• Inici>
  • Actualitat>
  • Vulneracions greus i constants dels Drets Humans a Melilla

Actualitat

09/07/2014

Vulneracions greus i constants dels Drets Humans a Melilla

Integrants de la Campanya Estatal pel Tancament dels CIES, de la Coordinadora Estatal per la Prevenció i Denúncia de la Tortura, del Grup de acció Comunitària, i l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la Universitat de Barcelona han constituït una comissió d'Observadors de Drets Humans que ha visitat Melilla entre el 3 i el 6 de juliol. Ens fem ressó de les preocupants conclusions d'aquesta Comissió, després de la seva estada a Melilla, i després de reunir-se mb diverses organitzacions locals que treballen per la protecció dels drets humans a la zona, d'entrevistar-se amb persones que estan al CETI, de fer acompanyaments a persones malaltes a centres sanitaris, i després de recórrer el perímetre fronterer.

Davant la gravetat i la urgència de la situació que ha documentat aquesta comissió, d'aquí a quinze dies es presentarà l'informe elaborat al Subcomitè de Prevenció de la Tortura de l'ONU, així com davant el Comitè Europeu de Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa. A través del qual se'ls demanarà que realitzin una visita urgent perquè avaluïn directament les vulneracions de drets en què estan incorrent els Estats Espanyol i Marroquí. Algunes de les conclusions premilinars de l'informe de la Comissió són les següents:

1. Violència policial a banda i banda de la tanca contra la població migrant.

S'han constatat les següents situacions o pràctiques vulneradores de drets: a. Violència de les forces auxiliars marroquines contra la població en trànsit migrant. Les organitzacions locals i internacionals que porten anys treballant a la zona han denunciat que l'ús de mètodes de tortura i l'aplicació de maltractaments per part de la policia marroquina és una constant. La Comissió mostra la seva preocupació per la recrudescència de la situació, ja que el control policial als campaments del Gurugú ha augmentat, així com s'han produït actuacions que s'han saldat amb nombroses persones ferides. De fet, les organitzacions estan investigant la mort d'almenys 5 persones en els últims mesos. En un vídeo (http://vimeo.com/98687161) gravat el 18 juny 2014 en un intent de salt a la tanca es pot veure una actuació en la qual les forces auxiliars marroquines apliquen mecanismes de tortura i maltractaments per evitar el salt a la tanca. Així mateix, és important destacar que tant en aquesta ocasió com en altres, els maltractaments o la tortura s'han produït després d'una devolució "en calent" il·legal. Les actuacions de les forces de seguretat marroquines es produeixen a causa dels acords en matèria de cooperació en control migratori subscrits entre la Unió Europea, Espanya i el Marroc. La UE i l'Estat espanyol, doncs, són també responsables de corroborar que en l'aplicació d'un acord del que són part no es produeixen vulneracions de Drets Humans. b. Violències exercides per les forces de seguretat espanyoles. S'ha constatat que en els últims mesos s'han produït situacions de maltractaments, principalment en el moment de fer el salt a la tanca, protagonitzades per les forces policials espanyoles. En una d'aquestes actuacions, que van portar a terme Unitats d'Intervenció Policial (UIP) el passat 24 d'abril, es va saldar amb almenys 50 persones ferides. En aquesta intervenció policial així mateix es van llançar gasos directament a la cara de diverses persones que es trobaven a la tanca, a més de 5 metres d'altura, posant clarament en risc la seva integritat física. En els dies en què la comissió ha estat present a Melilla no s'ha produït cap entrada a l'Estat espanyol mitjançant la tanca, però sí que hi va haver un intent en el qual la Comissió va estar present, en què un dels agents va afirmar a aquestes persones "Vagin amb compte, que aquests quan salten us poden trepitjar, enganxar o mossegar. Vagin per la seva pròpia seguretat ". Entenem que aquesta afirmació és preocupant i podria deixar entreveure una manca de control sobre els agents actuants en aquest tipus de situacions, que corroboren el manifestat per les organitzacions locals. c. Instal·lació d'una nova tanca de concertines en territori marroquí La comissió ha visitat Melilla en un moment en que el Govern marroquí està construint una tanca d'uns 3 metres d'alçada que comptarà amb tres files de concertines (tipus de fulla que també s'empra en la tanca espanyola). La Comissió denuncia que la instal·lació d'aquest dispositiu pot augmentar significativament el nombre i la gravetat de les ferides de les persones que intentin accedir a l'Estat espanyol per la tanca. d. Les devolucions en "calent" il·legals. Les organitzacions locals han documentat en els últims mesos que en la major part dels accessos mitjançant la tanca a Melilla s'han produït devolucions directes al Marroc, sense respectar l'ordenament legal vigent. La Comissió recorda que recentment s'ha publicat l'informe "Expulsions en calent: Quan l'Estat actua al marge de la Llei2" en què denuncien la il·legalitat d'aquesta pràctica policial, arribant fins i tot a afirmar que "la decisió, execució i col·llaboració activa i passiva amb les expulsions en calent incorreria en responsabilitat penal i disciplinària ".

2. CETI

A través de diverses entrevistes amb les persones i organitzacions que treballen a Melilla, la Comissió ha tingut coneixement que el CETI de Melilla registra una ocupació tres vegades superior a la seva capacitat màxima (480 places). Aquesta situació genera amuntegament i impossibilitat de donar el suport social i sanitari adequat i propicia un increment de la tensió entre les persones internes i el consegüent augment de la conflictivitat. Sobre el terreny s'ha detectat un important nombre de persones sirianes susceptibles de protecció internacional, ja que estan desplaçades pel conflicte bèl·lic desencadenat al seu país d'origen. Aquestes persones no exerceixen el seu dret a la sol·licitud d'asil ja que saben que comporta romandre a Melilla durant mesos abans de rebre una resposta. Es tracta de famílies amb fills i filles petits (470 menors segons dades de l'ACNUR). Una gran part d'aquests menors no estarien degudament escolaritzats. Els mòduls que han hagut d'habilitar per donar aixopluc a l'excés de persones internes no tenen les condicions mínimes d'habitabilitat i comporten la supressió d'espais que haurien d'emprar per a un altre tipus d'activitats com a guarderia, formació i educació. La insuficiència d'espais, a més, impedeix que les famílies puguin desenvolupar adequadament una vida en comú. Els nens i nenes no tenen instal·llacions adequades a les seves necessitats i no poden estar amb els dos progenitors llevat del degradat descampat que envolta el centre. En aquest sentit, la Comissió denuncia la passivitat de les autoritats en el condicionament i el manteniment de l'entorn del CETI en condicions dignes. Finalment també constata actituds i comportaments intolerables per part d'alguns treballadors de l'empresa de seguretat del CETI que, no cohibits per la presència de la Comissió, van proferir insults racistes a persones internes.

3. Situació dels menors extranejeros no acompanyats (MENA)

La Comissió ha constatat, tal com afirma l'Associació Pro Drets de la Infància (PRODEIN), l'absolut abandonament de la cura i la protecció dels menors no acompanyats que resideixen a la Ciutat Autònoma de Melilla. L'incompliment de la legislació tant internacional com estatal en matèria de protecció de menors (per desemparament, no assumpció de la seva tutela i la corresponent irregularitat administrativa) es tradueix en maltractament institucional i aboca a molts d'aquests nens i nenes a la supervivència al carrer, amb les conseqüències que això comporta: manca d'escolarització o abandonament gradual d'aquesta, desatenció sanitària bàsica, exposició a les violències associades a la situació de carrer (tracta, mendicitat, fam, malalties, consums i delictivitat, etc.).

4. Assistència sanitària a persones migrants

El contacte amb la població migrant i les organitzacions de defensa dels drets humans que treballen a la zona ha permès a la Comissió conèixer de primera mà situacions de vulneració flagrant de la legalitat pel que fa a l'assistència sanitària, en un doble sentit. a. A les persones estrangeres en situació irregular, que segons l'art. 3.1 del RDL 16/2012 tenen dret a l'assistència d'urgència sense facturació, se'ls exigeix​​, amb caràcter previ a l'ingrés en el servei d'urgències, la signatura d'un compromís de pagament de les despeses que pugui generar l'atenció. Aquesta pràctica, que es presenta com una mera formalitat, constitueix un instrument dissuasori de l'exercici d'un dret legalment reconegut. A més, l'assistència que es presta a Urgències resulta clarament insuficient. L'atenció que es va dispensar a un jove marroquí a qui la comissió va acompanyar amb una fractura oberta a la cama (l'extrem ossi de la tíbia podia observar-se a simple vista) i una infecció important i dolorosa, va consistir en l'aplicació de iode, canvi de l'embenat i recomanació que fos a un centre mèdic marroquí. b. Els menors estrangers, que han de ser equiparats en l'accés al sistema sanitari amb els nacionals espanyols, tampoc estan rebent l'atenció que la llei els garanteix. També a ells se'ls pretén derivar dels serveis d'urgència a centres de l'altre costat de la frontera. Al menor marroquí al qual es va acompanyar a l'Hospital Comarcal, malalt de sarcoma d'Ewing amb metàstasi, se li havia denegat, durant les dues setmanes prèvies, l'ingrés al Centre i el trasllat a l'hospital a la Península en què podria rebre el tractament mèdic que pugui salvar la vida. Només la pressió als responsables del Centre ha aconseguit que, de moment, el nen estigui hospitalitzat i subjecte a les proves mèdiques pertinents.

Campanya Estatal pel Tancament dels CIEs
Coordinadora Estatal per la Prevenció i Denúncia de la Tortura
Grup d'Acció Comunitària
Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la Universitat de Barcelona