AMINATA TRAORÉ

Va néixer el 26 de juliol de 1947 a Bamako, Mali.
És una de les veus intel·lectuals africanes en oposició a la mundialització liberal. Ella creu en la “micro-resistència contra la macro-dominació”.
El 1968, al mateix temps que participa en el Maig estudiantil de Dakar, es casa amb un altre estudiant, de Costa d’Ivori, del que es divorciaria el 1976. El 1975 comença a treballar com a investigadora l’Institut d’Etno-Sociologia de la Universitat d’Abidjan.
Es declara “musulmana practicant i una dona moderna” i no suporta els clixés occidentals sobre la dona africana, a la que habitualment se la considera dominada i humiliada.
Del 1988 al 1992 va ser la Directora regional del Programa PROWEVESS del PNUD (Promoció del paper de les dones en temes d’aigua, medi ambient i serveis sanitaris).
Entre 1997 i 2000 va ser Ministre de Cultura i Turisme a Mali. Ha militat en diverses organitzacions no governamentals que defensen els valors i el coneixement local i ha co-organitzat el Primer Fòrum Social Africà que va tenir lloc a Bamako el gener de 2002.
Autora de llibres com “L’Etau, l’Afrique dans un monde sans frontières”,“Viol de l’imaginaire” i “Elle, Lui, l’Afrique” sobre el rol i el lloc de les dones i els homes a l’Àfrica. Tots tres llibres aviat es traduiran al castellà.
Actualment treballa de consultora internacional sobre temes de desenvolupament social i del cost social de la globalització, temes de dones, medi ambient i el paper de les cultures com a base per a la reconstrucció humana.