d'assentaments auto-sosteninguts. Aquesta lluita per la terra ha generat centenars de morts entre la pagesia. Però el MST segueix creixent i organitzant-se...

 

Article 18. Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l'ensenyament, la predicació, el culte i l'acompliment de ritus.

Pel·lícula: Bakhita. De esclava a santa. Dirigida per Giacomo Campiotti, l’any 2009 . Basada en fets reals, Bakhita va ser segrestada per comerciants d'esclaus quan tot just era una noieta i, després, venuda a un diplomàtic italià que la va portar a Itàlia. On va viure-hi fins a la seva mort en un convent. Bakhita va aconseguir ser monja malgrat totes les dificultats i racismes que va patir per poder convertir-se al cristianisme i exercir els vots com a monja. Va ser canonitzada l'any 2000, tres anys abans que esclatés el conflicte de Darfur. Abans que fos proclamada santa, ningú va reparar en el lloc del seu naixement, però quan el conflicte es va estendre a la seva ciutat, els catòlics de Sudan van començar a resar-li perquè el conflicte armat acabés.

 

Article 19. Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres.

LLIBRE: La paraula contrària, d’Erri De Luca, ed. Sembra llibres, any 2015. Considerat uns dels millor escriptors italians de tots els temps, Erri De Luca s’enfronta a una pena d’un a quatre anys de presó. El delicte, haver expressat en una entrevista que les obres del Tren d’Alta Velocitat a la Vall de Susa s’havien de sabotejar. Una construcció que, des dels anys noranta, manté als habitants d’aquesta vall alpina en peu de guerra, a causa l’enorme impacte mediambiental però també pels riscos per a la salut que comporten la perforació d’unes muntanyes repletes d’amiant i urani. A La paraula contrària,  Erri De Luca respon al seu processament amb un poderós al·legat en defensa de la llibertat d’expressió així com de la relació entre la cultura i les lluites socials. També, de la necessitat de fer d’altaveu de les opinions silenciades.