Actualitat

19/10/2015

Victoire Ingabire, cinc anys empresonada

Victoire Ingabire està empresonada des que va tornar a Rwanda, des de l'exili europeu, per intentar presentar-se a les eleccions presidencials, d'ara fa cinc anys. Ho va fer inspirada pels grans líders de l'acció no-violenta com Ghandi, Luther King, Mandela o Aung San Suu Kyi. És un article de Rosa Moro, periodista i activista, publicat la setmana passada. 

Victoire Ingabire, 5 anys presa a Rwanda

Avui, 14 d'octubre, es compleixen 5 anys des que va entrar a la presó Victoire Ingabire, la líder pacifista rwandesa empresonada pel règim del país. Aquesta dona és molt més que el cap visible d'un partit polític d'oposició: és una icona de la lluita dels pobles de la regió dels Grans Llacs africans, conscient, pacífica, duríssima.

Cada dia les autoritats de la presó fustiguen a Victoire amb els que se'ls ocorri, li han pintat els vidres de negre perquè no pugui llegir ni escriure. Està perdent la vista. A vegades no deixen que ningú la visiti. A vegades li treuen les seves pertinences, però ella, cada cop que surt de la celda o es comunica amb l'exterior, llueix un semblant serè i fa senyals de victòria, com el seu nom, i llavors tots els que es preocupen per ella i el destí de la soferta gent d'aquesta regió, recuperen una mica l'esperança.

Victoires-family-airport-farewell-0110-Lin-Muyizere-Raissa-Ujeneza-Victoire-Rist-Shimwa-Remy-Ndizeye-Niyigena

Foto: Comiat a l'aeroport . L'última imatge de Victoire Ingabire amb la família. Imatge d'arxiu familiar .

El 2010 va decidir tornar a la seva Rwanda natal des d'Holanda on vivia amb la seva família una vida acomodada d'alta executiva, per presentar-se  a unes suposades eleccions que tindrien lloc aquest any a Rwanda. Tots sabien que la democràcia a Rwanda és només "suposada" i que les eleccions només s'organitzen perquè el règim que porta més de 20 anys presenti credencials davant els donants i padrins occidentals. Va ser detinguda i empresonada, acusada de tot tipus d'abusos com voler desestabilitzar el govern (quina mania tenen els dictadors d'acusar als seus opositors de voler "desestabilitzar el govern", i tant! Volen fer-lo fora del poder presentant-se a unes eleccions! No donant un cop d'estat, com solen fer ells, els dictadors!).

Si l'haguessin deixat presentar-se a aquelles eleccions, ara Victoire potser seria una figura política desgastada per cinc anys bregant en l'arena política. Hauria guanyat? Probablement ... i se l'haguessin menjat amb patates tots els suports nacionals i internacionals de l'actual ègim. No oblidem mai que una dictadura no se sosté només per l'home al tron. Se sosté per una àmplia xarxa clientelar dins del país, rica i poderosa, i per un suport incondicional de poders econòmics fora del país.

En empresonar-la, la seva força s'ha redoblat, el seu nom és xiuxiuejat cada nit en milions d'oracions desesperades per tot el món, els seus seguidors ara sí que són veritable legió, com li va passar a Mandela, com li va passar a Aung San Suu Kyi. Això és el que trasbalsa al règim ruandès que volent-la fer desaparèixer, aconsegueix l'"efecte contrari, la seva icona s'ha tornat més gran en aquests cinc anys.També des de fa 5 anys la família i amics de Victoire a Holanda celebren sense ella celebren el seu aniversari, el dia 3 d'octubre.

Aquest any el règim ruandès els ha sorprès decretant, com aquell qui no vol, aquest mateix dia 3 el "Dia de Rwanda" a Holanda. Quin odi deu tenir el president Kagame a aquesta dona, que ell mateix va viatjar a Holanda, entre gran pompa i protocol, amb aquesta actitud de "Dents, dents" que diria algú aquí a Espanya. Gràcies a això ara tots els seus seguidors sabem que el seu aniversari és el 3 d'octubre. Hauríem de decretar aquest mes com el mes de Victoire, el mes de la victòria. No estaria malament, no?».

Rosa Moro és periodista i activista. Col·labora amb diversos mitjans i organitzacions i és autora del blog África en Mente. La traducció és
de la Coordinadora d'ONG Solidàries